From Wikipedia, the free encyclopedia
Hanaoka Seishū (japonès: 華岡青洲) (districte de Naga, 30 de novembre de 1760 - Japó, 21 de novembre de 1835) fou un cirurgià japonès del Període Edo amb coneixements de medicina herbolària xinesa, així com de tècniques quirúrgiques occidents que havia après a través del Rangaku (literalment "estudis holandesos", i per extensió "estudis occidentals"). Es diu que Hanaoka fou el primer que va dur a terme una operació quirúrgica utilitzant anestèsia general.
  | |
| Nom original | (ja) 華岡青洲 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 novembre 1760 districte de Naga (Japó) |
| Mort | 21 novembre 1835 (74 anys) Japó |
| Nacionalitat |  Japó |
| Formació | Kyoto, Japó |
| Es coneix per | Ser el primer a dur a terme una operació utilitzant anestèsia general |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina |
| Ocupació | Medicina, cirurgia |
| Ocupador | Feu de Kishū |
| Professors | Yamato Kensui (en)  |
| Alumnes | Honma Genchō (en) |
| Influències | |
| Influències en | |
Hanaoka va estudiar medicina a Kyoto, i es va convertir en metge a la prefectura de Wakayama, situada prop d'Osaka, on va néixer. Seishu Hanaoka va aprendre la medicina tradicional japonesa, així com cirurgia europea procedent d'Holanda. A causa de l'autoimposada política d'aïllament de la nació del Sakoku,[6]pocs textos mèdics estrangers eren permesos al Japó en aquest moment. Això limitava l'exposició de Hanaoka i altres metges japonesos als avenços mèdics occidentals.
Hanaoka, potser el cirurgià japonès més notable del període Edo, era famós per la combinació de cirurgia holandesa i japonesa i la introducció de tècniques quirúrgiques modernes per Japó.[5]Hanaoka operà amb èxit d'hidrocele, fístula anal, i fins i tot va dur a terme certs tipus de cirurgia plàstica. Va ser el primer cirurgià al món que utilitzà l'anestèsia general en cirurgia i que es va atrevir a operar càncers de mama i orofaringe, a eliminar os necròtic, i a dur a terme amputacions d'extremitats al Japó.[5]
Hua Tuo (華佗, ca.145-220) fou un cirurgià xinès del segle ii. Segons els Registres dels Tres Regnes (ca. 270 AD) i el Llibre del Han Tardà (ca. 430 AD), Hua Tuo va dur a terme operacions quirúrgiques amb anestèsia general usant una fórmula que havia desenvolupat mesclant vi amb extractes d'herbes que va anomenarr mafeisan (麻沸散).[7]S'ha dit que Hua Tuo utilitzà el mafeisan per realitzar fins i tot les operacions més importants, com ara la resecció d'intestins gangrenosos.[7][8][9]Abans de la cirurgia, administrava una poció anestèsica oral, probablement dissolta en vi, per tal d'induir un estat d'inconsciència i bloqueig neuromuscular parcial.[7]
La composició exacta de mafeisan, similar a tot el coneixement clínic de Hua Tuo, es va perdre quan va cremar els seus manuscrits, just abans de la seva mort.[10]La composició de la pols anestèsica no va ser esmentada en qualsevol dels Registres dels Tres Regnes o Llibre del Han Tardà. Perquè els ensenyaments confucians consideren el cos com a sagrat i la cirurgia es considera una forma de mutilació del cos, la cirurgia es desaconsellava en l'antiga Xina. A causa d'això, malgrat l'èxit reportat de Hua Tuo amb l'anestèsia general, la pràctica de la cirurgia a l'antiga Xina va acabar amb la seva mort.[7]
El nom mafeisan combina ma (麻, que significa "cànnabis, cànem, entumit o formigueig"), fei (沸,que significa "bullint o bombollejant"), i san (散, que significa "trencar o dispersar", o "medicina en forma de pols"). Per tant, la paraula mafeisan probablement significa alguna cosa així com "cànnabis en pols bullit". Molts sinòlegs i estudiosos de la medicina tradicional xinesa han aventurat la composició de la pols mafeisan de Hua Tuo, però els components exactes encara segueixen sense estar clars. Es creu que la seva fórmula pot haver contingut una combinació de:[7][10][11][12]
D'altres han suggerit que la poció pot també haver contingut haixix,[8] bhang,[9] shang-luh,[13] o opi.[14] Victor H. Mair escrigué que mafei "sembla una transcripció d'alguna paraula indoeuropea relacionada amb "morfina"."[15] Alguns autors creuen que Hua Tuo podria haver descobert l'analgèsia quirúrgica per acupuntura, i que el mafeisan no hi tenia res a veure amb o era simplement un complement de la seva estratègia per a l'anestèsia.[16]Molts metges han intentat recrear la mateixa formulació sobre la base dels registres històrics, però cap no ha aconseguit la mateixa eficàcia clínica de Hua Tuo. En qualsevol cas, la fórmula de Hua Tuo no sembla efectiva per a les operacions majors.[15][17]
Hanaoka es va quedar intrigat quan es va assabentar de la poció mafeisan de Hua Tuo. A partir d'aproximadament 1785, Hanaoka es va embarcar en una recerca per tornar a crear un compost que tingués propietats farmacològiques similars al mafeisan de Hua Tuo.[4]La seva esposa, que va participar en els seus experiments com a voluntària, va perdre la vista a causa dels efectes secundaris adversos. Després d'anys d'investigació i experimentació, finalment va desenvolupar una fórmula que va anomenar tsūsensan (també conegut com a mafutsu-san). Igual que el de Hua Tuo, aquest compost es compon d'extractes de diverses plantes diferents, incloent:[18][19][20]
Algunes fonts afirmen que l'Angelica archangelica (coneguda habitualment com a angèlica) també era un ingredient.
