Hassan ibn Màlik

Hassan ibn Màlik (àrab: حسن بن مالك, Ḥassān ibn Mālik) fou un governador omeia del clan Banu Hàritha ibn Janab dels kalbites.

Hassan ibn Màlik

Nom original	(ar) حسان بن مالك بن بحدل بن أنيف
Biografia
Mort	685 (Gregorià)
Activitat
Ocupació	cap militar, valí, cap tribal
Carrera militar
Branca militar	Umayyad Army (en)
Conflicte	batalla de Siffín batalla de Marj ar-Ràhit
Família
Germans	Sa'id ibn Malik ibn Bahdal
Parents	Bahdal ibn Unayf al-Kalbi, avi Maisun bint Bahdal, tia paterna Humayd ibn Hurayth ibn Bahdal, cosí germà patern Yazid I, son of paternal aunt

Era cosí de Yazid I (el pare de Hassan era germà de Maysun, esposa de Muàwiya I i mare de Yazid) i net de Bàhdal ibn Unayf, cap de la tribu dels Banu Kalb o kalbites. Va lluitar a Siffin (657) per Muàwiya i va rebre d'aquest el govern de Palestina i Jordània. Acompanyà a Yazid a Damasc per prendre possessió del poder (680) i va ser confirmat en els seus governs. Yazid va esdevenir a més a més el seu cunyat.

A la mort (684) de Muàwiya II, el successor de Yazid I, Hassan va donar suport a les pretensions dels seus germans Khalid i Abd-Al·lah. Llavors la Palestina havia estat confiada a al xeic dels Judham, Rawh ibn Zinba i Hassan conservava personalment el govern d'al-Úrdun (Jordània). Rawh fouy expulsat per un rival que no obstant secretament va donar suport a Hassan, que comptava també ambs els governadors d'Homs i Kinnasrin i amb notables com al-Dahhak ibn Kays al-Fihri.

Quan Marwan ibn al-Hàkam ja estava de camí cap a la Meca per fer homenatge a Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, fou convençut per Ubayd-Al·lah ibn Ziyad de retirar-se a Palmira on va presentar la seva candidatura al califat i així es van formar tres partits: el partit omeia de Hassan, el d'Ibn az-Zubayr i el neutral; Marwan no confiava gaire en les seves possibilitats. Hassan va fer llavors un discurs a Damasc contra Ibn al-Zubayr i van esclatar els disturbis coneguts com a Dia de Djayrun. Es va decidir convocar una conferència a Djabiya per arribar a un acord, de la qual Hassan va tenir la presidència però no va poder imposar al seu candidat i després de 40 dies de discussió Marwan fou proclamat califa.

Hassan va aconseguir la successió pel jove Khalid després de Marwan i privilegis per a la seva tribu, i per la seva família les mateixes prerrogatives que abans, però progressivament la seva influència es va esvair. Abans de morir Marwan el va obligar a reconèixer com a successor a Abd-al-Màlik ibn Marwan. Quan es va revoltar Amr al-Àixdak va donar suport a Abd-al-Màlik ibn Marwan i va estar present al moment de la mort del rebel. Ja no torna a ser esmentat.

Va morir vers el 688/689.

Bibliografia

• H. Lammens, Etudes sir le règne di califa omaiyade Mo'awia (1910); Le califat de Yazid Ier (1911); L'avenement des Marwanides et le califat de Marwan Ier (1927)