Júlia Clary

Maria Júlia Clary (Marsella, 26 de desembre de 1771 – Florència, 7 d'abril de 1845) fou reina de Nàpols, de 1806 a 1808, i d'Espanya, de 1808 a 1813,^[1] pel seu matrimoni amb Josep I Bonaparte, germà gran de Napoleó, emperador de França.

Júlia Clary

Nom original	(fr) Julie Clary
Biografia
Naixement	26 desembre 1771 Marsella (França)
Mort	7 abril 1845 (73 anys) Florència (Itàlia)
Sepultura	Basílica de la Santa Creu
Reina consort d'Espanya
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	salonnière
Obra
Localització dels arxius	arxius departamentals de les Boques del Roine [ 1 J 1213]
Altres
Títol	Reina consort
Família	Família Clary i Dinastia Bonaparte
Cònjuge	Josep Bonaparte (1794–)
Fills	Júlia Bonaparte, Zénaïde Charlotte Julie, Princesse de Canino Bonaparte, Charlotte, Princess Bonaparte
Pares	François Clary   i Françoise Rose Clary
Germans	Désirée Clary Joseph Nicolas Clary Étienne François Clary

Família

Júlia va néixer a Marsella el 26 de desembre de 1771, filla de François Clary, comerciant benestant del ram de la seda, i de Rose Somis. L'1 d'agost de 1794 es va casar amb Josep Bonaparte a Cojas dei Pins, molt a prop de Marsella. El germà del seu espòs el comandant segon, en aquella època, Napoleó Bonaparte es va enamorar de la germana petita de Júlia, Désirée Clary. Un any després es prometrien formalment però les ambicions polítiques de Napoleó el conduïren a trencar el compromís i decantar-se per Josefina de Beauharnais.

Del matrimoni Bonaparte Clary nasqueren tres filles: Júlia Josefina, Zenaida Letícia i Carlota Napoleona.

Reina regent d'Espanya

Quan Josep fou nomenat rei de Nàpols, el 1806, es traslladà a la cort de la ciutat. El 1808, quan Josep fou substituït pel seu cunyat Joachim Murat, retornà a París. Aquell mateix any, en rebre la investidura de rei d'Espanya com a Josep I, Júlia no va acompanyar aquest a Madrid i va romandre a l'Oise, al nord de París, convertint-se en l'única reina d'Espanya que mai va visitar el país.

Vida posterior

Les relacions amb el seu marit van anar refredant-se sobretot per les seves reiterades infidelitats. El 1813, Josep I va abdicar de la corona espanyola i es traslladaren a viure a Suïssa el 1814. Un any després, amb la desfeta de Napoleó, s'exiliaren a Nova York però Júlia tornà aviat cap a Europa amb les seves filles.

El 1816 visità la seva germana Désirée a Suècia, on era reina. D'allà es desplaçà a Frankfurt, on residí 6 anys. Més tard a Brussel·les i d'allà finalment a Florència, on es tornà a reunir amb el seu marit Josep l'any 1840.

Josep moriria el 1844 i vuit mesos més tard ho faria Júlia, el 7 d'abril de 1845. Fou enterrada a la Basílica de la Santa Creu de la ciutat, on reposa al costat de la seva filla Carlota.

Referències

1. Sagrera, Ana de. «Julia Bonaparte» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 14 agost 2021].

Precedit per: Maria Carolina d'Àustria	Reina consort d'Nàpols i Sicília 1806-1808	Succeït per: Carolina Bonaparte
Precedit per: Maria Lluïsa de Parma	Reina consort d'Espanya 1808-1813	Succeït per: Maria Isabel de Portugal