Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica, i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'Estat espanyol, amb influències del nacional-socialisme; però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un Estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i els objectius fossin l'engrandiment i la unitat de la Pàtria (Espanya).^[1][2]

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Lema	¡Arriba los valores hispánicos!
Dades
Nom curt	JONS
Tipus	moviment polític
Ideologia	Nacionalsindicalisme Feixisme Nacionalisme espanyol Totalitarisme Tercera posició
Alineació política	Extrema dreta
Història
Reemplaça	Juntas Castellanas de Actuación Hispánica La Conquista del Estado La Traza
Creació	octubre 1931
Fundador	Onésimo Redondo Ortega Ramiro Ledesma Ramos Alberto Ardanaz
Data de dissolució o abolició	febrer 1934
Reemplaçat per	Falange Española de las JONS
Governança corporativa
Òrgan de premsa	Libertad (en)

Les JONS són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en set punts:

• la indiscutible unitat d'Espanya;
• el respecte a la tradició religiosa;
• l'apel·lació a la joventut (l'afiliació era limitada als menors de quaranta-cinc anys);
• l'aferrissat antimarxisme;
• la proposta econòmica de sindicació obligatòria;
• el control públic de la riquesa;
• la dignificació plena dels treballadors.

L'11 de febrer de 1934, es fusionà amb Falange Española. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'extrema dreta, com Ildefons Cebriano, Josep Maluquer Cueto, José Maria Poblador Álvarez i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana, més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb José Antonio Primo de Rivera. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a València, sobretot en l'àmbit universitari. Les facultats valencianes de Medicina i Dret van comptar amb alumnes que es van veure atrets per les idees d'Onésimo Redondo. D'aquesta manera, l''organització es va fundar a la ciutat de València per estudiants universitaris com Maximilià Lloret, Adolfo Rincón de Arellano i Fernando Albiñana. Aquests van organitzar protestes i diverses accions violentes, a més de fer una important tasca de propaganda a través del seu periòdic Patria Sindicalista.

Referències

1. Sanz Hoya, 2006, p. 147.
2. Rodríguez Jiménez, 1994, p. 40.

Bibliografia

• Gallego, Ferran, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español, Editorial Síntesis, Madrid, 2005. ISBN 84-9756-313-1
• Mota Muñoz, José Fernando. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-567-1.
• Payne, Stanley G. Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español. Editorial Planeta. Barcelona, 1997. ISBN 84-08-02286-5
• Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4.
• Sanz Hoya, Julián. De la resistencia a la reacción: las derechas frente a la Segunda República (Cantabria, 1931-1936). Universidad de Cantabria / Kadmos, 2006.
• Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espanola. Editorial Grijalbo. Barcelona, 1976. ISBN 84-253-0694-9
• Tusell, Javier, Historia de España del siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil, Editorial Taurus, Madrid, 1999.