espècie de fong From Wikipedia, the free encyclopedia
El barret de bruixa[1] (Pseudosperma rimosum) o barret de bruixa comú,[2] és l'espècie representativa d'un grup de bolets caracteritzats per ser de mida mitjana a petita, amb aspecte de cama-sec; el barret gairebé sempre cònic amb l’extrem més o menys agut (en forma de barret de bruixa), la superfície fissurada radialment o esquamosa; les làmines escotades i produeixen espores color bru tabac; la carn és filamentosa, d’olor sovint espermàtica i són fongs micorrízics. Pseudosperma rimosum es caracteritza per tenir la superfície del barret clivellada i les làmines de color groc olivaci.
Aquest article tracta sobre l'espècie Pseudosperma rimosum, la representativa dels bolets coneguts com a Barrets de bruixa. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Barret de bruixa (desambiguació). |
Pseudosperma rimosum | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Agaricales |
Família | Inocybaceae |
Gènere | Pseudosperma |
Espècie | Pseudosperma rimosum Matheny i Esteve-Rav., 2019 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Agaricus rimosus |
Sinònims |
Elias Magnus Fries, Syst. mycol. 1: 386 (1821[3] va sancionar l'espècie Agaricus rimosus amb la imatge 388 de Pierre Bulliard a Herbier de la France (1789).[4]
Károly Kalchbrenner (1867) la transferí al gènere Inocybe[5]
En la revisió de la familia Inocybaceae, Matheny & Esteve-Rav. (2020)[6] varen proposar el nou gènere Pseudosperma (pseudo- pel fet de recordar la superfície clivellada de les espècies del gènere Inosperma) i la nova combinació Pseudosperma rimosum (Bull.) Matheny & Esteve-Rav., comb. nov.[6]
El nom Inocybe rimosa, pel fet de ser sancionat per Fries, té prioritat sobre I. fastigiata.[7]
Rimosa és un mot llatí que vol dir "plena de clivelles"
[2][10][11][12][7] Bolet de mida més aviat gran; barret de 2-8 cm; de jove de cònic a campanulat, més tard estès i umbonat (en forma de barret de bruixa); de superfície fibril·losa-rimosa amb l'edat i la proximitat al marge, clivellada en sentit radial i deixant veure la carn pàl·lida entre les fibres; de color bru groguenc a bru ocraci, sovint amb el centre més fosc.
Làmines escotades,; grisenques de jove, més tard groc verdoses, bru verdoes en madurar; aresta blanca, floccosa.
Cama de 30-100 x 3-10 mm; cilíndrica, sense bulb; flocculosa a la part superior (cistidis), de blanquinosa a groc brunenca
Carn escassa; blanquinosa; olor espermàtica, dolcenca al tast.
Basidiòspores 9-15 x 6-8 μm, generalment el·lipsoidals; queilocistidis 30-70 x 10-22 μm, d'àmpliament cilíndrics a clavats.
[2][10]Fong micorrizogen que viu associat a planifolis i coníferes, en clarianes i marges de camins, en tota mena de sòls, però especialment en els humífers. Fructifica des de la primavera fins a la tardor, formant grups nombrosos.
[10]Ès molt comú; es troba des dels Pirineu fins al litoral[13][14] Estés a Europa i America del Nord.
Hi ha espècies veïnes d'aspecte similar i d'igual o pitjor toxicitat, entre les quals destaca el barret de bruixa de Patouillard (Inocybe erubescens) (= Inocybe patouillardii), (dedicat a Patouillard, un reconegut farmacèutic). És més molsut, comença blanc i s'esgrogueix, però va prenent, amb el temps, coloracions rosades i rogenques.
És tòxic. El seu consum provoca intoxicacions de tipus muscarínic. Pot ser el responsable d'intoxicacions en ser confós amb el fredolic (Tricholoma terreum) i ser collit conjuntament, ja que sol freqüentar el mateix hàbitat que aquest.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.