història sobre la migració de portuguesos cap a Andorra From Wikipedia, the free encyclopedia
La immigració portuguesa a Andorra és un fenomen migratori de ciutadans portuguesos arribats a Andorra principalment durant els anys 80, 90 i començaments dels 2000.
| |||
| Tipus | migració humana  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | dècada del 1980 - 2007 | ||
| Nombre de participants | 1.100 (1980) 2.500 (1990) 7.000 (2000) 13.500 (2007) 10.500 (2010) 8.900 (2020) | ||
| Punt de sortida | Portugal (Portugal) | ||
| Punt d'arribada | Andorra | ||
Portugal va viure un gran canvi social a partir de 1974, degut a la Revolució dels Clavells i la fi de la guerra colonial portuguesa, que van comportar la pèrdua dels territoris d'ultramar i la caiguda de la dictadura de Salazar. Desenes de milers de portuguesos van tornar de les colònies i es van trobar un país amb grans dificultats econòmiques.[1][2] El país atlàntic va viure llavors una etapa d'emigració massiva amb destinació a diversos països d'Europa i Amèrica.[3][4]
Per la seva part, Andorra va viure un boom demogràfic en l'etapa 1960 - 1980, augmentant la seva població en prop d'un 320%.[5] Emulant l'èxode gallec i andalús, milers de ciutadans del nord de Portugal –Alto-Minho, Beira Alta i Baixa o Trás-os-Montes– van migrar a Andorra a partir de 1980.[4]
L'arribada continua de portuguesos a partir de 1980 va fer que ràpidament s'establissin com el tercer grup nacional més gran de l'estat, per darrera d'andorrans i espanyols i significativament per sobre dels francesos. L'arribada d'immigrants portuguesos va créixer fins mitjan la dècada del 2000, quan va començar la crisi financera.[6][7]
| 1960 | 1980 | 1989 | 1999 | 2007 | 2021 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Població total d'Andorra | 8.392 | 35.460 | 50.826 | 65.971 | 83.137 | 79.535 |
| Població portuguesa | s/d | 1.099 | 2.439 | 6.926 | 13.551 | 8.693 |
| Proporció | 3,1% | 4,8% | 10,5% | 16,3% | 10,9% |
La diàspora portuguesa a Andorra s'ha caracteritzat per ocupar un segment social de rendes baixes, treballant en sectors poc qualificats com el de la construcció, hoteleria, comerç o al servei domèstic. En contraposició, el nombre de portuguesos dedicats al sector financer, sanitari o a l'educació és ínfim quan es contraposa amb els immigrants francesos o espanyols.[8][9]
D'ençà de 2008, l'entrada de portuguesos s'ha reduït dràsticament. La crisi econòmica va minvar la necessitat de mà d'obra, motiu pel qual molts dels lusitans residents a Andorra van sortir del país, o bé tornant a Portugal o bé buscant fortuna en altres països.[10]
Les diferències lingüístiques, culturals i econòmiques entre la població portuguesa i l'andorrana va fer que l'adaptació al nou país fos difícil. A això se li ha de sumar el rebuig que la societat andorrana va mostrar als nouvinguts.[11] L'especial casuística d'Andorra pel que fa a l'obtenció de la nacionalitat va esdevenir també un obstacle afegit a l'hora de perllongar l'arrelament dels migrants al Principat —que sovint tornen a Portugal quan arriben a l'edat de jubilació.[12]
La comunitat portuguesa va fundar l'any 1996 el Grup de Folklore Casa de Portugal, que ensenya i difon la seva cultura i organitza diferents esdeveniments a l'estat.[13][14] En destaquen la tradicional cantada de Janeiras al Nadal i O Feirão d'Andorra la Vella, una fira ambientada en la primera meitat del segle xx i en la qual s'hi venen productes típics de Portugal.[15][16]
Una altra mostra és la fundació del FC Lusitans l'any 1999 (desaparegut el 2020), un club de futbol format inicialment per joves d'origen portuguès i que va guanyar dues lligues i una copa.[17]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
