compositora catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Isabel Güell i López (Barcelona, 23 de novembre de 1872 - Barcelona, 8 de maig de 1956), marquesa de Castelldosrius, fou una compositora catalana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 novembre 1872 Barcelona |
Mort | 8 maig 1956 (83 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri del Poblenou |
Residència | palau Güell |
Formació | La Bonne |
Activitat | |
Ocupació | empresària, organista, compositora, pianista |
Professors | Eugène Gigout |
Família | |
Pares | Eusebi Güell i Bacigalupi i Isabel López i Bru |
Germans | Eusebi Güell i López Santiago Güell i López Joan Antoni Güell i López Maria Lluïsa Güell i López |
Nascuda a Barcelona el 23 de novembre de 1872, fou filla d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell i d'Isabel López Bru, nascuda a Cuba,[1] filla del primer marquès de Comillas, Antonio López y López. Va ser inscrita amb els noms de Isabel Maria Francesca de Paula Lluïsa Clementina Güell i López.[2] El seu pare fou el mecenes de Gaudí, a qui va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Güell o el Parc Güell.[1] La seva cosina era sor Eulàlia Anzizu.
Es casà l'any 1901 amb Carles Sentmenat i Sentmenat, marquès de Castelldosrius, Gran d'Espanya, marquès d'Orís, baró de Santa Pau.[3] Gaudí va decorar la casa del jove matrimoni al carrer Junta de Comerç. S'explica l'anècdota que Gaudí, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toqués el violí. Aquest fet el recull Josep Carner en un auca del seu llibre Auques i ventalls.[1][4]
Des de ben petita va tenir una gran afició a la música, tocava el piano i l'orgue. Inicà els seus estudis amb Josep Garcia Robles, compositor àulic del seu pare. Va estudiar piano i orgue a Barcelona i a París. L'orgue de la mà de la seva tia Josepa Bacigalupi.
La família Güell va traslladar-se a Versalles mentre l'epidèmia de còlera assolava Espanya el 1885. Durant aquesta etapa Isabel i la seva germana Maria Lluïsa van rebre lliçons d'orgue d'Eugène Gigout.
Isabel va formar part de la coral de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, dirigit per Francesca Bonnemaison. També va compartir interessos amb el cercle d'autores de la revista Feminal, dirigida per Carme Karr, que era un suplement del semanari La Il·lustració catalana.
La seva dedicació principal va ser la caritat i la beneficència, com era quasi preceptiu per a una dona de la seva classe social.[1] També es va interessar per l'educació. El 1902 va ser nomenada vocal de la Junta d'Instrucció Pública de Barcelona. A partir de 1939 va dedica-se a l'educació dels seus nets i els va fer classes de música i de francès.
Morí a Barcelona el 8 de maig de 1956.[1]
Va compondre diverses peces, sobretot de música religiosa, que es van interpretar en diferents moments com, per exemple, el 23 d'abril de 1911 en una missa celebrada a la Colònia Güell per la festa de Sant Jordi.[1] Va musicar poemes de Jacint Verdaguer i també va escriure un Te Deum (1918) i un Stabat Mater (1917).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.