Italians

Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna. Els italians es defineixen per la seva nacionalitat italiana i la seva residència a la península Itàlica i els territoris adjacents. Segons recomptes del 2012 hi ha 60 milions d'italians a Itàlia i 300.000 a San Marino a més de 500.000 a Suïssa. A causa d'una gran i prolongada diàspora, es calcula que 4,5 milions d'italians viuen a l'estranger, particularment a Amèrica i Europa, a més de 80 milions que es calcula que tenen avantpassats italians. Els italians han tingut al llarg de la història una gran influència en l'art, la cultura i la ciència occidentals.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Italians

;1a fila: Alessandro Volta, Enrico Fermi, Llorenç el Magnífic, Rita Levi-Montalcini, Giacomo Leopardi ;2a fila: Leonardo da Vinci, Cristoforo Colombo, Federico Fellini, Giuseppe Verdi, Dante Alighieri ;3a fila: Anna Magnani, Ugo Foscolo, Umberto Eco, Gabriele D'Annunzio, Galileo Galilei ;4a fila: Antonio Vivaldi, Guglielmo Marconi, Giuseppe Garibaldi, Alessandro Manzoni, Grazia Deledda ;5a fila: Giosuè Carducci, Luciano Pavarotti, Niccolò Machiavelli, Marco Polo, Valentino Rossi ;6a fila: Sergio Leone, Luigi Pirandello, Pier Paolo Pasolini, Gian Lorenzo Bernini, Salvatore Quasimodo.
Tipus	població humana i poble
Població total	124 milions
Llengua	Italià
Religió	Cristianisme (majoritàriament Catolicisme), agnosticisme i ateisme
Part de	pobles llatins
Geografia
Estat	Itàlia, Brasil, Argentina, Estats Units d'Amèrica, Uruguai, Canadà, Veneçuela, Austràlia, Suïssa, Alemanya, Perú, França, Bèlgica, Espanya, Xile, Regne Unit, Equador, Paraguai, Romania, Sud-àfrica, Croàcia, Luxemburg, Mèxic, Mònaco i Rússia
Regions amb poblacions significatives
Itàlia

Les colònies gregues antigues i els seus dialectes a la Magna Graecia.^[1]

  Grec del NO

  Acadi

  Dòric

  Jònic

Vegeu també

• Regne d'Itàlia
• Reunificació italiana

Referències

1. Woodard, Roger D. «Greek dialects». A: The Ancient Languages of Europe. Cambridge University Press, 2008, p. 51. ISBN 978-0-521-68495-8.

Viccionari