Infecció urinària

La infecció del tracte urinari (ITU) (o, senzillament, infecció urinària) és una infecció bacteriana que afecta a qualsevol part del tracte urinari.^[1] El tipus més comú d'ITU és una infecció de la bufeta que s'anomena cistitis. Un altre tipus d'infecció urinària és una infecció renal, conegut com a pielonefritis, i és molt més greu.^[2] Els símptomes d'una infecció del tracte urinari inferior inclouen dolor en orinar, orinar freqüentment i sentir la necessitat d'orinar tot i tenir la bufeta buida (pol·laciúria).^[1] Els símptomes d'una infecció renal inclouen febre i dolor al costat generalment a més dels símptomes d'una ITU inferior. En persones grans o bé molt joves, els símptomes poden ser vagues o inespecífics.^[1][3]

Infecció urinària

Múltiples leucòcits en un sediment urinari d'un pacient amb una infecció del tracte urinari.
Tipus	cistitis, malaltia infecciosa, malaltia del sistema urinari, malaltia bacteriana i malaltia
Especialitat	urologia
Clínica-tractament
Símptomes	hematúria, febre, disúria, dolor abdominal i pol·laciúria
Medicació ceftriaxona, sulfadiazina, mezlocillin (en) , nafcillin (en) , cefepima, fosfomicina, moxifloxacina, cefaclor, cefamandole, cefoperazona, ciprofloxacina, sulfametoxazol, cefotetan, sulfacytine (en) , cefixima, bacampicil·lina, colistimethate (en) , carbenicil·lina, oxacillin (en) , cefuroxima, ticarcillin (en) , enoxacin (en) , ciclacil·lina, sulfisoxazole, aztreonam, Imipenem, gemifloxacin (en) , trimetoprim, cloxacil·lina, àcid nalidíxic, cefalexina, gentamicina, cefotaxima, lomefloxacin (en) , ceftizoxima, nitrofurantoïna, dicloxacil·lina, cefazolina, gatifloxacina, piperacillin (en) , cefadroxil, cinoxacina, sulfamethizole (en) , demeclociclina, amfotericina B, levofloxacina, ofloxacina, norfloxacin (en) , meropenem (en) , ceftazidima, ampicil·lina, amoxicil·lina, tobramicina, cefpodoxime proxetil (en) , hexametilenotetramina, cefoxitina, methenamine hippurate (en) , methenamine mandelate (en) , cefapirina, penicillin v potassium (en) , cefalotina, àcid clavulànic, vaborbactam (en) , nitroxoline (en) , norfloxacin (en) , ceftazidima, ciprofloxacina, carindacil·lina, cefaclor, nifuratel (en) , ceftriaxona, cefixima, sulfametoxazol / trimetoprim, doxiciclina, meropenem trihydrate (en) , ceftibutèn, linezolid (en) , ertapenem (en) , 17α/β-estradiol (en) , levofloxacin hemihydrate (en) i fluconazole
Classificació
CIM-11	GC00.1
CIM-10	N30.0
CIM-9	595.0
CIAP	U71
Recursos externs
DiseasesDB	13657
MedlinePlus	000521
eMedicine	231574 i 233101
Patient UK	urinary-tract-infection-in-adults
MeSH	D014552
UMLS CUI	C0149523 i C0042029
DOID	DOID:13148 i DOID:0080784

L'agent causal principal és l'Escherichia coli, encara que altres bacteris o fongs de vegades en poden ser la causa.^[4] Els factors de risc inclouen l'anatomia femenina, les relacions sexuals, la diabetis, l'obesitat i els antecedents familiars.^[4] Tot i que les relacions sexuals són un factor de risc, les ITU no es classifiquen com a infeccions de transmissió sexual (ITS).^[5] Quan es produeix una infecció renal sol ser després d'una infecció de la bufeta, però també pot ser deguda a una infecció transmesa per la sang.^[6] El diagnòstic en dones joves sanes es pot basar només en els símptomes.^[7] En persones amb símptomes vagues, el diagnòstic pot ser difícil perquè els bacteris poden estar presents sense que hi hagi infecció.^[8] En casos complicats o si el tractament falla, es recomana un cultiu d'orina.

