From Wikipedia, the free encyclopedia
La interjecció és una categoria gramatical que conté mots que denoten estats d'ànim o impressions súbites.[1] Són expressions invariables, sovint provinents d'una onomatopeia o d'una frase feta que s'usen en oracions exclamatives per a acompanyar el discurs. No tenen cap funció sintàctica dins la frase, tan sols realcen el missatge, apel·len a l'interlocutor i expressen els sentiments de qui les fa servir. S'empren sense connexió gramatical amb la resta del discurs.[1] Normalment equivalen a una oració.[2] Pertanyen a un registre oral i col·loquial de la llengua.[3][4]
Les interjeccions poden expressar sorpresa (caram! òndia! etc.), alegria (visca! etc.), rebuig, fàstic, enuig, etc., però també poden funcionar com una amonestació o un imperatiu, com ara xut! per demanar silenci, o ep! o ei! per cridar l'atenció, o compte! per avisar d'un perill iminent, per exemple. O també poden ser simplement descriptius, com ara les onomatopeies que es poden llegir més avall.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.