Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.[1] Tant els kazakhs com els uzbeks descendeixen de les hordes del mongol Jotxi, fill de Genguis Kan. Un dels seus fills fou Xiban, els successors del qual van formar dues línies el 1428, la dels kans de Sibir (encapçalada per Ibak) i la línia dels uzbeks d'Abu l-Khayr Khan, kans de Bukharà i Samarcanda. Joci va tenir altres fills, i un d'ells va ser l'avantpassat de Djanibeg i de Karai, que governaven una horda del 1468 al 1488 i que va originar l'horda dels kazakhs.
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 16.000.000 (2021) |
| Llengua | kazakh i rus |
| Religió | islam |
| Part de | pobles turquesos |
| Geografia | |
| Estat | Kazakhstan |
| Regions amb poblacions significatives | |
| La majoria al Kazakhstan, també a la Xina, Uzbekistan, Rússia i altres països. | |
El terme kazak (kazakh) apareix per primer cop al segle xiv en el sentit d'independent o rodamón. Al segle xv, el nom kazak designava els territoris timúrides als pretendents al tron, en oposició als sobirans legítims, que junt amb el seu grup de partidaris portaven una vida d'aventurers o de bandits; també es va començar a aplicar a grups nòmades que se separaven del seu senyor i parents, i entraven en conflicte amb l'estat; més tard, kazak va agafar el sentit de 'nòmada' en oposició als sedentaris (sart) a l'Àsia central. Va esdevenir una denominació política per acabar sent una designació ètnica aplicada a grups tribals de la confederació uzbek que havien abandonat Abu l-Khayr Khan i havien emigrat a les estepes del nord-est del Turquestan, a allò que avui dia és el Kazakhstan; foren el nucli de la població del territori, però es van barrejar amb els turcs i mongols locals.
El kan Kasim (1509-1518) fou especialment poderós. Tot i algunes derrotes infligides al segle xvi pels mongols en aliança amb els uzbeks, els kazakhs van mantenir un important estat nòmada fins al temps de Tawakkul o Teukkel Khan (1580-1598) que, en temps del kan de Transoxiana Abd Allah ibn Iskandar, va poder fer encara algunes incursions i, fins i tot, ocupar la població de Taixkent. Les ciutats de Taixkent i Fergana van estar en les seves mans, especialment la primera, però a vegades sota sobirania dels uzbeks, que no passava de ser nominal. Fergana (Khokand) es va independitzar durant aquell segle. La divisió en tres hordes es va consolidar al llarg del segle xvii i era una realitat al final, encara que només hi havia un kan.
El kan Tauke o Tyawka (1680-1715) fou el darrer que va governar efectivament sobre tots els kazakhs com a kan de tres hordes que s'havien anat format, i en cadascuna de les quals tenia un representant.[2] El 1694, va rebre una ambaixada russa a la ciutat de Turkestan (o Turkistan) i el 1698 una ambaixada calmuc. Al segle següent, el poble kazakh es va fraccionar en tres hordes (anomenades en kazakh com a djuz, que vol dir 'cent'). L'horda principal (ulus djuz) ocupava la part oriental de les estepes; la petita (kishi djuz) la part occidental; i la tercera horda o mitjana (orta djuz) ocupava la part central.
