Irving John Good

Irving John Good (Londres, 9 de desembre de 1916 - Radford, 5 d'abril de 2009), conegut com Jack Good, però que signava els seus treballs com I. J. Good, va ser un matemàtic anglès que es va traslladar a viure als Estats Units.

Irving John Good

Biografia
Naixement	(en) Isidore Jacob Gudak 9 desembre 1916 Londres
Mort	5 abril 2009 (92 anys) Radford (Virgínia)
Sepultura	Cementiri Sunset 37° 07′ 30″ N, 80° 24′ 16″ O
Residència	Virgínia (1967–2009) Londres (1916–1967)
Formació	Universitat de Cambridge (1938–1941) Jesus College (1935–1938) Haberdashers' Aske's Boys' School (1928–1935)
Director de tesi	Godfrey Harold Hardy
Activitat
Camp de treball	Estadística, criptografia i cosmologia
Ocupació	matemàtic, estadístic, professor d'universitat, filòsof, criptògraf, informàtic, investigador d'intel·ligència artificial
Ocupador	Virginia Polytechnic Institute and State University (1967–1994) Trinity College, Oxford (1964–1967) Institut d'Anàlisi de la Defensa (1962–1964) Laboratori de Recerca de l'Almirallat (1959–1962) Quarter General de Comunicacions del Govern Britànic (1948–1959) Universitat de Manchester (1945–1948) Bletchley Park (1941–1945)
Membre de	Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1957–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables Estimador de freqüència de Good-Turing
Estudiant doctoral	David B. Osteyee, Steven D. Simmons i David L. Banks
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Virginia Tech Ms.1982.018
Família
Pares	Morris Edward Good (Mosheh Oved) i Sophia Polikoff
Premis
(1998)  Premi Pioner d'Informàtica (1973)  membre de la Societat Americana d'Estadística (1957)  membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica (1940)  Premi Smith

Vida i Obra

Fill d'immigrants jueus russos, el seu pare va tenir una botiga de brocanter i va publicar el 1952 una autobiografia sota el nom de Mosheh Oven.^[1] El seu nom de naixement era Isadore Jacob Gudak, però se'l va canviar.^[2] Després de destacar en matemàtiques durant la seva escolarització, el 1934 va ingressar al Jesus College de la universitat de Cambridge^[3] en la qual es va doctorar el 1941 sota la direcció de Godfrey Harold Hardy i Abram Bezikóvitx.^[4] Aquest mateix any va ser contractat a Bletchley Park perquè els caps del projecte creien que els bons jugadors d'escacs eren bons cripto-analistes, i ell era un excel·lent jugador.^[5] Inicialment va treballar amb Alan Turing ajudant en l'anàlisi estadístic dels missatges a desxifrar, però a partir de 1943 va ser destinat al Newmanry per a fer anàlisis estadístics sistemàtics amb els ordinadors Colossus.

El 1945, acabada la guerra va ser professor de matemàtiques a la universitat de Manchester, però el 1948 es va incorporar al servei secret britànic per a fer recerca classificada en estadística i computació.^[6] El 1959 va passar al laboratori de recerca de l'Almirallat Britànic fins al 1962 quan va marxar als Estats Units per treballar a l'Institut d'Anàlisi de la Defensa.^[7] El 1964 va retornar a Anglaterra per treballar en un projecte de computació a la universitat d'Oxford, i el 1967 va marxar definitivament als Estats Units per ocupar un lloc docent i de recerca a la universitat tècnica de Virginia de la qual es va retirar el 1994, passant a ser professor emèrit. Durant aquest període a Virginia, va publicar un gran nombre d'articles sobre estadística, física, matemàtiques i filosofia.^[8] D'especial importància són els seus treballs sobre estadística bayesiana.^[9]

Els seus treballs sobre la singularitat tecnològica van fer que Stanley Kubrick el contractés com consultor de computació per la realització de la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai.^[10]

Referències

1. Banks, 1996, p. 2.
2. Zeilberger, 2009, p. 1.
3. Reeds, Diffie i Field, 2015, p. 99.
4. Banks, 1996, p. 6.
5. Copeland, 2006, p. 61.
6. Banks, 1996, p. 12-13.
7. Banks, 1996, p. 14.
8. Lindley, 2010, p. 260.
9. Jeffrey, 2004, p. 31.
10. Montgomery, 2011, p. 203.

Bibliografia

• Banks, David L. «A conversation with I. J. Good» (en anglès). Statistical Science, Vol. 11, Num. 1, 1996, pàg. 1-19. DOI: 10.1214/ss/1032209661. ISSN: 0883-4237.
• Copeland, Jack. Colossus: The secrets of Bletchley Park's code-breaking computers (en anglès). Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-284055-4.
• Jeffrey, Jeffrey. Subjective Probability: The Real Thing (en anglès). Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-53668-5.
• Lindley, Dennis V. «Irving John Good, 1916-2009» (en anglès). Journal of the Royal Statistical Society, Vol. 173, Num. 1, 2010, pàg. 259-261. ISSN: 0964-1998.
• Montgomery, John Warwick «Apologetics Insights from the Thought of I. J. Good» (en anglès). Philosophia Christi, Vol. 13, Num. 1, 2011, pàg. 203-210. DOI: 10.5840/pc201113116. ISSN: 1529-1634.
• Reeds, James A.; Diffie, Withfield; Field, J. V.. Breaking Teleprinter Ciphers at Bletchley Park (en anglès). IEEE, 2015. ISBN 978-0-470-46589-9.
• Zeilberger, Doron «A Eulogy for Jack Good» (en anglès). arXiv, 2009, pàg. 1-6. ISSN: 2331-8422.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Irving John Good» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Cox, D.R. «Good, Irving John (Jack)». Oxford Dictionary of National Biography, 2013. [Consulta: 4 octubre 2022]. (anglès)
• Lee, J.A.N. «Irving John (Jack) Good». IEEE - Computer Pioneers, 2009. [Consulta: 4 octubre 2022]. (anglès)
• Soto, Jesús. «I. J. Good, Alan Turing y la estadística». PImedios, 2013. Arxivat de l'original el 4 d’octubre 2022. [Consulta: 4 octubre 2022]. (castellà)