From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures. És parlada pels anomenats pobles algonquins.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | algi1248 |
Històricament la família de llengües álgiques es compon d'un gran grup de llengües algonquines parlades principalment en l'Est i Centre d'Amèrica del Nord, més dos petits enclavaments a Califòrnia que són el wiyot i el yurok (actualment la primera d'aquestes llengües està extinta).
El terme "algic" fou usat per primer cop per Henry Rowe Schoolcraft en els seys Algic Researches, publicats en 1839. Schoolcraft va definir el terme com a "derivat de les paraules Alleghany i Atlàntic, en referència a la raça dels indis situats antigament en aquesta àrea geogràfica."[1] La terminologia de Schoolcraft no es va mantenir. Els pobles que va anomenar "algic" més tard foren inclosos entre els parlants de les llengües algonquines.
Si bé la unitat filogenètica del subgrup algonquí va ser ràpidament reconegut ja pels primers exploradors europeus, el parentiu una mica més distant del wiyot i el yurok va passar inicialment desapercebut fins que va ser advertit per Edward Sapir (1913, 1915, 1923). No obstant això, inicialment alguns algonquinistes entre ells Truman Michelson (1914, 1914, 1935) van rebutjar la possibilitat d'aquest parentiu. No obstant això, el parentiu va ser finalment acceptat gràcies al treball de Mary Rosamund Haas (1958).
La majoria de les llengües àlgiques pertanyen a la subfamília de llengües algonquianes, que es parlaven des de les muntanyes Rocoses fins a Nova Anglaterra.
La família consisteix en el conjunt de la branca algonquina amb dues altres llengües, el wiyot i el yurok; la branca algonquina representa la gran majoria de les llengües de la família àlgica. Són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, hom creu que són les llengües ameríndies que semblen menys distants del tipus indoeuropeu. Són molt conegudes mercè els treballs de Bloomfield el 1925. aplicà a quatre llengües del grup (fox, menominee, chippewa i cree) els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran manera el protoalgonquí, amb el gran mèrit de no comptar amb cap document escrit antic.
Tant Sapir com Voegelin han proposat una classificació d'aquesta família organitzant les parles en aquests grups:
I. Wiyot
II. Yurok
III. Algonquí (també Algonkian), dividida en subgrups
La gran majoria tenen pocs parlants, llevat les del grup septentrional, i en general són en vies d'extinció. D'altres són poc conegudes, com la que parlaven els wappinger o els nauset.
L'inventari consonàntic reconstruït per al proto-àlgic és:[2]
| Labial | Dental | Palatal | Velar | Labio- velar |
Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | simple | *p | *t | *k | *q | ||
| aspirada | *pʰ | *tʰ | *kʰ | *kʰʷ | |||
| glotalitzada | *pʼ | *tʼ | *kʼ | *kʼʷ | *ʔ | ||
| Africada | simple | *c | *č | ||||
| aspirada | *cʰ | *čʰ | |||||
| glotalitzada | *cʼ | *čʼ | |||||
| Fricativa | simple | *s, *ɬ | *š | ||||
| glotalitzada | *sʼ, *ɬʼ | *šʼ | |||||
| Sonorant | nasal | *m | *n | ||||
| no-nasal | *r, *l | *y | *g | *w | |||
| nasal | *mʼ | *nʼ | |||||
| no-nasal | *rʼ, *lʼ | *yʼ | *gʼ | *wʼ | |||
El fonema /*g/ sembla no haver estat una oclusiva sinó probablement una aproximant /ɰ/ o tal vegada una fricativa.
L'inventari vocàlic reconstruït és idèntic al del proto-algonquí (el yurok i el wiyot presenten un nombre menor de fonemes com a resultat de confusions del sistema original de 8 vocals):[2]
La següent és una llista comparativa dels pronoms:[3]
| GLOSSA | Wiyot | Yurok | proto- algonquí |
|---|---|---|---|
| 1a persona singular | yil | nek | *ni- |
| 2a persona singular | kil | qel | *kiˑl |
| 3a persona singular | gi- gur | iyo ku | *wi(na) |
| 1a persona plural | hinār | nek | *nina-wa |
| 2a persona plural | kiluwa | qel | *kina-wa |
| 3a persona plural | dag'u | iyoLko | *wina-wa |
Comparació dels numerales i altre lèxic comú[4][5][6]
| GLOSA | Ritwan | Algonquí | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Wiyot | Yurok | algonquí | ojibwa | PROTO- C-ALGON.[7] | |
| '1' | kúʔc-ad | koht | pežig | bežig | *kot |
| '2' | ṛít-ad | niʔiy | nìž | niiž | *niˑš |
| '3' | ṛíkh-ad | nahksey | niswi | niswi | *neʔθ |
| '4' | ṛiyóhw-ad | čoʔoney | new | niiwin | *nyeˑ- |
| '5' | wehsoghál-ad | meruh | nànan | naanan | *nyaˑlan- |
| 'braç' | šoˑn- | -sen | *-θen- | ||
| 'os' | watkaṛ | wəɬkəˑʔ | *waθkan- | ||
| 'el meu ull' | ṛaliˑṛ | neylin | *neškiˑn | ||
| 'la seva cama' | wačkoč | wacka | *wexkaˑc | ||
| 'el seu fetge' | watwaṛ | weɬkun | *weθkwan | ||
| 'la seva boca' | walul | weluɬ | *wetoˑn | ||
| 'la seva llengua' | wiˑt | weypɬ | *wiˑθan | ||
| 'el seu dent' | wapt | warpeɬ | *wiˑpit | ||
| 'la seva cua' | wadiˑʔl | wəɬəy | *waθany- | ||
| 'greix' | puʔm | pemey | *pemi | ||
| 'arbre' | -oˑtiʔ | tepoˑ | *-aˑhtekw- | ||
| 'beure' | meno | ___ | *mene | ||
| 'robar' | komar | kemol- | *kemot | ||
| 'llarg' | ɬoʔw | know | *kenw- | ||
En la taula anterior s'han usat alguns signes usats habitualment pels americanistes entre ells:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
