actor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Jesús Puente Alzaga (Madrid, 18 de desembre de 1930 – ibíd., 26 d'octubre de 2000), va ser un actor i presentador de televisió espanyol amb orígens al poble burgalès de Salas de los Infantes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 desembre 1930 Madrid |
| Mort | 26 octubre 2000 (69 anys) Madrid |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de televisió, presentador de televisió, actor de veu, director de televisió |
| Activitat | 1957 - |
| Família | |
| Cònjuge | Licia Calderón |
    | |
Nascut a Madrid, Jesús Puente va desenvolupar la seva carrera d'actor en tots els mitjans, tant en cinema com en teatre i televisió. Va començar els estudis de Medicina, però va abandonar la carrera en el quart curs, a causa de la seva vocació per la interpretació.
Va iniciar llavors la seva trajectòria teatral amb obres de Lope de Vega i Calderón, entremesos de Cervantes i l'obra El caso de la mujer asesinadita, de Miguel Mihura. Després d'aquestes experiències va ser contractat pel Teatro de Cámara de José Luis Alonso i més tard per la companyia de María Jesús Valdés (La hora de la fantasía, d'Anna Bonnacci, 1954; La fierecilla domada, Shakespeare, 1954;[1] Medida por medida, de Shakespeare, 1955) i amb la de Conchita Montes, protagonitzant l'obra La otra calle. També actuà amb la Compañía Dido Pequeño Teatro amb la qual va posar en escena entre altres: Candida (1957) de George Bernard Shaw i Fedra (1957) de Miguel de Unamuno.
SLa seva carrera sobre les taules ha estat plagada d'èxits, podent destacar-se les estrenes d' Amor es Amor, El tragaluz (1967), d'Antonio Buero Vallejo; Juegos de sociedad (1970), de Juan José Alonso Millán; La Fundación (1974), de nou de Buero Vallejo; Las cítaras colgadas de los árboles (1974), d'Antonio Gala;[2] Los peces rojos (1975), de Jean Anouilh, La piel del limón (1976), de Jaime Salom,[3] Violines y trompetas (1977), El hombre del atardecer (1981) i Las tormentas no vuelven (1982), las tres de Santiago Moncada; Esta noche, gran velada (1983), de Fermín Cabal; El alcalde de Zalamea (1988), de Calderón de la Barca; Dígaselo con Valium (1993), de José Luis Alonso de Santos, o la seva participació, el 1988, amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic al Festival de Teatre d'Almagro, amb La Celestina, i la seva interpretació a Las aves (2000), d'Aristòfanes, al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.
Al mateix temps va debutar en el món de la ràdio, concretament, en Ràdio Nacional d'Espanya, on va treballar amb Domingo Almendros i Juan Guerrero Zamora.
Al llarg dels anys 60 treballa com a actor de doblatge, arribant a posar veu en nombroses ocasions a l'actor estatunidenc James Stewart, entre altres. No reprendria aquestes activitats fins a quinze anys després, ja de manera esporàdica.[4]
El 1957 va debutar al cinema amb la pel·lícula Las muchachas de azul, dirigida per Pedro Lazaga. La seva filmografia inclou, com a treballs destacats, Las chicas de la Cruz Roja (1958); Ha llegado un ángel (1961), de Luis Lucia, amb Marisol; Más bonita que ninguna (1965), de Luis César Amadori, amb Rocío Dúrcal; La estanquera de Vallecas (1987,) d'Eloy de la Iglesia; Sesión continua (1984), Asignatura aprobada (1987) i You're the one (2000) (aquestes tres últimes de José Luis Garci), a més de nombrosos spaghetti western.
Present en televisió gairebé des de l'arribada d'aquest mitjà a Espanya, va debutar el 1957 en Televisió espanyola. Al llarg de les tres dècades següents interpretaria tot tipus d'obres dramàtiques en espais com Estudio 1, Novela, Primera fila o Teatro de familia. A més, el 1972 protagonitzà en solitari la comèdia Aventuras y desventuras de Mateo i, junt amb María Luisa San José, la sèrie Diálogos de un matrimonio (1982).
Durant un temps va formar parella artística amb Juanjo Menéndez, amb qui va intervenir en el programa 625 líneas (1979) i va rodar la sèrie El español y los siete pecados capitales (1980).
El 1988 es va estrenar com a director d'escena en l'obra de teatre Entre mujeres (1988), de Santiago Moncada, a la que seguiria un any més tard Los ochenta son nuestros, d'Ana Diosdado.
El 1990 és fitxat per la cadena Telecinco per a presentar el concurs Su media naranja, així com col·laborar en diversos especials de la cadena com els de cap d'any, entre altres. El 1994 va passar a Antena 3 per a substituir Isabel Gemio a Lo que necesitas es amor, on va romandre quatre anys, i que va abandonar per a protagonitzar la sèrie Ada Madrina (1998), junt amb Carmen Sevilla, que es va mantenir poques setmanes en pantalla.
Es va casar en primeres noces amb l'actriu de doblatge María Luisa Rubio, amb qui va tenir dos fills, Àgata i Jesús. Després de separar-se, es va casar amb l'actriu Licia Calderón, en 1974, amb la qual va tenir una única filla, Chesu.
Va morir el 26 d'octubre de 2000 als 69 anys d'un atac al cor.[5]
Va ser guardonat amb dos Premis Ondas de Televisió (en 1962, com a Millor actor, i en 1990 per Su media naranja). També se li van concedir sengles TP d'Or: En 1980, com a Personatge més popular, al costat de Juanjo Menéndez, per El español y los siete pecados capitales, i en 1996, per la seva trajectòria professional.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
