Imma Monsó i Fornell (Lleida, Segrià, 1959)[1] és una escriptora catalana en català i professora de llengües estrangeres.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1959  (64/65 anys)Lleida | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, novel·lista | ||
| Premis | |||
| |||
Biografia
Va viure els seus primers sis anys a Mequinensa (Baix Cinca).[2] Va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.escriptors.cat/autors/monsoi/portic-imma-monso Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Imma Monsó i Fornell|url=https://www.escriptors.cat/autors/monsoi/portic-imma-monso}}--~~~~ |
La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que va rebre el Premi Ribera d'Ebre de narrativa. Aquell mateix any publicà la novel·la No se sap mai. L'any 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Cavall Verd de la Crítica Catalana per Com unes vacances. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets, Alfaguara, RBA i Planeta. També en aquesta llengua, lectors i crítica han dispensat una molt favorable acollida a la seva narrativa. Igualment té obra traduïda al francès, italià, portuguès, hongarès, neerlandès i anglès[3]
El 2007 guanya el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficció, per Un home de paraula.[4] El 2009 publica la novel·la Una tempesta. El 2012 guanya el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la novel·la La dona veloç,[5] guardonada també amb el Premi El Setè Cel de Salt el 2013.[6] El 2024, rep el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any 2023 per La mestra i la Bèstia.[7]
Obra
- 1996 No se sap mai ISBN 9788429742084
- 1997 Si és no és ISBN 9788488882974
- 1998 Com unes vacances ISBN 9788429744781
- 2001 Tot un caràcter ISBN 9788482642871
- 2003 Millor que no m'ho expliquis ISBN 9788482644486
- 2003 Hi són però no els veus ISBN 9788429753523
- 2004 Marxem, papà. Aquí no ens hi volen ISBN 9788482645247
- 2005 L'escola estrambota ISBN 9788478717606
- 2006 Un home de paraula ISBN 9788478718085
- 2009 Una tempesta ISBN 9788474100518
- 2012 La dona veloç ISBN 9788497082389
- 2016 L'aniversari ISBN 978-84-664-2064-8
- 2020 Germanes ISBN 9788417868987[8]
- 2023 La mestra i la Bèstia ISBN 978-84-339-0175-0[9]
Assaig
- Caminava[10]
Premis
- 1996: Premi Ribera d'Ebre de narrativa per Si és no és
- 1998: Premi Prudenci Bertrana a la novel·la Com unes vacances[1]
- 1999: Premi Cavall verd, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a Com unes vacances[1]
- 2004: Premi Ciutat de Barcelona pel llibre Millor que no m'ho expliquis[1]
- 2007: Premi Maria Àngels Anglada a la novel·la Un home de paraula[1]
- 2007: Premi Salambó a la novel·la Un home de paraula[1]
- 2007: Premi Internacional Terenci Moix a la novel·la Un home de paraula[11]
- 2008: Premi Scrivere per amore a Un uomo di parola[1]
- 2012: Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull a La dona veloç[1]
- 2013: Premi El Setè Cel de Salt per La dona veloç[12]
- 2013: Premi Nacional de Cultura a la trajectòria
- 2024: Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any per La mestra i la Bèstia[7]
- 2024: Premi Joaquim Amat-Piniella per La mestra i la Bèstia[13]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
