política espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Irene María Montero Gil, coneguda simplement com a Irene Montero Gil (Madrid, 13 de febrer de 1988), és una política i psicòloga espanyola, membre de la direcció de Podem, diputada per Madrid de la dotzena i tretzena legislatura de les Corts Generals i Ministra d'Igualtat del Govern espanyol (2020-2023).[1][2][3][4]
Des dels setze anys és activista social i el seu primer contacte formal amb la política va ser en la Joventut Comunista. És llicenciada en psicologia, màster en psicologia de l'educació (2013) i investigadora a la Universitat Autònoma de Madrid.[5][6]
El 2011 va impulsar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Madrid i va prendre part en l'activisme contra els desnonaments. Es va unir a Podem de la mà de Rafael Mayoral després de les eleccions europees.[5] El novembre de 2014, després de ser candidata al Consell Ciutadà de Podem, va ser nomenada responsable de Moviments Socials.[7][8] A més, va començar a dirigir el gabinet del líder de Podem, Pablo Iglesias.
Durant la campanya electoral prèvia a les eleccions del 20 de desembre de 2015, Pablo Iglesias va afirmar que seria la seva futura vicepresidenta i ministra de la Presidència.[5] És membre de la Taula de Coordinació de Podem (òrgan executiu), Secretària de Coordinació d'Àrees i cap del gabinet del líder de Podem, Pablo Iglesias. Va ocupar el lloc número 4 en la llista per la circumscripció electoral de Madrid de Podem per a les eleccions legislatives del 20 de desembre de 2015, i va aconseguir escó al Congrés de Diputats,[9][10] revalidant-lo fins les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019.
El 13 de gener del 2020 fou nomenada de Ministra d'Igualtat, ministeri de nova creació, anteriorment formava part del ministeri de Vicepresidència i Relacions amb les Corts. Va escollir com a cap del seu gabinet a Amanda Meyer.[11] Després de ser vetada en les llistes de la coalició Sumar a les eleccions de juliol de 2023, fou cessada del càrrec el 20 de novembre de 2023 i substituïda per la socialista Ana Redondo,[4]
Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2024, en les que va ser escollida diputada per Podem, es va postular al càrrec de presidenta del Parlament Europeu, sent derrotada amb comoditat en primera volta per la conservadora maltesa Roberta Metsola.[12]
El 2023, l'organització One Young World va nominar-la al Premi al Polític de l'Any.[13]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.