L'islandès és un idioma flexiu en què els sintagmes nominals tenen quatre casos: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu. Els substantius poden tenir un dels tres gèneres gramaticals: masculí, femení o neutre. Els substantius, alguns numerals, els adjectius i els pronoms són declinables en quatre casos, en singular i en plural.
La morfologia islandesa conserva gran part de l'estructura del germànic antic. Els substantius es declinen en cas, gènere i nombre, els adjectius en cas, gènere, nombre i comparació. Hi ha només dues declinacions per als adjectius: feble i forta. L'islandès té només l'article definit. Els verbs es conjuguen en temps, mode, persona, nombre i veu. Hi ha tres veus: activa, passiva i mitjana, això no obstant es pot qüestionar si la veu mitjana és una veu o simplement una classe independent de verbs. Hi ha dos temps: passat i present, per desenvolupar-los hi ha un cert nombre de construccions auxiliars.
Substantius
Els substantius islandesos són semblants al nòrdic antic, tant en forma com en inflexió. Es declinen en els quatre casos ja mencionats, i varien en gènere i nombre. Hi ha dues declinacions principals per a cada gènere: substantius forts i febles. Hi ha també força declinacions diferents. Heus aquí un exemple de les declinacions regulars en els tres gèneres:
| nombre | cas | masculí | femení | neutre |
|---|---|---|---|---|
| singular | nom. | hattur | borg | glas |
| ac. | hatt | borg | glas | |
| dat. | hatti | borg | glasi | |
| gen. | hatts | borgar | glass | |
| plural | nom. | hattar | borgir | glös |
| ac. | hatta | borgir | glös | |
| dat. | höttum | borgum | glösum | |
| gen. | hatta | borga | glasa |
El gènere d'un substantiu es pot reconèixer per la terminació:
- Substantius masculins: acaben sovint en -ur, -i, -ll o -nn
- Substantius femenins: -a, -ing o -un
- Substantius neutres: si l'última lletra de la paraula té un accent agut (´) és generalment neutre.
Hi ha alguns substantius, com leikfimi (gimnàsia), que no són declinables.
Articles
L'islandès no té articles indefinits (un, una, uns, unes) i l'article definit (el, la, els, les) s'uneix al final de la paraula. La següent taula mostra les formes habituals de sufixació de l'article definit:
| Sense article | Article definit | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculí | femení | neutre | masculí | femení | neutre | ||||||
| sing. | plu. | sing. | plu. | sing. | plu. | sing. | plu. | sing. | plu. | sing. | plu. |
| -ur | -ar | -0 | -ir | -0 | -0 | -urinn | -arnir | -0in | -irnar | -0ið | -0in |
| -i | -inn | ||||||||||
| -ll | -a | -ur | -llinn | -an | -urnar | ||||||
| -nn | -nninn | ||||||||||
L'exemple següent mostra tres substantius - un de cada gènere - sense i amb l'article determinat:
- Masculí: sófi (un sofà) --> sófinn (el sofà)
- Femení: taska (una bossa) --> taskan (la bossa)
- Neutre: heimilisfang (una adreça) --> heimilisfangið (l'adreça)
Pronoms
Personals
Heus aquí la taula on es detallen els pronoms personals:
| cas | 1a persona | 2a persona | 3a persona | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| singular | nom. | ég | þú | hann | hún | það | hán |
| ac. | mig | þig | hann | hana | það | hán | |
| dat. | mér | þér | honum | henni | því | háni | |
| gen. | mín | þín | hans | hennar | þess | háns | |
| plural | nom. | við | þið | þeir | þær | þau | |
| ac. | okkur | ykkur | þá | þær | þau | ||
| dat. | okkur | ykkur | þeim | ||||
| gen. | okkar | ykkar | þeirra | ||||
La tercera persona del plural té tots tres gèneres. En referir-se a un grup de persones en què hi ha homes i dones s'empra la forma neutra. Com en francès, el pronom normalment va davant del verb.
- Ég heiti Magnús --> Em dic Magnús
L'ordre de la frase pot invertir-se. En aquest cas, com en totes les llengües germàniques (tret de l'anglès modern), el verb ha d'ocupar obligatòriament el segon lloc:
- Magnús heiti ég --> Magnús, em dic
Reflexius
L'islandès té un pronom reflexiu el funcionament del qual és molt semblant al del pronom alemany sich.
| cas | pronom |
|---|---|
| ac. | sig |
| dat. | sér |
| gen. | sín |
Per exemple:
- hann þvær sér --> ell es renta
- hún klæðir sig --> ella es vesteix
El pronom reflexiu no té ni nominatiu ni tampoc fa diferència de gènere i nombre.
