Indígenes australians

Els indígenes australians són persones descendents dels grups que vivien a Austràlia abans de la invasió i colonització britànica. Inclou els aborígens australians i els illencs de l'estret de Torres d'Austràlia.^[1][2][3] Se sol preferir usar el terme aborígens i pobles illencs de l'estret de Torres o el grup cultural específic de cada persona, tot i que també s'estan popularitzant els termes primeres nacions d'Austràlia, primers pobles d'Austràlia i primers australians.^[a]

Indígenes australians

Tipus	població humana i pobles indígenes
Població total	798.400 (2016)
Llengua	llengües australianes i anglès
Religió	cristianisme, irreligió i mites aborígens australians
Geografia
Originari de	continent australià i illes de l'estret de Torres

És matèria de debat entre els investigadors quan van arribar els primers humans al continent australià i a les illes properes. Les primeres restes humanes que s'han trobat a Austràlia són les del llac Mungo, que s'han datat de 50000 anys BP.^[4] Algunes evidències arqueològiques recents de l'anàlisi de carbó i alguns artefactes usats manifestament per humans suggereixen que la data dels primers humans va ser el 65000 BP.^[5][6] La datació per luminescència suggereix que la Terra d'Arnhem va estar habitada ara fa 60.000 anys.^[7] Algunes restes de focs al sud-oest de l'estat de Victòria suggereixen que hi hagué "presència humana a Austràlia ara fa 120.000 anys", tot i que hi cal més recerca.^[8] La recerca genètica ha inferit que la data de poblament va ser fa 80.000 anys. Altres estimacions eleven la data a fa 100.000 anys^[9] i 125.000 anys.^[10]

La població dels aborígens australians en el moment del poblament europeu és controvertit i ha estat estimat entre 318.000^[11] i 1.000.000,^[12] amb una distribució similar a la de la població d'Austràlia en l'actualitat: la majoria de la gent ocupa el territori del sud-est amb el riu Murray al centre.^[13] Hi va haver un col·lapse en la població principalment per malalties derivades de la invasió dels europeus,^[14][15] inicialment per una epidèmia de verola que es va estendre tres anys després de l'ocupació dels europeus. Les massacres i conflictes fronterers causats pels invasors europeus també van contribuir al despoblament dels indígenes.^[16][17] Aquesta violència ha estat considerada un genocidi. El famós escriptor Mark Twain va posar com a exemple d'enginy i intel·ligència dels aborígens australians el weet-weet (o cangur-rata).^[18] El capítol però, no és una simple descripció d'una joguina exòtica. És un resum contundent i crític de les accions genocides de l'home blanc contra els indígenes.

Malgrat que hi ha certs trets comuns entre els diferents pobles aborígens, també hi ha una gran diversitat entre les diferents comunitats i les societats d'Austràlia, cadascuna de les quals amb la seva barreja de cultures, de tradicions i d'idiomes. En l'actual Austràlia, aquests grups estan dividits en comunitats locals.^[19] En el moment de la invasió europea, es parlaven unes 250 llengües australianes;^[20] s'estima actualment que de 120 a 145 d'aquestes llengües segueixen sent utilitzades, però només 13 d'aquestes no són considerades en perill de desaparèixer.^[21][22] La majoria dels aborígens parlen anglès avui en dia, afegint paraules i expressions aborígens en l'anglès aborigen australià (que també té una influència tangible de les llengües indígenes pel que fa a la fonètica i a la sintaxi).

El cens australià inclou el recompte dels pobles aborígens, incloent-hi preguntes relacionades amb l'autoidentificació individual com a aborigen, illenc de l'estret de Torres o d'ambdós orígens. A data de juny de 2016, el recompte és de 798.365 (o del 3,3% de la població d'Austràlia).^[23] Des del 1995, la bandera aborigen australiana i la bandera dels illencs de l'estret de Torres han estat entre les banderes oficials d'Austràlia.

• 
  Bandera aborigen australiana.
• 
  Bandera dels illencs de l'estret de Torres a la dreta.