Segons s'informa, la barreja es mol fins a obtenir una pasta, es bull en aigua, i s'administra com una beguda. Després de 2 a 4 hores el pacient esdevindria insensible al dolor i després cauria en la inconsciència. Depenent de la dosi, podria romandre inconscient durant 6-24 hores. Els ingredients actius del tsūsensan eren escopolamina, hiosciamina, atropina, aconitina i angelicotoxina. Quan es consumeix en quantitat suficient, el tsūsensan produeix un estat d'anestèsia general i paràlisi del múscul esquelètic.[20]
Shutei Nakagawa (1773–1850), un amic íntim de Hanaoka, va escriure un petit fullet titulat "Mayaku-ko" ("pols narcòtica") el 1796. Tot i que el manuscrit original es va perdre en un incendi en 1867, aquest fullet descriu l'estat actual de la investigació de Hanaoka en anestèsia general.[3]
Un cop perfeccionada, Hanaoka començà a administrar la seva nova beguda sedant per induir un estat de consciència equivalent o aproximat al de l'anestèsia general moderna per als seus pacients. Kan Aiya (藍屋勘)era una dona de 60 anys, la família de la qual era assetjada pel càncer de mama - Kan era l'últim dels seus components vius. El 13 d'octubre de 1804, Hanaoka va realitzar una mastectomia parcial del càncer de mama a Kan Aiya, utilitzant tsūsensan com a anestèsia general. Això és considerat avui per alguns com la primera documentació fiable d'una operació realitzada amb anestèsia general.[4][19][21][22]Gairebé quaranta anys passarien abans que Crawford Williamson Long utilitzés anestèsia general a Jefferson (Geòrgia).[23]
L'èxit de Hanaoka en la realització d'aquesta operació sense dolor aviat es va fer àmpliament conegut, i els pacients van començar a arribar de tot arreu del Japó. Hanaoka va passar a realitzar moltes operacions usant tsūsensan, incloent la resecció de tumors malignes, l'extracció de càlculs en la bufeta, i amputacions de les extremitats. Abans de la seva mort el 1835, Hanaoka havia realitzat més de 150 operacions de càncer de mama.[4][22][24][25] També va idear i modificar els instruments quirúrgics, i va formar i educar a molts estudiants usant la seva pròpia filosofia de praxi mèdica. Hanaoka va atreure molts estudiants, i les seves tècniques quirúrgiques esdevingueren conegudes com el mètode Hanaoka.[4]
![Thumb](#/media/Fitxer:Image_from_"Surgical_Casebook"_by_Hanaoka_Seishu.jpg)
Hanaoka va escriure les següents obres. Cal assenyalar que cap d'aquestes es van imprimir com a llibres. Més aviat (com era el costum al Japó en aquest moment), foren tots els manuscrits que després van ser reproduïts pels seus estudiants per al seu ús personal.[5]
Els ensenyaments quirúrgiques de Hanaoka també es van conservar en una sèrie de vuit llibres escrits a mà pels alumnes sense nom, però coneguts per nosaltres amb els següents títols: Shoka shinsho, Shoka sagen, Kinso yojutsu, Kinso kuju, Geka chakuyo, Choso benmei, Nyuiganben, i Koho benran. No hi ha dates conegudes per a qualsevol d'aquests escrits. Atès que el mateix Hanaoka va fer només còpies manuscrites i cap no es van publicar mai, és dubtós que hi hagi moltes còpies dels seus escrits quirúrgics.[5]
Per bé que es diu que alguns dels seus pacients es van beneficiar del treball de Hanaoka, pel que sembla no va tenir impacte en el desenvolupament de l'anestèsia general a la resta del món. La política nacional d'aïllament del shogunat Tokugawa va impedir que els èxits de Hanaoka es fessin públics fins després que l'aïllament acabés el 1854. Per aquell temps, les diferents tècniques per a l'anestèsia general ja havien estat desenvolupades de manera independent per part de científics i metges estatunidencs i europeus. La Societat Japonesa d'Anestesiòlegs però, ha incorporat una representació de la flor de l'estramoni en el seu logotip en honor del treball pioner de Hanaoka.
L'escriptor japonès Sawako Ariyoshi va escriure una novel·la titulada L'esposa del metge (japonès 華岡青洲の妻), basada en la vida real de Hanaoka Seishū barrejada amb un conflicte fictici entre la seva mare i la seva dona. La novel·la fou versionada per al cinema el 1967 en una pel·lícula dirigida per Yasuzo Masumura, Hanaoka Seishū no tsuma (o sigui "L'esposa de Seishu Hanaoka").[26]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