Les lluites amb els calmucs van forçar les tres hordes dels kazakhs a acostar-se a Rússia. Les negociacions per la submissió de les tres hordes a Rússia el 1717 van fracassar. El 1723, els calmucs van ocupar Sayram, Taixkent i Turkestan. Per un temps, el kan de l'Horda Petita fou reconegut com a sobirà per les altres dues hordes i l'acord fou segellat amb el sacrifici d'un cavall blanc, però la divisió efectiva va persistir. El 1730, el kan Abu l-Khayr de l'Horda Petita va signar un tractat pel qual es va declarar, junt amb el seu poble, com a subjecte de Rússia, que de fet només va tenir efecte a la part nord. El 1740, el tractat es va estendre a les altres dues hordes. El tractat fou renovat diverses vegades i després al segle xix. El 1799, Taixkent va passar al kanat de Kokand. El 1801, una part dels kazakhs de la Petita Horda (uns 5.000) foren establerts a la riba dreta del riu Ural (Yaik) fins al Volga, sota la direcció de Bukey o Bukei (Buqei o Bokei), i van formar l'Horda de Bukey (anomenada pels russos Horda Interior). L'horda va existir fins al 1845, quan el càrrec de kan fou abolit i l'administració encarregada a un consell provisional d'oficials russos.[3]
Fins al 1847, quan els russos es van establir sòlidament al Sirdarià, no es va aconseguir un domini efectiu en les estepes dels kazakhs. La part oriental va quedar inclosa en el govern de Sibèria i l'occidental en el govern d'Orenburg. Es van dictar el 1822 i el 1868 reglaments per al govern dels kazakhs. Fins i tot, després de l'abolició del títol de kan dels kazakhs el 1824, els descendents de Genguis Kan van constituir una noblesa i una aristocràcia local (anomenada pels kazakhs ak süyek, que vol dir 'os blanc'), que exercia una considerable influència, però la seva autoritat havia estat destruïda per les disposicions del govern rus. Una rebel·lió kazakh va durar del 1824 al 1837. El cap kazakh Kenesari es va revoltar contra les autoritats de Sibèria i Orenburg des del 1842 a les muntanyes d'Ala Taw fins al 1847; altres revoltes es van produir fins al 1873, instigades pel seu fill Sadik (Siddik); un germà d'aquest, Ahmad, va escriure una biografia del seu pare i del seu germà publicada a Taixkent el 1889. En el segle xix, els uzbeks de Khivà i Khokand van conquerir les estepes del sud i les van colonitzar; l'arribada dels russos va parar aquest procés.
Per evitar la confusió dels kazaks turcs amb els kosaks eslaus (cosacs), el nom dels quals té el mateix origen (però en la pronunciació polonesa i ucraïnesa), els primers foren anomenats kirguís fins al 1924, mentre que els verdaders kirguís foren anomenats kara kirguís.
El 1867, es va formar el govern general del Turquestan (Turquestan rus) i el 1882 el govern de les Estepes. Semireche va formar part, inicialment, del segon govern, però després va passar al primer. El 1920, els kazakhs i calmucs o oirats van intentar formar una aliança (anomenada Unió Kazakh-Oirat), que va tenir una curta vida. El 26 d'agost del 1920, es creava la República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís (anomenada per la població el Kazakhstan) dins de la República Federativa Socialista Soviètica Russa. El 15 de juny del 1925, fou rebatejada República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh, sempre dins la RFSS Russa. El 5 de desembre del 1936 fou elevada a República Socialista Soviètica Kazakh.
- Djanibek Khan i Karai Khan 1468-1488
- Burunduk Khan (fill de Karai) 1488-1509
- Kasim Khan (fill de Djanibek) 1509-1518
- Mimaix Khan o Bibash Khan (fill o nebot) 1518-1523
- Tagir Khan (germà) 1523-1533
- Buydash Khan (Uziaq Ahmed) (germà)1533-1538
- Ak Nazar Khan (germà) 1538-1580
- Xigai Khan (nebot) 1580-1582 o 1583
- Teukel Khan (fill) 1582 o 1583-1598
- Ixim Khan (germà) 1598-1636
- Yahangir Khan (fill) 1636-1680
- Tiauka Khan 1680-1715
- Kaip Khan 1715-1718
Kans de la Gran Horda o Horda Vella o Horda Major
- Secció dependent de l'Horda Mitjana
- Bulat Khan (fill de Tiavka Khan), a Turkestan, 1718-1729
- Abilmambet Khan (fill de Bolat Khan) 1729-1771? (també a l'Horda Mitjana)
- Abylai Abilmansur Khan 1771-1781 (també a l'Horda Mitjana)
- Wali Khan 1781-1819 (també a l'Horda Mitjana)
- Secció de Taixkent
- Yolbars Khan o Zholbarys Khan, 1723-1740
- Tiul Khan (Tuyul) 1740-1741, a la part rural 1741-vers > 1749
- Kusiak bi 1741-1758? (governador dzungar)
- Ocupació xinesa 1758-1760
- Quatre seccions independents (Kukça, Shaykantawr, Sibzar i Besh-Aghaç) 1760-1784
- Yunus Khan, cap de Shaykantawr fins a 1784, domina tot Taixkent 1784 - 1799?
