Intrèpides[1] (títol original en francès: Culottées) és una novel·la gràfica de l'autora de còmics Pénélope Bagieu. L'Editorial Finestres la va publicar per primera vegada en català el novembre de 2021, amb traducció de Montserrat Terrones.[1] La versió original es va publicar amb dos àlbums el 2016 i 2017 a França per Éditions Gallimard.[2] Va rebre el premi Eisner a la millor obra internacional 2019.[1][3]
Dades ràpides (fr) Culottées, Tipus ...
Tanca
A les pàgines d'Intrèpides, es fa un repàs a la biografia de trenta dones que han deixat empremta a la societat. Amb un estil entretingut i amè s'endinsa a la vida d'una exploradora, una estrella del rock, una xamana, una activista per la pau i així fins a la trentena.[1]
En crear l'obra l'autora va triar dones que havien tingut un paper destacat a la societat i que havien assolit grans fites, però que no solen sortir als llibres. Les trenta biografiades són:[2]
- Clémentine Delait (1865 - 1939) dona barbuda que regentava una cafeteria a París.
- Lozen (1840-1889) guerrera i profeta chiricahua.[4]
- Margaret Hamilton (1902-1985) actriu estatunidenca del segle XX, coneguda pel seu paper de bruixa malvada a El mag d'Oz.[5]
- Las Mariposas Patria, Minerva i María-Teresa Mirabal, opositores a la dictadura dominicana dels anys 50.
- Annette Kellermann (1887-1975) nedadora professional, i després actriu, que va lluitar a inicis del segle XX pels drets de les dones a l'àmbit de l'esport i del cinema, en especial pel dret a portar un banyador d'una peça.[6]
- Wu Zetian (624 - 705) emperadriu xinesa.[7]
- Leymah Gbowee (1972) activista africana per la pau.[8]
- Christine Jorgensen (1926-1989) primera dona transgènere coneguda del món.[9]
- Mae Jemison (1956) metgessa estatunidenca i astronauta de la NASA.[10]
- Katia Krafft (1942-1991) vulcanòloga.
- Frances Glessner Lee (1878-1962) forense estatunidenca, sobrenomenada "la mare de la ciència forense".
- Cheryl Bridges (1947) atleta maratonista estatunidenca i activista pels drets de les dones del segle XX.[1]
- Nzinga (1583 - 1663) reina de Ndongo i Matamba: reina de dos regnes africans del segle XVII a l'actual Angola.
- Josephina van Gorkum (1820-1888) catòlica holandesa del segle xix, contrària a la segregació religiosa institucionalitzada del seu temps.[11]
- Delia Akeley (1869-1970) exploradora estatunidenca del segle XX, especialista en l'Àfrica.
- Tove Jansson (1914 - 2001) escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec.
- Joséphine Baker (1906-1975) cantant, ballarina, actriu, vedet principal, membre de la resistència francesa, francmaçona i activista pels drets civils, estatunidenca nacionalitzada francesa.[12]
- Agnodice (p. segle iv aC - p. segle iv aC) una de les primeres dones metgesses de l'antiga Grècia (segle IV aC).
- Peggy Guggenheim (1898-1979) mecenes estatunidenca, col·leccionista d'art modern i galerista del segle xx.
- Giorgina Reid (1908-2018) dissenyadora estatunidenca del segle XX responsable de salvar el far de Montauk.[13]
- Temple Grandin (1947-) professora de zootècnia compromesa amb la defensa del benestar animal.
- Sonita Alizadeh (1996-…) rapera i activista feminista afganesa del segle XXI.
- Thérèse Clerc (1927-2016) activista feminista francesa del segle XX, creadora de la Maison des Babayagas.
- Betty Davis (1945- 2022) cantant estatunidenca de funk i soul.[14]
- Nellie Bly (1864-1922) periodista estatunidenca.[15]
- Phoolan Devi (1963-2001) líder de bandes índies de finals del segle XX i diputada.
- The Shaggs, grup de rock estatunidenc dels anys 60, format per les tres germanes Dot, Betty i Helen Wiggin.
- Jesselyn Radack (1970-…) advocada estatunidenca especialitzada en la defensa dels drets humans i denunciants al segle XXI.
- Hedy Lamarr (1914-2000) actriu i inventora austríaca naturalitzada estatunidenca, estrella de Hollywood del segle xx.
- Naziq al-Abid (1898-1959) pionera de la independència nacional i els drets de les dones a Síria a principis del segle xx.
«Intrèpides». Editorial Finestres. EDITORIAL FINESTRES 2021, S.L.. [Consulta: 10 març 2023].
«Culottées» (en francès). France.tv. [Consulta: 11 març 2023].
Favilli, Elena. Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Primera edició. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 100. ISBN 9788418135699.
«Betty Davis». Soulwalking.co.uk. [Consulta: 10 juny 2012].