Els diversos pobles aborígens

Mapa de les zones culturals aborígens australianes abans de l'arribada dels blancs

Hi ha més de 400 pobles aborígens australians, cadascun amb trets culturals diferenciats i una localització geogràfica pròpia.^[24] Se'ls identifica pel nom de la seva llengua indígena o per la paraula amb la qual ells s'autodenominen. Entre els principals tenim:

• Koori (o Koorie) a Nova Gal·les del Sud i Victòria^[25]
• Murri a Queensland^[26]
• Noongar al sud de l'Austràlia occidental^[27]
• Yamatji a l'Austràlia occidental central ^[28]
• Wangkai als Camps Daurats de l'Austràlia occidental
• Nung al sud de l'Austràlia meridional
• Anangu a la part nord de l'Austràlia meridional i en les parts veïnes de l'Austràlia occidental i del Territori del Nord^[29]
• Arrente a la serralada Macdonnell^[30]
• Yapa al territori del nord-oest central ^[31]
• Yolngu a l'est a la Terra d'Arnhem (NT) ^[32]
• Palawah (o Pallawah) a Tasmània ^[33]

Aquests grups poden ser al seu torn dividits en subgrups. Per exemple, els Anangu (que significa 'persona de la regió del desert de l'Austràlia central') inclou les subdivisions locals Yankunytjatjara, Pitjantjatjara, Ngaanyatjara, Luritja i Antikirinya.

Notes

1. L'ús del terme indígena o indígena australià és desaconsellat per molta gent en ser massa genèric. També es considera incorrecta ja que indígena merament significa els primers habitants d'una terra, mentre que aborígens fa referència als primers habitants que han tingut una connexió culturalment i espiritualment forta a la seva terra. (AIATSIS 2015)

Referències

1. «Indigenous World 2020: Australia - IWGIA - International Work Group for Indigenous Affairs». [Consulta: 23 març 2021].
2. Terrasa, Marta. «250 anys de colonització, l’Austràlia blanca té un debat pendent», 22-08-2020. [Consulta: 23 març 2021].
3. Redacció. «El llarg camí cap al reconeixement - 13 juliol 2015». [Consulta: 23 març 2021].
4. Bowler et al., 2003.
5. Davidson i Wahlquist, 2017.
6. Wright, 2017.
7. Bird et al., 2002, p. 1074.
8. Carey et al., 2018, p. 71–93.
9. Reyes-Centeno et al., 2014.
10. Bindon, 1997, p. 173–179.
11. ABoS, 2002.
12. Gough, 2011.
13. Pardoe, 2006, p. 1–21.
14. Ballyn, 2011.
15. Glynn i Jenifer, 2004, p. 145–146.
16. Evans i Ørsted-Jensen, 2014, p. 28.
17. ABC News, 2017.
18. "Following the equator", Capítol XXI; Mark Twain.(anglès)
19. Hodge, 1990.
20. Leitner, G.; Malcolm, I.G.. The Habitat of Australia's Aboriginal Languages: Past, Present and Future. De Gruyter, 2008, p. 79 (Trends in Linguistics. Studies and Monographs [TiLSM]). ISBN 978-3-11-019784-6.
21. ABoS, 2012.
22. AIATSIS, 2014.
23. ABoS, 2016.
24. ^{[enllaç sense format]}DAVID HORTON,The Encyclopedia of Aboriginal Australia: Aboriginal and Torres Strait Islander History, Society, and Culture, Aboriginal Studies Press, Canberra, 1994, ISBN 0-85575-234-3
25. Kapferer, J. Being All Equal: Identity, Difference and Australian Cultural Practice. Taylor & Francis, 2020, p. 64. ISBN 978-1-000-32381-8.
26. Higgs, J.; Smith, M.; Webb, G. [et al.].. Contexts of Physiotherapy Practice. Elsevier Health Sciences Apac, 2017, p. 165. ISBN 978-0-7295-8679-5.
27. Gabbay, L.K.. Indigenous, Aboriginal, Fugitive and Ethnic Groups Around the Globe. IntechOpen, 2019, p. 152. ISBN 978-1-78985-431-2.
28. Sykes, T. The Hitchers of Oz: An Anthology of Hitchhiking Stories and Observations from Australasia and Beyond. ReadHowYouWant.com, Limited, 2009, p. 86. ISBN 978-1-4587-4861-4.
29. Martínez, M.; Sánchez, L. Malu Vipama: "Cómo Decir Adiós a Lo Que Amo, Si La Vida Es Mía, Y Se Van Con Ella, Todas Las Historias De Mis Inalcanzables Sueños" (en castellà). Palibrio, 2021, p. 19. ISBN 978-1-5065-3609-5.
30. Edmond, M. Battarbee and Namatjira. Giramondo Publishing, 2014, p. 8. ISBN 978-1-922146-69-4.
31. Cox, J.L.; Possamai, A. Religion and Non-Religion among Australian Aboriginal Peoples. Taylor & Francis, 2016, p. 1-PT76 (Vitality of Indigenous Religions). ISBN 978-1-317-06795-5.
32. Grimwood, B.S.R.; Caton, K.; Cooke, L. New Moral Natures in Tourism. Taylor & Francis, 2018, p. 39 (Routledge Research in the Ethics of Tourism Series). ISBN 978-1-351-96607-8.
33. Darlington, R. Jacaranda Humanities Alive 9 Australian Curriculum 3e LearnON and Print. John Wiley & Sons Australia, Limited, 2022, p. 50 (Humanities Alive Series). ISBN 978-1-394-15102-8.

