La infecció del tracte urinari (ITU) (o, senzillament, infecció urinària) és una infecció bacteriana que afecta a qualsevol part del tracte urinari.[1] El tipus més comú d'ITU és una infecció de la bufeta que s'anomena cistitis. Un altre tipus d'infecció urinària és una infecció renal, conegut com a pielonefritis, i és molt més greu.[2] Els símptomes d'una infecció del tracte urinari inferior inclouen dolor en orinar, orinar freqüentment i sentir la necessitat d'orinar tot i tenir la bufeta buida (pol·laciúria).[1] Els símptomes d'una infecció renal inclouen febre i dolor al costat generalment a més dels símptomes d'una ITU inferior. En persones grans o bé molt joves, els símptomes poden ser vagues o inespecífics.[1][3]
L'agent causal principal és l'Escherichia coli, encara que altres bacteris o fongs de vegades en poden ser la causa.[4] Els factors de risc inclouen l'anatomia femenina, les relacions sexuals, la diabetis, l'obesitat i els antecedents familiars.[4] Tot i que les relacions sexuals són un factor de risc, les ITU no es classifiquen com a infeccions de transmissió sexual (ITS).[5] Quan es produeix una infecció renal sol ser després d'una infecció de la bufeta, però també pot ser deguda a una infecció transmesa per la sang.[6] El diagnòstic en dones joves sanes es pot basar només en els símptomes.[7] En persones amb símptomes vagues, el diagnòstic pot ser difícil perquè els bacteris poden estar presents sense que hi hagi infecció.[8] En casos complicats o si el tractament falla, es recomana un cultiu d'orina.
En les persones amb infeccions freqüents, els antibiòtics a dosis baixes poden ser una mesura preventiva. En casos no complicats, les infeccions del tracte urinari es tracten fàcilment amb un tractament curt d'antibiòtics,[9] encara que va en augment la resistència a molts dels antibiòtics utilitzats per tractar-les.[1] En casos complicats, es poden necessitar tractaments més llargs o antibiòtics per via intravenosa,[9] i si els símptomes no han millorat en dos o tres dies, es necessiten més proves diagnòstiques.[10] En els pacients que presenten bacteris (bacteriúria) i/o leucòcits en l'orina (leucocitúria) però que no tenen símptomes, generalment no es necessiten antibiòtics;[11] tot i que les dones embarassades en són una excepció a aquesta recomanació.[12] En pacients amb infeccions freqüents, es pot prendre una tanda curta d'antibiòtics tan aviat com comencin els símptomes o es poden utilitzar antibiòtics a llarg termini com a mesura preventiva.[13]
Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes; però semblant entre els dos sexes si duen catèters permanents.[9][14] La meitat de les dones tenen almenys una infecció urinària en algun moment de la vida.[15] Les recurrències són habituals.[9] Les infeccions del tracte urinari s'han descrit des de l'antiguitat amb la primera descripció documentada al Papir Ebers datada al c. 1550 aC.[16]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
