Juan de Herrera

Juan de Herrera
	;
Biografia
Naixement	(es) Juan de Herrera de Maliaño ; 1530 ; Roiz (Cantàbria) (en)
Mort	15 gener 1597 (66/67 anys); Madrid
Formació	Universitat de Valladolid
Activitat
Ocupació	arquitecte, matemàtic
Obra
Obres destacables	Obres destacables Palau d'Aranjuez; (1563) Monestir de l'Escorial; (1587) Houses of the offices of the Monastery of El Escorial (en) ; (1595) Catedral de Valladolid ;

Juan de Herrera (Roiz, 1530 - Madrid, 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre. Un dels més destacats arquitectes del segle xvi i màxim exponent del Renaixement a Espanya. El seu sobri i fins i tot sever estil arquitectònic i decoratiu, anomenat «arquitectura herreriana» en el seu honor,^[1] va ser representatiu de l'Imperi Espanyol de Felip II de Castella i dels seus successors de la casa dels Àustries.^[2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Tanca

Com a figura del Renaixement, es va interessar per totes les branques del saber i va manifestar sempre un esperit aventurer i un gran afany de novetats. El seu "Discurso sobre la figura cúbica" revela els seus notables coneixements de geometria i matemàtiques. I la seva participació en algunes de les campanyes militars de l'emperador Carles V (a Alemanya, Flandes i Itàlia) parlen del seu tarannà inquiet.

El 1548 visità Itàlia, Alemanya i Flandes amb el seguici del príncep Felip II de Castella. El 1553 tornà a la península Itàlica i participà en la campanya de Flandes amb els exèrcits de Carles V, a qui acompanyà al seu retir de Yuste. El 1562 traçà les figures del "Libro del saber de astronomía".

Fou enterrat, per voluntat pròpia, a l'església de San Juan Bautista de Maliaño (Camargo, Cantàbria).

Biografia

Herrera comença a l'arquitectura el 1561 amb les obres del Palau Reial d'Aranjuez a la localitat madrilenya d'Aranjuez.

El 1563 comença a col·laborar amb Joan Baptista de Toledo en la construcció del monestir de Sant Llorenç de l'Escorial. Quan el 1567 mor Baptista de Toledo succeeix aquest en la direcció de les obres. Herrera modifica els plànols, ampliant-los i canviant l'ornamentació de l'interior de l'església i la traça de la façana, fent un edifici singular que crida l'atenció per la seva austeritat. Basa el disseny en l'horitzontalitat, la uniformitat compositiva i una sòbria decoració.

Construeix a l'Escorial la monumental façana occidental, la gran basílica de planta centralitzada i el templet del pati dels Evangelistes. A més, canvia les tècniques constructives i modifica les cobertes. Destaca el mestratge amb què realitza les voltes planes de l'estructura. Posa la darrera pedra de l'edifici el 1584. Del mateix període és l'Arxiu General de Simancas (Valladolid).

A la vegada que dirigeix les obres de l'Escorial, realitza diferents projectes per la geografia espanyola com la façana sud de l'Alcázar de Toledo (1571-1585), la Llotja de Sevilla (1583) o la Casa de la Moneda de Segòvia (1583) .

El seu nomenament per Felip II com a Inspector de Monuments de la Corona li obre les portes a nous projectes arquitectònics, entre els quals destaca la catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció de Valladolid (1589), obra de gran envergadura, amb una estructura d'enorme complexitat, que va quedar inconclusa, però que va servir d'exemple per a les catedrals de Mèxic i de Lima.

Des dels importants llocs que va ocupar, és de suposar que Herrera va ser almenys un dels redactors de les Ordenances de Felip II,3 publicades el 3 de maig de 1576 a Sant Llorenç de l'Escorial, que van regir la immensa tasca de creació de noves ciutats a les Índies Occidentals.

Llista d'obres de Juan de Herrera

Més informació Any, Nom ...

Any	Nom	Ubicació	Descripció
1561-1585	Participació en les obres del Palau d'Aranjuez Jardines del Rey, de la Isla i del Picotajo	Aranjuez	Fins al 1567, sota la direcció de Juan Bautista de Toledo; els jardins, a partir de 1577
1563-1584	Monestir d'El Escorial	San Lorenzo de El Escorial	Fins al 1567, sota la direcció de Juan Bautista de Toledo; des de 1572, arquitecte principal
1563	Palau d'El Quexigal	Cebreros	Desaparegut, en bona part, arreu d'un incendi el 1956
1571-1585	Façana meridional de l'Alcàsser	Toledo
1575-	Ajuntament	Toledo	Fins al 1567, sota la direcció de Juan Bautista de Toledo; des de 1572, arquitecte principal
1582-1584	Pont de Segòvia	Madrid
1583	Reconstrucció del castell	Villaviciosa de Odón	Construcció de la torre quadrada
1583-1597	Llotja de contractació (avui Arxiu General d'Índies)	Sevilla
1589-	Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció	Valladolid	Inacabada
1589	Real Aposento	Torrelodones	Desaparegut durant el segle xx; sobre els fonaments es construí un habitatge nou el 1965
1590-	Església de São Vicente de Fora	Lisboa (Portugal)	Projecte general, executat sota les ordres de Filippo Terzi

Tanca

Referències

[1]
«herreriano». A: Glosario ilustrado de arte arquitectónico (en castellà), 1 agost 2019 [Consulta: 29 setembre 2022].
[2]
Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.283. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan de Herrera

«Juan de Herrera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Biografia de Juan de Herrera a www.soloarquitectura.com (castellà)
s:es:Juan de Herrera (Retrato) (castellà)

[1] [1]
«herreriano». A: Glosario ilustrado de arte arquitectónico (en castellà), 1 agost 2019 [Consulta: 29 setembre 2022].

[RBA-2] [2]
Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.283. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].

[1]

[2]