Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1878 Manresa (Bages) |
| Mort | 7 desembre 1943 (65 anys) Cuernavaca (Mèxic) |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 1932 – | |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| 1931 – 1933 ← Enrique Soler y Batlle – Pere Bosch i Gimpera → | |
| Degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona | |
| 1931 – | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Jaime Serra Húnter |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | Catedràtic de Lògica i de Història de la Filosofia, rector de la Universitat de Barcelona |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Membre de | |
Biografia
Fill de pare català i mare irlandesa. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es casà amb Lluciana Peraire i Ricarte, amb qui tingué set fills, fet que el convertí en cunyat del pintor Ramon Casas, amb qui mantingué una gran amistat, com es demostra en el fet que fos escollit per ser padrí de casament i també portador del fèretre del pintor, en el moment de la seva mort.[1][2] Fou pare de l'advocat Jesús Serra i Perayre i avi de l'economista i polític mexicà Jaime José Serra Puche.
El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret en un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc després catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la. Des del 1913 també ocupà la càtedra d'Història de la filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica a través del segon Congrés Universitari Català del 1918.
Durant el període republicà dels anys trenta fou nomenat degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Políticament, fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident primer, i més tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. El 31 de desembre de 1933 fou qui presidí el Parlament de forma interina i proclamà Lluís Companys com a president de la Generalitat de Catalunya. En finalitzar l'ocupació franquista de Catalunya es va exiliar a França i més tard a Mèxic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya.
Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Vilaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de Filosofia de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l'educació.
La Generalitat de Catalunya va donar el 2003 el nom de Jaume Serra i Húnter a un programa per contractar professors amb criteris d'excel·lència professional.[3]
Publicacions
- Serra Hunter, Jaume. Ensayo de una teoría psicológica del juicio. Madrid: Imprenta de los Hijos de Gómez Fuentenebro, 1911. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UAB[Enllaç no actiu]
- Serra Hunter, Jaume. Discursos llegits en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepció pública del Dr. D. Jaume Serra y Hunter el día 27 de desembre de 1925 . Barcelona: Tip. Atlas, 1925. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. «Alguns aspectes de la vida universitària del doctor Llorens i Barba», Revista de Catalunya, 21, (març 1926), pp. 288-296. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la Universitat Rovira i Virgili
- Serra Hunter, Jaume. «L'Obra filosòfica d'en Ramon Turró», Treballs de la Societat Catalana de Biologia [s.l.], 11, 1927, pp. 441-479. Disponible a: Revistes Catalanes en Accés Obert
- Serra Hunter, Jaume. Apologia de l'ideal: conferència inaugural del curs de 1925-26 a l'Ateneu de Girona . Girona: [s.n. ], 1926 (Tip. d'El Autonomista). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Cuestionario de lógica fundamental. Barcelona: Imp. La Poligrafa, 1927. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Diàlegs / Plató , Fundació Bernat Metge (Col·lecció : traducció); 6, 13, 34, 104, 119. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924-. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Dos figuras universitarias: Sanz del Río y Lloréns y Barba. Madrid: Huelves y Compañía, [1929]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Filosofia i cultura: suggestions i estudis. Segona sèrie. Barcelona: Llibreria Catalònia, [1930]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Conferències filosòfiques: professades durant l'exercici 1928-1929. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1930. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Dimarts 25, nit a les 10, conferència pública a càrrec de Jaume Serra Hunter "La cultura de la Catalunya vuitcentista"... [Material gràfic] / Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. [Barcelona]: Nebots d'en López Robert i Cª, [1932]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Spinoza. [s.l.: s.n.], 1933 (Girona: Gràfiques Darius Rahola). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Sentit i valor de la nova filosofia. Barcelona: [s.n.], 1934 (Polonio & Margelí). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Figures i perspectives de la història del pensament. Barcelona: Polonio & Margelí, [1935]. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Xavier Llorens i Barba: estudis i carrera professional: la seva actuació docent. Barcelona: [s.n.], 1937 (Impr. de la Casa d'Assistència P. Macià). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. El pensamiento y la vida: estímulos para filosofar. México: Centro de Estudios Filosóficos de la Facultad de Filosofia y Letras, 1945. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. El Pensament i la vida: estímuls per a filosofar. Mèxic: Club del Llibre Català, 1945. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Problemes de la vida contemporània. Barcelona: Columna, 1985. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. Escrits sobre la història de la filosofia catalana. Barcelona: Publicacions de la Facultat de Filosofia, Universitat Ramon Llull, 2011. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Serra Hunter, Jaume. «Idealitat, metafísica, espiritualisme», Enrahonar: quaderns de filosofia, 10, 1984, pp. 31-42. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
