Impost sobre els Béns Immobles

Un impost sobre els béns immobles, o impost sobre el valor de la terra és una imposició ad valorem sobre el valor subdesenvolupat de la terra. A diferència dels impostos predials, no considera el valor dels edificis, la propietat personal i altres alteracions de la terra respecte els béns immobles.^[1] Un impost sobre el valor de la terra està defesa generalment pels economistes (al contrari que altres impostos) perquè no causa ineficència econòmica i tendeix a reduir la desigualtat econòmica.^[2]

Aquest impost ha sigut referrit com "l'impost perfecte" i l'eficiència econòmica d'aquest ha sigut coneguda des del segle xviii.^[1][3][4] Molts economistes des d'Adam Smith i David Ricardo han defès aquest tribut, però està associat famosament amb Henry George, qui argumentà que perquè el proveïment de la terra està fixat i el valor d'aquest està creat per les obres públiques i de les comunitats, la renda econòmica de la terra és la font més lògica d'ingressos públics.^[5]

Un impost sobre el valor de la terra és un impost progressiu, en el qual la incidència fiscal cau sobre els titulars en proporció al valor dels llocs, la propietat de la qual està altament correlacionada amb la riquesa i la renda en general.^[6][7]

Aquest impost està implementat en diversos estats i territoris.^[8]

Referències

1. Webb, Merryn «How a levy based on location values could be the perfect tax». Financial Times, 27-09-2013 [Consulta: 14 maig 2015].
2. «Why Henry George had a point». The Economist, 01-04-2015 [Consulta: 29 juny 2017].
3. «Why land value taxes are so popular, yet so rare». The Economist, 10-11-2014.
4. «Chapter 2, Article I: Taxes upon the Rent of Houses». A: The Wealth of Nations, Book V, 1776. «Ground-rents are a still more proper subject of taxation than the rent of houses. A tax upon ground-rents would not raise the rents of houses. It would fall altogether upon the owner of the ground-rent, who acts always as a monopolist, and exacts the greatest rent which can be got for the use of his ground.»
5. George, Henry. Progress and Poverty, 1879. El passatge que sol ser citat és anomenat "The unbound Savannah."
6. Directorate-General for Economic and Financial Affairs. Possible reforms of real estate taxation criteria for successful policies. Brussel·les: Comissió Europea, 2012. ISBN 978-92-79-22920-6.
7. Binswanger-Mkhize, Hans P; Bourguignon, Camille; Brink, Rogier van den. Agricultural Land Redistribution : Toward Greater Consensus. World Bank, 2009. «A land tax is considered a progressive tax in that wealthy landowners normally should be paying relatively more than poorer landowners and tenants. Conversely, a tax on buildings can be said to be regressive, falling heavily on tenants who generally are poorer than the landlords»
8. Andelson, Robert V. (ed.). Land-value : taxation around the world. 3a ed. Malden, Massachusetts: Blackwell, 2001, p. 300. ISBN 978-0-631-22613-0.