La guatlla maresa[1] o rei de guàtleres a les Balears (Crex crex) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae). Cria en hàbitats de praderia o terres de conreu, al contrari que la major part de les espècies de la seva família, que ho fan en aiguamolls i zones humides en general.
Crex crex  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 13,2 g |
| Envergadura | 50 cm |
| Nombre de cries | 9,8 |
| Període d'incubació de l'ou | 17 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22692543 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Gruiformes |
| Família | Rallidae |
| Gènere | Crex |
| Espècie | Crex crex Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 * Groc = Àrea de cria
| |
.svg){kind=icon}
Morfologia
- Una mica major que una guatlla, fa 22 – 25 cm de llargària, 46 – 53 cm d'envergadura, amb un pes de 125 – 210 g.[2]
- Plomatge bàsicament marró, finament tacat de negre per les parts superiors. Per sota és més clar. Ales vermelloses.[3]
- Bec curt de color groc, i potes llargues i amb grans dits, que pengen quan l'ocell vola.
- En època de reproducció el coll i les galtes del mascle esdevenen gris o blavenc.
- Joves similars als adults i els pollets del típic negre vellut dels ràl·lids.
Hàbitat i distribució
Habiten zones de praderia i cultius herbacis. Grans migradors, crien per gran part d'Europa, i Àsia occidental fins a Sibèria Occidental. Migren cap a Àfrica principalment a través d'Egipte, però també per l'estret de Gibraltar fins a la zona d'hibernada, a Àfrica sud-Oriental, des de Ruanda, est de Zaire i sud de Tanzània, fins a l'est de Sud-àfrica. Als Països Catalans es considera una raresa, si bé poden ser observats ocasionalment durant les migracions.
Alimentació
Dieta mixta, a base d'insectes, cucs, mol·luscs però també de llavors i brots.
Reproducció
El mascle tria un territori que defèn d'altres competidors. Entre maig i juliol la femella pon 8 - 11 ous clars, molt tacats de marró o gris. Els ous són covats 15 – 20 dies. Els pollets són molt nidífugs i als 35 dies ja poden volar.
Estatus
Si bé a nivell mundial no sembla perillar l'espècie, als Països Catalans ha passat de ser una espècie relativament coneguda a una raresa.[4]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