Possessius
Heus aquí la taula amb els pronoms possessius d'un sol posseïdor:
| cas | 1a persona | 2a persona | 3a persona | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| singular | nom. | minn | mín | mitt | þinn | þín | þitt | sinn | sín | sitt |
| ac. | minn | mína | mitt | þinn | þína | þitt | sinn | sína | sitt | |
| dat. | mínum | minni | mínu | þínum | þinni | þínu | sínum | sinni | sínu | |
| gen. | míns | minnar | míns | þíns | þinnar | þíns | síns | sinnar | síns | |
| plural | nom. | mínir | mínar | mín | þínir | þínar | þín | sínir | sínar | sín |
| ac. | mína | mínar | mín | þína | þínar | þín | sína | sínar | sín | |
| dat. | mínum | mínum | mínum | þínum | þínum | þínum | sínum | sínum | sínum | |
| gen. | minna | minna | minna | þinna | þinna | þinna | sinna | sinna | sinna | |
Les tres columnes per a cada persona representen masculí, femení i neutre, respectivament.
Demostratius
Aquesta és la declinació dels demostratius en islandès:
| cas | þessi | sá | hinn | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| singular | nom. | þessi | þessi | þetta | sá | sú | það | hinn | hin | hitt/hið |
| ac. | þennan | þessa | þetta | þann | þá | það | hinn | hina | hitt/hið | |
| dat. | þessum | þessari | þessu | þeim | þeirri | því | hinum | hinni | hinu | |
| gen. | þessa | þessarar | þessa | þess | þeirrar | þess | hins | hinnar | hins | |
| plural | nom. | þessir | þessar | þessi | þeir | þær | þau | hinir | hinar | hin |
| ac. | þessa | þessar | þessi | þá | þær | þau | hina | hinar | hin | |
| dat. | þessum | þessum | þessum | þeim | þeim | þeim | hinum | hinum | hinum | |
| gen. | þessara | þessara | þessara | þeirra | þeirra | þeirra | hinna | hinna | hinna | |
Les tres columnes representen masculí, femení i neutre, respectivament.
Indefinits
Hi ha entre quinze i vint indefinits. A tall d'exemple aquí es presenta la declinació d'enginn (ningú):
| ningú | cas | Masculí | Femení | Neutre |
|---|---|---|---|---|
| singular | nom. | enginn (engi) | engin (engi) | ekkert (ekki) |
| ac. | engan (öng(v)an) | enga (öng(v)a) | ekkert (ekki) | |
| dat. | engum (öng(v)um) | engri (öngri) | engu (öng(v)u) | |
| gen. | einskis (einkis) | engrar (öngrar) | einskis (einkis) | |
| plural | nom. | engir (öng(v)ir) | engar (öng(v)ar) | engin (engi) |
| ac. | enga (öng(v)a) | engar (öng(v)ar) | engin (engi) | |
| dat. | engum (öng(v)um) | |||
| gen. | engra (öngra) | |||
Aquest és probablement el pronom islandès més estrany, però cal destacar que mai no se'n faria un mal ús si es fes servir les primeres formes. Les formes entre parèntesis o bé són dialectalismes o bé arcaismes, i es fan servir únicament en composicions poètiques. Hi ha, també, una forma fossilitzada, einugi, que és el cas datiu singular del gènere neutre.
Numerals
El tret més característic dels numerals és que de l'u al quatre es declinen segons els respectius casos i gèneres:
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els altres nombres no es declinen:
| cinc | fimm | dinou | nítján |
| sis | sex | vint | tuttugu |
| set | sjö | vint-i-u | tuttugu og einn |
| vuit | átta | trenta | þrjátíu |
| nou | níu | quaranta | fjörutíu |
| deu | tíu | cinquanta | fimmtíu |
| onze | ellefu | seixanta | sextíu |
| dotze | tólf | setanta | sjötíu |
| tretze | þrettán | vuitanta | áttatíu |
| catorze | fjórtán | noranta | níutíu |
| quinze | fimmtán | cent | (eitt) hundrað |
| setze | sextán | mil | (eitt) þúsund |
| disset | sautján | un milió | (ein) miljón |
| divuit | átján | zero | núll |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
