Jean-Jacques-Régis de Cambacérès

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
Nom original	(fr) Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Biografia
Naixement	18 octubre 1753 ; Montpeller (Regne de França)
Mort	8 març 1824 (70 anys); París (Restauració francesa)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 39 ; Grave of Cambacérès (en)
Président de la Chambre des pairs (fr)
	2 juny 1815 – 7 juliol 1815
Ministre de Justícia de França
	20 març 1815 – 22 juny 1815
Mestre del Gran Orient de França
	1806 – 1814
Archchancellor (en)
	1804 –
Seient 30 de l'Acadèmia Francesa
	28 gener 1803 – 21 març 1816 ; ← Auteur de l'"Essai général de tactique", – Louis Gabriel Ambroise de Bonald →
Cònsol (França)
	13 desembre 1799 – 18 maig 1804
Ministre de Justícia de França
	14 juny 1799 – 9 novembre 1799
President del Consell dels Cinc-cents
	22 octubre 1796 – 20 novembre 1796
53è President de la Convenció Nacional
	7 octubre 1794 – 22 octubre 1794 ; ← André Dumont – Pierre-Louis Prieur →
Président du Sénat conservateur (fr)
Dades personals
Formació	Faculté de droit et science politique de Montpellier (en)
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	jurista, polític
Membre de	Acadèmia Francesa (1803–); Confrérie des Pénitents blancs de Montpellier (fr) ; Conseil du Sceau (fr) ; Comité de législation (fr)
Participà en
5 maig 1789	Revolució Francesa
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França ;
Altres
Títol	Duc
Família	Cambacérès (en)
Pare	Jean-Antoine de Cambacérès
Germans	Étienne Hubert de Cambacérès; Jean-Pierre-Hugues Cambacérès
Premis
	Orde de l'Àliga Negra; Reial orde de sant Esteve d'Hongria; Orde de la Corona de Ferro; Gran Collar de la Legió d'Honor; Gran Creu de la Legió d'Honor ;
	Signatura

Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès. De família de magistrats, fou diputat de l'Erau a la Convenció Nacional (1792), i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents. Fou membre del consell de legislació (primer projecte de codi civil, 1793) i ministre de justícia (1799) del Directori.^[1] Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol amb Paul de Barras (1799), arxicanceller de l'imperi (1804) i duc de Parma. Presidí el Senat i el consell d'estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic: tingué un paper principal en la redacció del codi civil (1801-04) i dels subsegüents codis, en els quals va despenalitzar l'homosexualitat (perquè, segons es creu, era homosexual). Desaconsellà les invasions d'Espanya i de l'Imperi Rus. A l'adveniment de la Restauració s'exilià a Brussel·les. El 1818 Lluís XVIII li permeté de tornar a França.