Ildegízida

La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225. Eren els atabegs dels grans sultans seljúcides i com a tals van controlar als sultans del 1160 al 1181. Els seus dominis van passar al xa de Coràsmia Djalal al-Din Manguberti el 1225.

Història

El fundador de la dinastia, i que li va donar el nom fou Ildegiz (Ildeguz, Eldigiz, Ildegoz i altres variants) que portà el títol de Xams al-Din. Inicialment un esclau cumà va atreure l'atenció del sultà Masud. Ibn al-Athir diu que era esclau de Kamal Somayrami visir del sultà Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1117-1131) i que al morir el visir va passar al seu cap Mahmud i després al sultà Masud (1133-1152) que li va donar Arran en feu (ikta) i a la vídua del sultà Toghrul ibn Muhammad com esposa; segurament fou nomenat atabeg del fill d'aquest, Arslanshah ibn Toghrul. Al llarg del seu regnat es va imposar als sultans seljúcides.

Ildegiz va morir el 1175 i el va succeir el seu fill Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam, el qual va proclamar sultà a Toghrul ibn Arslanshah i va conserver el poder de la mateixa que el pare, fins a la seva mort el 1186; el seu germà Kizil Arslan Uthman exercia el poder a l'Arran com a subordinat i a la mort de Muhammad Pahlawan va passar a ser cap de familia (1186-1191) i va usar el títol de Malik al-Muazzam segons consta a una moneda. Fou assassinat el 1191.

El cap de familia fou llavors Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam). Una part dels mamelucs va donar suport a dos germanastres, i encara que va dominar Azerbaidjan no va poder dominar el Jibal on Kutlug Inandj es considerava atabeg amb el suport del seu germà Amir-i Amiran. Nusrat al-Din Abu Bakr va haver de pagar tribut a Geòrgia, perdent una part dels seus territoris. Va morir el 1210.

El següent cap de família fou el seu germà Mudhàffar-ad-Din Uzbeg de Hamadan (1210-1225), reconegut a l'Azerbaidjan i Arran. La capital probablement fou Tabriz; va reconèixer la sobirania d'Ala al-Din Muhammad xa de Coràsmia (1217/1218) mals que va abandonar la part del Djibal que conservava, i va pagar tribut al georgians; durant els atacs dels mongols, el 1220/1221 i altre cop el 1221/1222 va poder evitar el saqueig de Tabriz pagant un fort tribut als mongols, encara que van saquejar algunes ciutats del seu territori. Finalment el xa de Coràsmia Djalal al-Din Manguberti va ocupar Tabris (1225) i li va cedir la sobirania, morint poc després quasi com un presoner.

El seu fill Kizil Arslan-i Kamush (així anomenat perquè era sord i mut), casat amb una princesa ahmadílida, es va posar al servei del xa de Coràsmia.

Llista d'atabegs

• Xams al-Din Ildegiz 1135-1175
• Nusrat al-Din Muhàmmad Pahlawan 1175-1186
• Muzaffar al-Din Kizil Arslan Uthman 1186-1191
• Nusrat al-Din Abu Bakr 1195-1210
• Mudhàffar-ad-Din Uzbeg 1210-1225
• al xa de Coràsmia 1225

Branca del Djabal

• Kutlugh Inanj 1186-1192, 1193-1194 (1192-1193 a Toghrul ibn Arslanxah)
• Amir-i Amiram Umar 1186-1192 associat (a Arran vers 1193, amb seu a Gandja vers 1196-1197 o 1198)

Genealogia

• Xams al-Din Ildegiz
  • Nusrat al-Din Muhammed Pahlawan
    • Kutlugh Inanj
    • Nusrat al-Din Abu Bakr
      • Pishkin
    • Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
      • Kizil Arslan
    • Amir-i Amiram Umar
  • Muzaffar al-Din Kizil Arslan Uthman

Bibliografia

• C. E. Bosworth, Cambridge History of Iran. V
• C. E. Bosworth, “Ildeñizids or Eldigüzids”, a: Encyclopaedia of Islam, segona edició, Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Consultada en línia el 10 de juny del 2016
• K. A. Luther, «ATĀBAKĀN-E ĀḎARBĀYJĀN» a Encyclopaedia Iranica. Consultada en línia el 10 de juny del 2016