En les persones amb infeccions freqüents, els antibiòtics a dosis baixes poden ser una mesura preventiva. En casos no complicats, les infeccions del tracte urinari es tracten fàcilment amb un tractament curt d'antibiòtics,^[9] encara que va en augment la resistència a molts dels antibiòtics utilitzats per tractar-les.^[1] En casos complicats, es poden necessitar tractaments més llargs o antibiòtics per via intravenosa,^[9] i si els símptomes no han millorat en dos o tres dies, es necessiten més proves diagnòstiques.^[10] En els pacients que presenten bacteris (bacteriúria) i/o leucòcits en l'orina (leucocitúria) però que no tenen símptomes, generalment no es necessiten antibiòtics;^[11] tot i que les dones embarassades en són una excepció a aquesta recomanació.^[12] En pacients amb infeccions freqüents, es pot prendre una tanda curta d'antibiòtics tan aviat com comencin els símptomes o es poden utilitzar antibiòtics a llarg termini com a mesura preventiva.^[13]

Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes; però semblant entre els dos sexes si duen catèters permanents.^[9][14] La meitat de les dones tenen almenys una infecció urinària en algun moment de la vida.^[15] Les recurrències són habituals.^[9] Les infeccions del tracte urinari s'han descrit des de l'antiguitat amb la primera descripció documentada al Papir Ebers datada al c. 1550 aC.^[16]

Referències

1. «Urinary Tract Infection». Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 17-04-2015. Arxivat de l'original el 22 February 2016. [Consulta: 9 febrer 2016].
2. «Diagnosis and management of urinary tract infection and pyelonephritis». Emergency Medicine Clinics of North America, vol. 29, 3, 8-2011, pàg. 539–552. DOI: 10.1016/j.emc.2011.04.001. PMID: 21782073.
3. «Diagnosis and management of urinary infections in older people». Clinical Medicine, vol. 11, 1, 2-2011, pàg. 80–83. DOI: 10.7861/clinmedicine.11-1-80. PMC: 5873814. PMID: 21404794.
4. «Urinary tract infections: epidemiology, mechanisms of infection and treatment options». Nature Reviews. Microbiology, vol. 13, 5, 5-2015, pàg. 269–284. DOI: 10.1038/nrmicro3432. PMC: 4457377. PMID: 25853778.
5. Study Guide for Pathophysiology. 5. Elsevier Health Sciences, 2013, p. 272. ISBN 9780323293181.
6. Introduction to Medical-Surgical Nursing. Elsevier Health Sciences, 2015, p. 909. ISBN 9781455776412.
7. «Uncomplicated urinary tract infection in adults including uncomplicated pyelonephritis». The Urologic Clinics of North America, vol. 35, 1, 2-2008, pàg. 1–12, v. DOI: 10.1016/j.ucl.2007.09.004. PMID: 18061019.
8. Bennett & Brachman's hospital infections.. 5th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 474. ISBN 9780781763837.
9. «Urinary tract infections in women». European Journal of Obstetrics, Gynecology, and Reproductive Biology, vol. 156, 2, 6-2011, pàg. 131–136. DOI: 10.1016/j.ejogrb.2011.01.028. PMID: 21349630.
10. «Diagnosis and treatment of acute pyelonephritis in women». American Family Physician, vol. 84, 5, 9-2011, pàg. 519–526. PMID: 21888302.
11. «Asymptomatic Bacteriuria in Noncatheterized Adults». The Urologic Clinics of North America, vol. 42, 4, 11-2015, pàg. 537–545. DOI: 10.1016/j.ucl.2015.07.003. PMID: 26475950.
12. «Urinary Tract Infection and Bacteriuria in Pregnancy». The Urologic Clinics of North America, vol. 42, 4, 11-2015, pàg. 547–560. DOI: 10.1016/j.ucl.2015.05.004. PMID: 26475951.
13. «Recurrent uncomplicated cystitis in women: allowing patients to self-initiate antibiotic therapy». Prescrire International, vol. 23, 146, 2-2014, pàg. 47–49. PMID: 24669389.
14. «Factors that affect nosocomial catheter-associated urinary tract infection in intensive care units: 2-year experience at a single center». Korean Journal of Urology, vol. 54, 1, 1-2013, pàg. 59–65. DOI: 10.4111/kju.2013.54.1.59. PMC: 3556556. PMID: 23362450.
15. «Diagnosis and treatment of acute uncomplicated cystitis». American Family Physician, vol. 84, 7, 10-2011, pàg. 771–776. PMID: 22010614.
16. An introduction to botanical medicines : history, science, uses, and dangers. Westport, Conn.: Praeger Publishers, 2008, p. 126. ISBN 978-0-313-35009-2.