Ievgueni Lífxits

físic soviètic From Wikipedia, the free encyclopedia

Ievgueni Lífxits (rus: Евгений Михайлович Лифшиц) (Khàrkiv, 8 de febrer de 1915 (Julià) - Moscou, 29 d'octubre de 1985)[1] fou un físic soviètic d'origen jueu i germà del físic Ilià Mikhàilovitx Lifxits. Ievgueni Lífxits és conegut en el camp de la relativitat general per ser coautor de la conjectura BKL respecte a la natura d'una singularitat de curvatura genèrica. Actualment, aquest problema és àmpliament considerat com un dels més importants oberts en gravitació clàssica.[2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Ievgueni Lífxits
Biografia
Naixement(ru) Евгений Михайлович Лифшиц
8 febrer 1915 (Julià)
Khàrkiv (Ucraïna)
Mort29 octubre 1985 (70 anys)
Moscou (Rússia)
Sepulturacementiri de Kúntsevo 55° 42′ 24″ N, 37° 25′ 15″ E
Grup ètnicJueus
FormacióInstitut Politècnic de Khàrkiv (1933–1934)
Institut Kharkiv de Física i Tecnologia (1931–1933)
Director de tesiLev Landau
Activitat
Camp de treballFísica teòrica, física de l'estat sòlid, cosmologia i gravetat
Ocupaciófísic, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, acadèmic, físic teòric
OcupadorInstitut de Problemes Físics (1939–1985)
Institut Kharkiv de Física i Tecnologia (1934–1938)
Membre de
ProfessorsLev Landau
AlumnesIgor Ekhielevitx Dzjalostxinski i Lev Pitaevskii
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralIgor Ekhielevitx Dzjalostxinski
Família
CònjugeElena Konstantinovna Berezovskaya (1936-?)
Zinaida Ivanovna Gorobetc (1978-1985)
PareMijail Ilyitx Lifshitz i Berta Evzorovna Lifshitz
GermansIlià Lifshitz
Premis


Tanca

Amb Lev Landau, Lífxits va escriure Curs de Física Teòrica, una sèrie molt coneguda de llibres de física, adreçada a llicenciats de físiques que s'utilitza àmpliament encara avui.[3]

Lífxits fou el segon estudiant (de 43) que va aprovar l'«examen mínim teòric» de Landau. Va fer moltes contribucions inavaluables, en particular en electrodinàmica quàntica, on va calcular la força de Casimir per a una configuració macroscòpica arbitrària de metalls i dielèctrics.

Cursos de física teòrica (amb Landau)

  • Volum 1ː Landau, L. D.; I Lifschitz, E. M. (1976). Mecànica. Curs de Física Teòrica. Vol. 1 (3r ed.). Londres: Pergamon. ISBN 0-08-021022-8.
  • Volum 2ː Landau, L. D.; I Lifschitz, E. M. (1971). Teoria clàssica de Camps. Curs de Física Teòrica. Vol. 2 (3r ed.). Londres: Pergamon. ISBN 0-08-016019-0.
  • Volum 3ː Landau, L. D.; I Lifschitz, E. M.; (1977). Mecànica quàntica: Teoria No relativista. Curs de Física Teòrica. Vol. 3 (3r ed.). Londres: Pergamon. ISBN 0-08-020940-8.
  • Volum 5ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz (1980). Statistical Physics. Vol. 5 (3rd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-3372-7.
  • Volum 6ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz (1987). Fluid Mechanics. Vol. 6 (2nd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-08-033933-7.
  • Volum 7ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz (1986). Theory of Elasticity. Vol. 7 (3rd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-2633-0.
  • Volum 8ː L.D. Landau, E.M. Lifshitz, L.P. Pitaevskii (1984). Electrodynamics of Continuous Media. Vol. 8 (2nd ed.). Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-2634-7.

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.