Bibliografia

• Bowler, James M; Johnston, H; Olley, J M; Prescott, John R; Roberts, Richard G; Shawcross, Wilfred; Spooner, Nigel A «New ages for human occupation and climatic change at Lake Mungo, Australia». Nature, 421, 6925, 20-02-2003, pàg. 837–840. Bibcode: 2003Natur.421..837B. DOI: 10.1038/nature01383. PMID: 12594511.
• ; Wahlquist, Calla «Australian dig finds evidence of Aboriginal habitation up to 80,000 years ago». The Guardian, 20-07-2017.
• Wright, Tony «Aboriginal archaeological discovery in Kakadu rewrites the history of Australia». The Sydney Morning Herald, 20-07-2017.
• Bird, M.I.; Turney, C.S.M.; Fifield, L.K.; Jones, R.; Ayliffe, L.K.; Palmer, A.; Cresswell, R.; Robertson, S. «Radiocarbon analysis of the early archaeological site of Nauwalabila I, Arnhem Land, Australia: implications for sample suitability and stratigraphic integrity». Quaternary Science Reviews, 21, 8–9, 2002, pàg. 1061–1075. Bibcode: 2002QSRv...21.1061B. DOI: 10.1016/S0277-3791(01)00058-0.
• Carey, Stephen P.; Sherwood, John E.; Price, David M.; Bowler, Jim M. «The Moyjil site, south-west Victoria, Australia: fire and environment in a 120,000-year coastal midden — nature or people?». Proceedings of the Royal Society of Victoria, 130, 2, 2018, pàg. 71–93. DOI: 10.1071/rs18007. ISSN: 2204-1362.
• Reyes-Centeno, Hugo; Ghirotto, Silvia; Détroit, Florent; Grimaud-Hervé, Dominique; Barbujani, Guido; Harvati, Katerina «Genomic and cranial phenotype data support multiple modern human dispersals from Africa and a southern route into Asia». Proceedings of the National Academy of Sciences, 111, 20, 20-05-2014, pàg. 7248–7253. Bibcode: 2014PNAS..111.7248R. DOI: 10.1073/pnas.1323666111. PMC: 4034217. PMID: 24753576.
• Bindon, P. A. «Aboriginal people and granite domes». Journal of the Royal Society of Western Australia, 80, 1997, pàg. 173–179. Arxivat de l'original el 2019-03-08 [Consulta: 29 març 2021].
• «Estimates of Aboriginal and Torres Strait Islander Australians». Australian Bureau of Statistics, 01-06-2016.
• «1301.0 – Year Book Australia, 2002». Australian Bureau of Statistics, 25-01-2002.
• Gough, Myles «Prehistoric Australian Aboriginal populations were growing». , 11-05-2011.
• Pardoe, C. «Becoming Australian». Before Farming, 2006, 2006, pàg. 1–21. DOI: 10.3828/bfarm.2006.1.4.
• Ballyn, Sue. «The British Invasion of Australia. Convicts: Exile and Dislocation». University of Barcelona, 2011.
• Glynn, Ian; Jenifer, G. The Life and Death of Smallpox. Cambridge University Press, 2004, p. 145–146. ISBN 978-0-521-84542-7.
• Glynn, Ian; Jenifer, G. The Life and Death of Smallpox. Cambridge University Press, 2004, p. 145–146. ISBN 978-0-521-84542-7.
• «New map records massacres of Aboriginal people». ABC News, 05-07-2017.
• Hodge, Robert «Aboriginal truth and white media: Eric Michaels meets the spirit of Aboriginalism». The Australian Journal of Media & Culture, 3, 3, 1990. Arxivat de l'original el 21 juliol 2012.Arxivat 21 de juliol 2012 a Wayback Machine.
• «Languages of Aboriginal And Torres Strait Islander Peoples – a Uniquely Australian Heritage». Australian Bureau of Statistics, 23-11-2012.
• «Community, identity, wellbeing: The report of the Second National Indigenous Languages Survey». AIATSIS, 2014. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2015.