Hipogonadisme hipergonadotròpic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'hipogonadisme hipergonadotròpic (HH), també conegut com a hipogonadisme primari o perifèric/gonadal o insuficiència gonadal primària, és una trastorn que es caracteritza per un hipogonadisme que es deu a una resposta alterada de les gònades a les gonadotropines, l'hormona fol·liculoestimulant (FSH) i l'hormona luteïnitzant (LH) i, al seu torn, una manca de producció d'esteroides sexuals.[1] Com a compensació i la manca de retroalimentació negativa, els nivells de gonadotropines són elevats. Les persones amb HH tenen un hipotàlem i una hipòfisi intactes i en funcionament (de l'eix hipotalàmic-hipofisiari-gonadal) de manera que encara són capaços de produir FSH i LH.[1] L'HH es pot presentar com a congènita o adquirida.[2][3] L'HH es pot tractar amb teràpia hormonal substitutiva.[4]
| Tipus | hipogonadisme, infertilitat masculina rara a causa d'un trastorn endocrí testicular i malaltia endocrina genètica rara |
|---|---|
| Recursos externs | |
| Orphanet | 181441 |
| UMLS CUI | C0948896 i C5679596 |
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.