científic i catedràtic català From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Agell i Torrents (Sanaüja, 4 de gener de 1809- Barcelona 1 d'abril de 1868[1]), científic que ocupà, l'any 1845, la primera càtedra de Química de la Universitat de Barcelona (UB) i en fou rector de 1863 a 1865.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Agell y Torrents 4 gener 1809 Cal Torelló (Segarra) |
| Mort | 1r abril 1868 (59 anys) Barcelona |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| 1864 – 1865 ← Víctor Arnau Lambea – Pablo González Huebra → | |
| Rector | |
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Es coneix per | Telègraf elèctric President de l'Ateneu Barcelonès Rector de la Universitat de Barcelona 1863-1865 |
| Activitat | |
| Ocupació | professor d'universitat, polític, científic, professor titular |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Família | |
| Pares | Josep Agell i Combellas i Engràcia Torrents i Palmés |
Era fill de Josep Agell i Combellas i d'Engràcia Torrents i Palmés natural de La Selva de Mar. Agell estudià al Seminari de Barcelona[2] i a les Escoles de la Junta de Comerç, on tingué com a professors Agustí Yáñez, Pere Vieta i Josep Roura; arribà a conèixer Antoni de Martí i Franquès qui l'introduí en el món de les ciències naturals. Els anys 1845 i 1846, obtingué la llicenciatura i el doctorat en Ciències. La Constitució Espanyola de 1845 representà el primer intent seriós d'establir un estat liberal, de clara inspiració francesa, que comportà un seguit de reformes administratives que en l'àmbit educatiu es concretà en l'anomenat Pla Pidal del mateix 1845, que posteriorment donarà lloc a la Llei Moyano de 1857, que fou el primer intent racionalitzador i centralitzador del sistema educatiu espanyol. La nova normativa comportava l'existència d'una càtedra de Química general a la Facultat de Filosofia que a la UB fou assignada a Agell, i posteriorment a la Facultat de Ciències quan es creà en aplicació de la llei Moyano. Es conserva un programa detallat (vegeu publicacions) de l'assignatura, del curs 1847/48, que mostra el coneixement acurat i actual que tenia de la disciplina en aquell temps. Dins de la UB ocupà diferents càrrecs com el de Degà de la Facultat de Ciències i rector de 1863 a 1865 càrrec que deixà en ser nomenat director de l'Escola d'Enginyers de Barcelona. L'any 1833 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) de la que n'arribà a ser-ne vicepresident i president de la Secció de Pneumàtica, Electricitat i Meteorologia, hi presentà un bon nombre de memòries (vegeu publicacions) que palesen el seu interès i dedicació pels temes relacionats amb l'electricitat. Era, també, un experimentador destacat i a més de diferents aparells elèctrics, dissenyà un model de telègraf, que presentà a la RACAB, el novembre de 1845, que era capaç de transmetre més de quaranta senyals per minut. Tingué una vida pública i política rellevant, síndic i regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts espanyoles en les legislatures de 1853, 1857 i 1858;[3] i un dels impulsors i, el primer president, de l'Ateneu català predecessor de l'actual Ateneu Barcelonès , l'any 1860. A la seva mort la RACAB en col·laboració amb l'Ateneu i la Societat Econòmica d'Amics del País, convocaren anualment un premi en honor seu, per distingir una memòria científica o econòmica d'interès per al desenvolupament de Catalunya.
Memòries presentades a la RACAB
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
