Isabel d'Aragó i de Fortià

Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, gener de 1377 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).^[1][2]

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Isabel d'Aragó i de Fortià

Caixa sepulcral d'Isabel d'Aragó. Museu de Lleida
Biografia
Naixement	c. 1380 Barcelona
Mort	1424 (43/44 anys) Alcolea de Cinca (província d'Osca)
Pretendent al tron d'Aragó
Altres
Títol	Comtessa consort d'Urgell (1408–1413)
Família	Casa reial d'Aragó
Cònjuge	Jaume II d'Urgell
Fills	Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Elionor d'Urgell, Joana d'Urgell
Pares	Pere el Cerimoniós   i Sibil·la de Fortià
Germans	Joana d'Aragó i de Navarra Constança d'Aragó i de Navarra Elionor d'Aragó i de Sicília Martí l'Humà Joan el Caçador

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable

Fou la filla gran de Pere III el Cerimoniós i de la seva quarta muller, Sibil·la de Fortià. En el testament del seu pare de l'any 1379, el rei Pere li deixa un dot de 50.000 lliures que ratifiquen les corts, i designa la seva mare com a tutora.^[3][2]

Després de diverses temptatives de prometre-la amb el jove rei francès, amb l'hereu al tron de Nàpols o amb el duc Lluís II d’Anjou, el 1407 es casà a València amb el comte Jaume II d'Urgell. Aquest matrimoni permeté a Jaume II d'Urgell ser el màxim pretendent al tron aragonès, durant el Compromís de Casp de 1412, a la mort de Martí l'Humà sense successió. Isabel d'Aragó també es presentà com a candidata al tron de la Corona d'Aragó, però fou descartada automàticament per ser dona.^[3]

D'aquesta unió en nasqueren:

• la infanta Elisabet d'Urgell i d'Aragó (1409-1443), casada el 1428 amb Pere de Portugal, duc de Coïmbra
• la infanta Elionor d'Urgell (1414-1438), casada el 1436 amb Raimon Orsini
• la infanta Joana d'Urgell (1415-1445), casada el 1435 amb Joan I de Foix i el 1445 amb Joan Ramon Folc III de Cardona
• l'infant Felip d'Urgell (?-v. 1422)
• la infanta Caterina d'Urgell (?-v. 1424)

Referències

1. «Isabel d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 desembre 2022].
2. Costafreda Puigpinós, Virginia «La Infanta Isabel, darrera comtesa d'Urgell i la seva relació amb els Ardèvol de Tàrrega». Urtx: revista cultural de l'Urgell, núm. 27 [Tàrrega], 2013, p. 157-161.
3. Pons, Marc. «Mor Isabel d’Aragó, la candidata al Compromís de Casp rebutjada per la seva condició de dona - Institut Nova Història». ElNacional.cat, 24-01-2019. [Consulta: 13 desembre 2022].

Vegeu també

• Infanta Felipa de Coimbra
• Pere de Portugal