From Wikipedia, the free encyclopedia
Gregori d'Òstia va ser un religiós, probablement italià, del segle xi. Va ser bisbe d'Òstia, cardenal i legat pontifici als regnes de Navarra i Castella. Va predicar a Navarra i la Rioja, on és molt venerat, i on va morir, a Logronyo, en 1044. En aquesta contrada és invocat contra la llagosta.
Plafó ceràmic de València, 1854, en Alcoi | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Gregorius Ostiense segle X Itàlia? |
Mort | 9 maig 1044 Logronyo (La Rioja) |
Sepultura | Basílica de San Gregorio de Piñalba (Sorlada, Navarra) |
Legat | |
1039 – | |
Cardenal bisbe d'Òstia Bisbat d'Òstia | |
1037 (Gregorià) – 1044 (Gregorià) ← Pietro (en) – Benedetto (en) → | |
Bisbe d'Òstia | |
1037 – 1044 | |
Abat | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | bibliotecari, prevere catòlic de ritu romà |
Orde religiós | Benedictins |
bisbe i confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Pelegrinatge | Sorlada; Logronyo: capella de S. Gregorio |
Festivitat | 9 de maig |
Iconografia | Com a bisbe |
Patró de | Alcoi; advocat contra la llagosta La Torre de les Maçanes |
No consta ni la pàtria, ni els pares, ni la seua primera educació. Però molt bona degué ser, i moltes les seues qualitats personals, pels alts càrrecs a què va ser elevat este sant molt venerat en les terres de La Rioja i Navarra.
Se sap que va entrar molt jove en l'Orde de Sant Benet, en el monestir dels Sants Cosme i Damià de Roma, i ja des del seu noviciat va brillar per la seua ciència i la seua virtut. Tots auguraven que ornaria de gran honor l'orde benedictí. Va ser elegit abat del monestir i prompte es va verificar el vaticini, perquè els ràpids progressos que va fer li van meréixer el concepte de docte i de sant.
El papa Joan XVIII el fa bisbe d'Òstia i després l'eleva al cardenalat, passant a ser bibliotecari apostòlic, càrrec que va mantenir durant quatre papats. Participa en el govern de l'Església, prenent part en assumptes ardus i complicats de política exterior alhora que procurà no descuidar el ministeri pastoral.
Pareix que va vindre a la península Ibèrica en la primera meitat del segle xi, com a legat papal davant de les Corts de Burgos i Pamplona. Molt probablement va tenir a veure que fos enviat des de Roma amb les qüestions relatives a l'organització eclesiàstica d'Espanya en una conjuntura en què es feia molt necessària la determinació dels límits de les diòcesis, que eren origen i font de nombrosos conflictes i no sols per interferències de jurisdicció episcopal, sinó també per la pertinença a distints sobirans. Això comportava negociacions amb els reis i amb els bisbes interessats, i per a eixa labor feia falta un home amb tacte polític i gran sentit eclesial.
Era assumpte difícil i espinós pels molts interessos que tancava era la delimitació de la diòcesi de Valpuerta l'extensió de la qual va pertànyer en gran part a la desapareguda diòcesi visigoda de Calahorra i que va arribar a perdurar fins al 1086, després de la mort del sant, data en què va quedar incorporada a Burgos (Campus Castellae) que va absorbir entorn de si a tots els bisbats circumdants.[1]
No sempre van donar bon fruit, o el fruit abellit, les negociacions del legat, però sí que van poder fer-se sense discòrdies entre els reis i sense enfrontaments entre els bisbes i, per descomptat, van assentar les bases perquè l'obra transcendira al gestor.
Gregori no va oblidar mai el principal objectiu de la seua persona, l'exercici del ministeri sacerdotal, i va predicar a Calahorra i Logronyo, entre altres poblacions de la Rioja i Navarra, destacant en les seues xarrades la necessitat de la conversió i la penitència. Pareix que esta va ser l'ocasió en què Domènec García (sant Doménec de la Calzada) va viure algun temps en la seua companyia, servint-li de patge.
Es compta que una vegada va alliberar els camps riojans d'una plaga de bestioles i per això li invoquen els agricultors d'una manera especial contra la llagosta.
Va viure al voltant de cinc anys a la Rioja. Esgotat i malalt es va retirar a Logronyo on pareix que va morir al voltant de l'any 1044.
Les seves restes són a la basílica de San Gregorio Ostiense, al cim de Piñalba, a Sorlada (Navarra). Hi ha una urna d'argent del segle xvii i un reliquiari del cap a través del qual, amb un embut i un gallet, es feia passar l'aigua que, segons la creença, adquiria virtuts salutíferes. Aquest cap es portava en processó a altres llocs, on es feia passar l'aigua per a proveir-hi de bones collites. En aquelles contrades va quedar la dita: "Andas más que la cabeza de San Gregorio".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.