Eduvigis de Polònia

Eduvigis de Polònia (polonès: Jadwiga Andegaweńska) (Buda, 3 d'octubre de 1373 ↔ 18 de febrer de 1374 - Cracòvia, 17 de juliol de 1399) va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Aquest article tracta sobre la reina del s. XIV canonitzada en 1997. Vegeu-ne altres significats a «Eduvigis d'Andechs».

Eduvigis de Polònia

Nom original	(pl) Jadwiga Andegaweńska
Biografia
Naixement	3 octubre 1373 ↔ 18 febrer 1374 Buda (Regne d'Hongria)
Mort	17 juliol 1399 (19/29 anys) Cracòvia (regne de Polònia)
Causa de mort	complicació del part
Sepultura	catedral de Wawel
Rei de Polònia
16 octubre 1384 (Gregorià) – 17 juliol 1399 (Gregorià) ← Lluís I d'Hongria – Ladislau II Jagelló →
Reina de Polònia
1384 – 1399
Reina regnant
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	reina regnant
Enaltiment
santa catòlica
Festivitat	17 de juliol
Altres
Títol	Reina
Família	Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília
Cònjuge	Ladislau II Jagelló (1386–)
Fills	Elisabet Bonifacia de Polònia
Pares	Lluís I d'Hongria   i Elisabet de Bòsnia
Germans	Maria I d'Hongria Catherine of Hungary

Biografia

Eduvigis va néixer a Buda, la capital del Regne d'Hongria.^[1] Va ser la tercera i més jove filla de Lluís I d'Hongria, i Polònia, i de la seva segona esposa, Elisabet de Bòsnia.^[2][3] Les seves dues àvies eren princeses poloneses, la qual cosa la connectava amb la dinastia Piast nativa de Polònia.^[4][5] L'historiador Oscar Halecki va concloure que "l'arbre genealògic d´Eduvigis mostra clarament que [ella] tenia més sang polonesa que qualsevol altre".^[4] Va néixer probablement entre el 3 d'octubre de 1373 i el 18 de febrer de 1374.^[6][a] Va rebre el nom del seu avantpassat llunyà, Santa Eduví de Silèsia, que era especialment venerat a la cort reial hongaresa en el moment del seu naixement.^[8][9]

El rei Lluís, que no havia engendrat cap fill, volia garantir el dret de les seves filles a heretar els seus regnes.^[10][3] Per tant, la família reial europea considerava les seves tres filles com a núvies especialment atractives.^[3] Leopold III, duc d'Àustria, va proposar el seu fill gran, Guillem, a Eduvigis ja el 18 d'agost de 1374.^[11] Els enviats dels nobles polonesos van reconèixer que una de les filles de Lluís el succeiria a Polònia després que ell confirmés i ampliés les seves llibertats en el privilegi de Koszyce el 17 de setembre de 1374.^[12][10][13] Van fer un jurament de lleialtat a Catherine a petició de Lluís.^[14]

Lluís va acceptar donar Eduvigis en matrimoni amb Guillem d'Àustria el 4 de març de 1375.^[11] La sponsalia de futuro dels nens, o "matrimoni provisional", es va celebrar a Hainburg el 15 de juny de 1378.^[14][15][16] La cerimònia va establir el marc legal per a la consumació del matrimoni sense cap altre acte eclesiàstic tan bon punt tots dos van arribar a l'edat de maduresa.^[17] El duc Leopold va acceptar que Eduvigis només rebria Treviso, una ciutat que havia de ser conquistada a la República de Venècia, com a dot del seu pare.^[18] Després de la cerimònia, Eduvigis es va quedar a Àustria durant gairebé dos anys; va viure principalment a Viena.^[7]

Caterina va morir a finals de 1378.^[3] Lluís va persuadir els senyors polonesos més influents de jurar un jurament de lleialtat a la seva germana petita, Mary, el setembre de 1379.^[14][19] Va estar d'esposada amb Segimon de Luxemburg,^[16] un besnét de Casimir el Gran, que havia estat el predecessor de Lluís al tron polonès.^[20] El "matrimoni promès" de Jadwiga i William es va confirmar a la reunió dels seus pares a Zólyom (ara Zvolen a Eslovàquia) el 12 de febrer de 1380.^[21][22] Els senyors hongaresos també van aprovar el document, la qual cosa implicava que Eduvigis i William eren considerats els successors del seu pare a Hongria.^[23]

Una delegació de senyors i clergues polonesos va retre homenatge formal a Segismundo de Luxemburg com el seu futur rei el 25 de juliol de 1382.^[24][25] Els polonesos creien que Lluís també planejava persuadir els senyors i prelats hongaresos perquè acceptessin Eduvigis i Guillem d'Àustria com els seus hereus a Hongria.^[16] No obstant això, va morir el 10 de setembre de 1382.^[26] Eduvigis estava present al llit de mort del seu pare.^[24]

El poder d'Eduvigis com a monarca era molt limitat i les decisions es trobaven en mans del seu marit Ladislau i la noblesa. Però, com a reina, tenia un paper actiu en la vida cultural i diplomàtica. Va contribuir en obres benèfiques i actuà de mecenes de nombrosos artistes. Actualment, es considera que la seva política va ser protofeminista.