- Sultan Khoja (fill) vers 1799 - 1809 (Taixkent a Kokand 1809)
- Tozay Khan (a Turkestan) vers 1809-1814 o 1815
- A Khokand 1814 o 1815
- Secció independent
- Suyuk Khan (Siuk) vers 1819
- Sultan Ali (fill)
- Kans de l'Horda Mitjana
- Semeke Khan (Shakhmuhambet) 1715 o 1718 - 1734
- Abilmambet Khan 1734 - 1771 (també a l'Horda Gran o Vella)
- Borruk Khan 1734-1749 (només en part)
- Abylai Khan (Abilmansur) 1771 - 1781 (també a l'Horda Gran o Vella)
- Waly Khan 1781 - 1819
- Dair Khan 1784 - 17... (només sobre part de l'Horda Mitjana, clans Gortul i Karakesek)
- Bokei Khan 1815 - 1817 (només sobre part de l'Horda Mitjana)
- Sergazy Khan 1818 - 18... (vassall de Khivà)
- Gubaidulla Khan 1821 - 1824
- Càrrec de kan suprimit 1824-1841
- Kenesary Khan 1841 - 1847 kan rebel (també a l'Horda Jove o Petita)
Abu l-Khayr Khan de l'Horda Petita, fou generalíssim en les tres hordes (1718-1729)
- Kans de l'Horda Petita o Menor o Jove
- Abu l-Khayr Khan 1718 - 1748 (també a l'Horda Mitjana)
- Nurali Khan (al nord) 1748 - 1786 (+1790)
- Batyr Khan o Batir Khan (al sud) 1748 - 1785
- Yesim Khan I o Ishim Khan I 1790 - 1791 (fill de Nurali, no reconegut per Rússia)
- Erali Khan o Yerali Khan 1791 - 1794
- Yeixim Khan II o Ishim Khan II 1796 - 1797
- Aixuvak Khan o Aishuak Khan 1797 - 1805
- Jantiura Khan o Zhantore Khan (al nord) 1805 - 1809
- Karatai Khan (al sud) 1806 - 1816 (no reconegut per Rússia, kan únic de fet 1809-1812)
- Xirgazy Khan o Sergazy Khan 1812 - 1824
- Aryngazy I (al sud) 1816 - 1821 (no reconegut per Rússia)
- Divisió en tres seccions tribals, de fet com a districtes russos des de 1821/1824-1869 (districtes russos sota governadors russos després del 1869)
- Kenesary Khan 1841 - 1847 kan rebel (també a l'Horda Mitjana)
- Horda de Bukey (Horda Interior)
- Bukey Khan 1801 - 1815 (kan des del 1812).
- Shighai 1815 - 1823.
- Jangher 1823 - 1845.
- Isatai Tamanov 1836 - 1837 (rebel).
- Consell provisional 1845-1876.
- Arbre genealògic dels kans kazakhs
- [4]
| Burrak Khan Khan de l'Horda Blanca | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Karai Khan | Djanibek Khan | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Burunduk Khan | Iranchi Khan | Mahmud Khan | Kasim Khan | Itek | Janish | Kanbar | Tanish | Yadik | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ak Nazar Khan | Mimash Khan | Bukey Sultan | Shigai Khan | Buydash Khan (Uziak Khan) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Kochuk | Ishim Khan | Boliakai Kuyan | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khodai Mendi | Yahangir Khan | Sultan Sirdak | Wali | Aichuvak | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tursun Khan (de Taixkent) | Tiavka Khan | Sultan Sirdak | Ablai | Irish | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Kochuk | Borruk Khan | Bulat Khan | Sultan Karef | Wali | Adia o Aitiak | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Shigai | Khanbabai | Abilmambet Khan | Kaip Khan | Abylai Khan | Abu l-Khayr Khan | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bulat Sultan | Abulfeiz Khan | Sultan Batir | Wali Khan | Nurali Khan | Erali Khan | Aichuvak Khan | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ghaip Khan Khan de Khiva | Khodai Mendi Khan | Yeshim Khan | Pirali Khan | Bukey Khan | Jantiura Khan | Sergazi Khan | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Jangher Khan | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Cinguiz | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
