Jørgensenita

La jørgensenita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Vilhelm Jørgensen (1844–1925), cofundador l'any 1870 de la fàbrica de criolita d'Ivittuut, Groenlàndia.

Jørgensenita
Fórmula química	Na₂(Sr,Ba)14Na₂Al₁₂F64(OH,F)₄
Epònim	Vilhelm Jørgensen
Localitat tipus	dipòsit de criolita d'Ivigtut, Ivittuut (Ivigtut), Fiord Arsuk, Sermersooq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CC.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,059(7) Å; b = 10,974(4) Å; c = 7,277(3) Å; β = 101,70(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,436 nβ = 1,442 nγ = 1,442
Birefringència	δ = 0,006
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1995-046
Símbol	Jør
Referències	[1]

Característiques

La jørgensenita és un halur de fórmula química Na₂(Sr,Ba)₁₄Na₂Al₁₂F₆₄(OH,F)₄. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1995. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són allargats al llarg de [010], de fins a 1 centímetre de longitud, normalment en forma de ventall aplanat o agregats columnars, íntimament intercrescuda amb jarlita o stenonita; també massiva.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jørgensenita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: gearksutita, acuminita, tikhonenkovita, artroeïta, calcjarlita i jarlita.

Formació i jaciments

Es troba en cavitats omplint fissures en dipòsits de criolita, juntament amb altres fluorurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: jarlita, stenonita, thomsenolita, gearksutita, topazi o moscovita.^[2] Va ser descoberta al dipòsit de criolita pegmatítica en granit d'Ivittuut, al Fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia), l'únic indret on ha estat trobada.