metgessa i psicoanalista catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Júlia Coromines i Vigneaux (Barcelona, 17 d'octubre de 1910 - 30 de març de 2011) va ser una metgessa i psicoanalista catalana, pionera del mètode Montessori a Catalunya.[1] Era filla de Pere Coromines i Montanya i de Celestina Vigneaux i Cibils. Els seus germans eren Joan Coromines, filòleg, i Ernest Corominas, matemàtic.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 octubre 1910 Barcelona |
Mort | 30 març 2011 (100 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | Dirigí el primer Centre Pilot de paràlisi cerebral de Catalunya. |
Activitat | |
Ocupació | Metgessa i psicoanalista |
Família | |
Pares | Pere Coromines i Montanya i Celestina Vigneaux i Civil |
Germans | Joan Coromines i Vigneaux Ernest Corominas i Vigneaux |
Premis | |
|
Es llicencià en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, i durant la guerra civil espanyola fou metgessa de les llars d'infants de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'exilià a París i a l'Argentina amb la seva família, però el 1944 tornà i es doctorà en medicina primer a Madrid i després a Barcelona.
El 1947 va obtenir una beca i estudià psiquiatria i psicoteràpia a Londres, on descobrí les possibilitats de l'ús de la psicoanàlisi, de la qual es considera introductora a Espanya, juntament amb Pere Bofill i Pere Folch. El 1952 fou un dels cofundadors de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil, juntament amb Josep Solé, Jeroni de Moragas i Lluís Folch. De 1971 a 1977 va presidir la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, fundà l'Institut de la Psicoanàlisi de Barcelona, el 1984 dirigí la Revista Catalana de Psicoanàlisi i el 1986 fou una de les fundadores del Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica.
També va crear i dirigir un temps el primer Centre Pilot de paràlisi cerebral de Catalunya. Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament psicològic en la primera infància, i ha fet notables aportacions en els camps de la psicopatologia arcaica i el desenvolupament precoç, raó per la qual el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.