Gracià Tarragó i Pons

Gracià Tarragó i Pons (Salamanca, Castella i Lleó, 16 d'abril de 1892 - Barcelona, 22 de febrer de 1973)^[1] fou un guitarrista i compositor espanyol molt arrelat a Catalunya.

Gracià Tarragó i Pons

Nom original	(ca) Graciano Tarragó Pons
Biografia
Naixement	16 abril 1892 Salamanca (Espanya)
Mort	22 febrer 1973 (80 anys) Barcelona
Formació	Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor, guitarrista clàssic, empresari, violista
Membre de	Escola de guitarra catalana Quartet Tarragó (fundador)
Gènere	Sardana
Alumnes	Laura Almerich i Santacreu, Josep Henríquez i Brito i Jordi Codina i Torrecilla
Instrument	Viola
Família
Fills	Renata Tarragó i Fàbregas

Biografia

Era fill de Ferran Tarragó i Corcelles escultor de professió (Lleida ca.1833-Riópar, Albacete 14-08-1910)^[2][3] i de Antònia Pons i Rodriguez (ca 1843-1918)^[4] .Com a compositor destaca el seu estil del darrer romanticisme, mesclat amb el nacionalisme musical promogut pels mestrès amb qui estudià, com Felip Pedrell o Miquel Llobet.^[5][6]

El 1971 va crear el Quartet Tarragó format per 4 deixebles seus, que va estar en actiu entre 1971-1988.^[6]

Altres de les seves composicions destacables podrien ser Método Graduado, 25 Estudios Melódicos, Preludios, La Libélula, Danza del Pingüino, Danza del Pavo Real, Pins i Playera, per guitarra. També té obres basades en la música popular espanyola, com per exemple: Fantasia sobre la Petenera, Alegrías y Bulerías, Extremeña, Murciana, Ribera de Cuchilleros, Del Valle de Anso, Tonadilla, etc. Té diversos reculls, com Canciones populares para voz y guitarra: No quiero que me cortejes, E1 Zorongo, De los álamos vengo, La vi llorando, Parado de Valldemosa, El rossinyol, Jaeneras que yo canto, etc.^[7] (Vegeu llistat d'obres complet).

Obres

Per a veu i acompanyament (si no s'indica el contrari, per a veu i guitarra)

• Canciones populares españolas: Adiós meu homiño; Ahí tienes mi corazón; Andregaya; Canción de trilla; Campanas de Belén; Jaeneras que yo canto; La vi llorando; Miña nay por me casares; Nik baditut; Parado de Valldemosa; Playera; El rossinyol; Si quieres saber coplas; Tengo que subir; Ya se van los pastores.
• Canciones populares españolas (cuaderno II) (veu i guitarra o piano): Arroro; Erico Festak; La Fematera; El marabú; Mariagneta; Redoble; Serrana; Sevillanas; Si vas a San Benitiño; Los toritos de Calera; Y voy por la carretera.
• Canciones populares españolas (cuaderno III) (veu i guitarra o piano): La Asonanta; Campanillas de plata; Copeo de muntanya; Déjame subir; Molinera, molinera; No quiero que me cortejes; Paloma revoladora; Presentes de boda; Seguidillas manchegas; El zorongo.
• Cinco canciones antiguas: Aquel caballero, madre; De Antequera sale el moro; Perdida tengo la color; Duélete de mí, señora; De los álamos vengo, madre.
• Cinco canciones del siglo XVIII (veu i guitarra o violoncel): A quién contaré mis quejas?; Al son de los arroyuelos; En esta larga ausencia; Molinillo que mueles amores; ¡Oh, qué bien baila Gil!
• Cuatro canciones populares catalanas: El preso de Lleida; La cançó del lladre; La calma del mar; Corrandes.
• Dos villancicos navideños (veu i guitarra o piano): Quién pudiera amarte; Tened los ramos.
• Polo gitano o flamenco

Per a conjunt instrumental

• Cala Punta Cristina
• Canciones de España (cuaderno I): Zorongo gitano, El cant dels ocells; Boga boga, Albaes; Tres hojutas madre; La parroquia; Vinde, nenas; Fuego y nieve despiden; Cançó del lladre; El café de chinitas.
• Canciones de España (cuaderno II): Desde Santurce a Bilbao; Paloma revoladora; La pastoreta; Molinero, molinero; Redoble; Al lado de mi cabaña; La lancha de Tolín; No quiero que me cortejes; L'hereu Riera.
• Canciones de España (cuaderno III): Sevillanas; El testament d'Amelia; Molondrón; A raíz d'o toxo verde; Vite, vite, vite; Ses Porgueres; Jota navarra; Anda jaleo; Entre las flores del campo.
• Canciones de España (cuaderno IV): Los cuatro muleros; Si vas a San Benitiño; Asturias, patria querida; La filadora; Erico Festak; Prado de Valldemosa; Eres alta y delgada; Serrana; El Trípili; Muntanyes regalades.

Per guitarra

• Al-Kaiyara, dansa oriental
• Alegrías y bulerías
• Cala Montjoi
• Cuatro canciones catalanas navideñas: El noi de la mare; Olotina; El cant dels ocells; El desembre congelat.
• Churumbeliyo
• Del Valle de Anso
• Dos canciones populares gallegas: Antigua cantiga; Baila Maruxiña
• Dos danzas para guitarra: Danza del pingüino; Danza del pavo real
• Extremeña
• Fandango de la cava
• Fantasía española
• Fantasía sobre la petenera
• Fantasías IV, VII y XI, del libro de Venegas de Henestrosa, s. XVI
• Isabelina
• Mar en calma
• Minueto del chispero
• Preludio imitativo
• Rapsodia catalana
• Recuerdo a Tárrega
• Ren ene luteghea (De mi tierra)
• Ribera de cuchilleros
• Danza de panaderos
• Ritmos andaluces, soleares
• Romance
• Rondalla gironina
• Soleá trianera
• Tiento
• Veinticinco estudios melódicos^[8]
• L'Alaban (cançó catalana, L'Alabau?)

Referències

1. «esquela». La Vanguardia, 23-12-1973, pàg. 27.
2. «acta de defunció de Ferran Tarragó i Carcelles a Riópar, Albacete». Parròquia de 'Esperit Sant de Riópar, 15-08-1910.
3. «Ferran Tarragó i Corcelles». GEC. [Consulta: 15 juny 2023].
4. «esquela d'Antònia Pons Rodríguez». La Vanguardia, 11-07-1918, pàg. 2.
5. Torrent, Jaume. «Gracià Tarragó / Jaume Torrent». Disc de la col·lecció "La Mà de Guido". La Mà de Guido. [Consulta: 12 maig 2014].
6. «"Gracià Tarragó, guitarrista, compositor i pedagog" / Activitats / Visita'ns / Inici - Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 17 setembre 2023].
7. Herrera, Francisco. Enciclopedia de la Guitarra. València: Piles, 2004, p. 2663. ISBN 978-84-95026-79-8 [Consulta: 6 abril 2014]. Arxivat 9 de febrer 2014 a Wayback Machine.
8. Casares Rodicio, Emilio. Diccionario de la música Española e Hispanoamericana (en castellà). SGAE, 2002, p. 176. ISBN 84-8048-313-X [Consulta: 12 maig 2014].

Bibliografia

• Casares Rodicio, Emilio. Diccionario de la música Española e Hispanoamericana. SGAE, 2002, p. 176. ISBN 84-8048-313-X