El 22 de juny de 1399, Eduvigis va donar a llum la seva primera filla, Elisabet.^[27] Al cap d'un mes, tant la mare com la nena moriren fruit de les complicacions del part,^[28] i foren enterrades juntes a la catedral de Wawel.^[29][28] Tot i que no estava emparentat amb cap dels anteriors reis de Polònia, el seu marit va aconseguir mantenir el títol reial i llegar-lo als fills de la seva segona esposa, iniciant la dinastia Jaguelló en el tron polonès. El papa polonès Joan Pau II va canonitzar Eduvigis l'any 1997.

• 
  Sepulcre de la santa, al Wawel de Cracòvia
• 
  Representació de la reina Eduvigis per Bacciarelli, s. XVII
• 
  Monument a la reina i Ladislau II, al Planty de Cracòvia

Notes

1. El nom de Eduvigis es va registrar per primera vegada en instruccions als enviats hongaresos a França el 17 d'abril de 1384.^[1] Si aleshores, Eduvigis havia arribat als dotze anys, l'edat mínima prescrita pel Dret Canònic perquè les noies es poguessin casar,^[7] hauria d'haver nascut abans del 18 de febrer de 1374.^[6]

Referències

1. Halecki, 1991, p. 56.
2. Wolf, 1993, p. xliii.
3. Engel, 2001, p. 169.
4. Halecki, 1991, p. 78.
5. Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996, p. 305. ISBN 83-08-02577-3.
6. Sroka, 1999, p. 54–55.
7. Halecki, 1991, p. 93.
8. Gromada, 1999, p. 434.
9. Halecki, 1991, p. 89.
10. Davies, 2005, p. 90.
11. Halecki, 1991, p. 58.
12. Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996, p. 305. ISBN 83-08-02577-3.
13. Sedlar, 1994, p. 39–40.
14. Frost, 2015, p. 8.
15. Halecki, 1991, p. 65, 93.
16. Engel, 2001, p. 170.
17. Halecki, 1991, p. 65.
18. Halecki, 1991, p. 64–65.
19. Halecki, 1991, p. 71.
20. Halecki, 1991, p. 52.
21. Frost, 2015, p. 8, 10.
22. Halecki, 1991, p. 72–73.
23. Halecki, 1991, p. 73.
24. Halecki, 1991, p. 75.
25. Frost, 2015, p. 10.
26. Engel, 2001, p. 173.
27. Wdowiszewski, p. 443
28. Frost, 2015, p. 91.
29. Halecki, 1991, p. 257.

Bibliografia

• Brzezińska, Anna «Jadwiga of Anjou as the Image of a Good Queen in Late Medieval and Early Modern Poland». The Polish Review. The Polish Institute of Arts and Sciences of America, vol. XLIV, 4, 1999, pàg. 407–437.
• Davies, Norman. God's Playground: A History of Poland, Volume I: The Origins to 1795 (Revised Edition). Columbia University Press, 2005. ISBN 978-0-231-12817-9.
• Deletant, Dennis «Moldavia between Hungary and Poland, 1347–1412». The Slavonic and East European Review, vol. 64, 2, 1986, pàg. 189–211.
• Duczmal, Małgorzata. Jagiellonowie. Kraków: Wydawnictwo Literackie, 1996. ISBN 83-08-02577-3.
• Engel, Pál. The Realm of St Stephen: A History of Medieval Hungary, 895–1526. I.B. Tauris Publishers, 2001. ISBN 1-86064-061-3.
• Frost, Robert I. The Oxford History of Poland-Lithuania, Volume I: The Making of the Polish-Lithuanian Union, 1385–1567. Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-820869-3.
• Gromada, Thaddeus V. «Oscar Halecki's Vision of Saint Jadwiga of Anjou». The Polish Review. The Polish Institute of Arts and Sciences of America, vol. XLIV, 4, 1999, pàg. 433–437.
• Halecki, Oscar. Jadwiga of Anjou and the Rise of East Central Europe. Polish Institute of Arts and Sciences of America, 1991. ISBN 0-88033-206-9.
• Jackson, Guida M. Women Rulers Throughout the Ages: An Illustrated Guide. ABC-CLIO, 1999. ISBN 1-57607-091-3.
• Jasienica, Paweł. Polska Jagiellonów [Jagellonian Poland] (en polonès). Państwowy Instytut Wydawniczy, 1988. ISBN 83-06-01796-X.
• Knoll, Paul W. «Religious Toleration in Sixteenth-Century Poland: Political Realities and Social Constraints». A: Louthan, Howard. Diversity and Dissent: Negotiating Religious Difference in Central Europe, 1500–1800. Berghahn Books, 2011, p. 30–52. ISBN 978-0-85745-108-8.
• Monter, William. The Rise of Female Kings in Europe, 1300–1800. Yale University Press, 2012. ISBN 978-0-300-17327-7.
• Sedlar, Jean W. East Central Europe in the Middle Ages, 1000–1500. University of Washington Press, 1994. ISBN 0-295-97290-4.
• Sroka, Stanisław Andrzej. Genealogia Andegawenów węgierskich [Genealogy of the Hungarian Angevins] (en polonès). Towarzystwo Naukowe Societas Vistulana, 1999. ISBN 83-909094-1-3.
• Wdowiszewski, Zygmunt. Genealogia Jagiellonów i Domu Wazów w Polsce (en polonès). Avalon, 2005.
• Wolf, Armin. «Reigning Queens in Medieval Europe: When, Where, and Why». A: Medieval Queenship. Sutton Publishing, 1993, p. 169–188. ISBN 0-7509-1831-4.