músic català From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Arnella i París (Barcelona, 5 de maig de 1943) és un cantant i folklorista català. Ha estat cofundador del Grup de Folk, del segell discogràfic Als Quatre Vents i del festival Tradicionàrius, entre altres projectes musicals.[1] Al llarg dels anys s'ha especialitzat en la composició de romanços, unes cançons que tracten temes específics a voluntat o per encàrrec i que durant molts anys va realitzar per al programa de ràdio La primera pedra. Té 40 discos publicats, a més de nombroses col·laboracions.[2]
 Jaume Arnella actual al festival ÉsDansa a les Preses (Garrotxa) (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1943 (81 anys) Sant Martí de Provençals (Barcelonès) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, etnòleg |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Germans | Joan Arnella i París |
| Premis | |
| |
| Lloc web | jaumearnella.com |
   
| |
Entre 1967 i 1968 fou un dels membres fundadors del Grup de Folk, participant en els dos àlbums d'aquest col·lectiu, Festival Folk i Folk 2. També en aquella època edità els seus primers discos amb temes populars i composicions pròpies, algunes sobre textos de Joan Soler i Amigó. El 1969 publicà «Les rondes de vi»[3] i «La timba de les cartes», dues cançons que aviat esdevindrien tradicionals pel seu ús ciutadà. El 1968, dissolt el Grup de Folk, fundà el grup Els Sapastres, amb el qual enregistrà dos discos: Canciones del amor prohibido i Els timbalers.
També els anys 1970 i 1971 publica els àlbums Negro Spirituals I/II amb la Coral Sant Jordi. A partir del 1973 actuà en solitari, sovint acompanyat pel músic Rafel Sala, amb qui va fer la primera actuació junts el 1976 per la Marxa de la Llibertat, i amb composicions pròpies que veurien la llum el 1976 en el disc Potser ja és ara l'hora que comptà amb la col·laboració de la Companyia Elèctrica Dharma. El mateix any, amb Rafel Sala i el cantant del grup Esquirols, Joan Crosas, enregistrà Cançons de vi i de taverna, amb temes populars i de nova creació. A partir del 1976 també esdevé coeditor de la revista Gralla, publicació que té com a objectiu la recuperació dels instruments tradicionals catalans. De fet, juntament amb Francesca Roig confecciona un mètode de gralla, publicat periòdicament en aquesta revista.[4]
També és fundador de la cobla Cotó-fluix, que serà origen de l'Orquestrina Galana, amb la què publicà quatre àlbums: Orquestrina Galana (1982), Ball amable (1983), Canvi de parella (1984) i No trencaràs el son dels càtars (1986). A partir del 1987, es dedicà a cantar romanços populars i edità Carregat de romanços (1990).
Jaume Arnella ha col·laborat en totes les edicions del festival Tradicionàrius i rebé el Premi Nacional de la Música el 1991 que atorga la Generalitat de Catalunya en la categoria de «Cançó tradicional». Durant la dècada del 1990 escrigué i enregistrà textos per a la Suite de la Pobla de Segur de l'Orquestra Simfònica de la Canya. L'any 1994 participà en el disc col·lectiu Fum de Celtas, sorgit amb la idea de reivindicar lúdicament el desaparegut cigarret Celtas curt, i publicà Eròtica monàstica amb textos de Joan Soler i Amigó basats en un cançoner amorós, Carmina Riuipullensia, trobat en el monestir de Santa Maria de Ripoll.
L'any 1997, presentà La raó del desig amb musicacions de poemes de Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Francesc Parcerisas, Gabriel Ferrater, Salvador Oliva, Salvador Espriu, Carles Riba, Miquel Martí i Pol i Josep Maria de Sagarra. El 1999 publicà Les cançons del pont de les formigues, una selecció de cançons d'entre les més de tres-centes que el cantant va anar triant o escrivint per al programa de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Jordi Margarit.[5]
El 2001 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. L'any 2014 rebé el Premi Memorial Lluís Companys i enregistrà el disc Les sabates d'en Jaume, basat en poemes de Josep Gual. L'any 2018 publicà ...I que canten primavera, un recull de cançons pròpies i poemes musicats, acompanyat pel cor Sarabanda de la Garriga.
Amb motiu del seu vuitantè aniversari, el periodista Ferran Riera n'escrigué la biografia Artesà de cançons (Edicions Sidillà, 2023).[6][7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
