Holozous

Els holozous (Holozoa) són un grup d'organismes opistoconts que inclouen els animals i els seus parents unicel·lulars més propers.^[1][2][3][4] Holozoa és també el nom antic del gènere d'urocordats Distaplia.^[5]

Holozous

Holozoa
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Super-regne	Holozoa Lang et al. 2002
Subgrups
Mesomycetozoea Pluriformea Filozoa Filasterea Choanoflagellatea Regne Animalia

Atès que els holozous formen un clade que inclou tots els organismes més propers als animals que als fongs, alguns autors prefereixen reconèixer grups parafilètics com els coanozous, els quals són principalment els holozous excepte els animals.^[6]

Possiblement els holozous més coneguts, deixant de banda els animals, siguin els coanoflagel·lats, els quals s'assemblem molt als coanòcits de les esponges, i per això es van teoritzar fins al segle xix sobre la seva relació amb aquestes. El gènere Proterospongia és un exemple de coanoflagel·lats colonials que poden aportar informació sobre l'origen de les esponges.

Les afinitats dels altres holozous unicel·lulars només van començar a ser reconegudes a la dècada de 1990.^[7] Un grup d'espècies principalment paràsites anomenat Icthyosporea o Mesomycetozoea és agrupat de vegades amb altres espècies als Mesomycetozoa (noteu la diferent terminació). Els gèneres ameboides Ministeria i Capsaspora estan units en un grup anomenat Filasterea gràcies a l'estructura en forma de fil dels seus pseudòpodes. Juntament amb els coanoflagel·lats, els Filasterea poden estar estretament relacionats amb els animals, i, de fet, un estudi els va agrupar com el clade dels filozous.^[3]

Registre fòssil

Els fòssils més antics d'holozous corresponen a animals, que daten de l'Ediacarià, fa uns 600 milions d'anys.^[8]

Cladograma

Opisthokonta	Holomycota  Fungi  Cristidiscoidea Nucleariida Fonticula Holozoa Mesomycetozoea Pluriformea  Filozoa  Filasterea Choanoflagellatea Animalia

Referències

1. Aleshin VV, Konstantinova AV, Mikhailov KV, Nikitin MA, Petrov NB «Do we need many genes for phylogenetic inference?». Biochemistry Mosc., 72, 12, desembre 2007, pàg. 1313–23. DOI: 10.1134/S000629790712005X. PMID: 18205615. (anglès)
2. Lang BF, O'Kelly C, Nerad T, Gray MW, Burger G «The closest unicellular relatives of animals». Curr. Biol., 12, 20, octubre 2002, pàg. 1773–8. DOI: 10.1016/S0960-9822(02)01187-9. PMID: 12401173. (anglès)
3. Shalchian-Tabrizi, Kamran; Minge, Marianne A.; Espelund, Mari; Orr, Russell; Ruden, Torgeir; Jakobsen, Kjetill S.; Cavalier-Smith, Thomas; Aramayo, Rodolfo «Multigene phylogeny of choanozoa and the origin of animals». PLoS ONE, 3, 5, 2008, pàg. e2098. DOI: 10.1371/journal.pone.0002098. PMC: 2346548. PMID: 18461162. (anglès)
4. Elias M, Archibald JM «The RJL family of small GTPases is an ancient eukaryotic invention probably functionally associated with the flagellar apparatus». Gene, 442, 1-2, agost 2009, pàg. 63–72. DOI: 10.1016/j.gene.2009.04.011. PMID: 19393304. (anglès)
5. Tatiàn, Marcos; Antacli, Julieta Maria; Sahade, Ricardo «Ascidians (Tunicata, Ascidiacea): species distribution along the Scotia Arc». Scientia Maria, 69, suppl. 2, 2005, pàg. 205–214. (anglès)
6. Steenkamp, Emma T.; Wright, Jane; Baldauf, Sandra L. «The Protistan Origins of Animals and Fungi». Molecular Biology & Evolution, 23, 1, 2006, pàg. 93–106. DOI: 10.1093/molbev/msj011. PMID: 16151185. (anglès)
7. Ragan, Mark A.; Goggin, C. Louise; Cawthorn, Richard J.; Cerenius, Lage; Jamieson, Angela V.C.; Plourde, Susan M.; Rand, Thomas G.; Söoderhäll, Kenneth; Gutell, Robin R. «A novel clade of protistan parasites near the animal-fungal divergence». PNAS, 93, 21, 1996, pàg. 11907–11912. DOI: 10.1073/pnas.93.21.11907. PMC: 38157. PMID: 8876236. (anglès)
8. Porter, Suzannah M. «The fossil record of early eukaryotic diversification». Paleontological Society Papers, 10, 2004, pàg. 35–50. (anglès)

Vegeu també

• Sphaeroforma arctica