Gliptodontins

Els gliptodontins (Glyptodontinae) són una subfamília extinta, relacionada amb els pampatèrids i els armadillos actuals. Els gliptodontins eren més grossos i estaven dotats d'una cuirassa més gruixuda que els seus parents moderns. Aparegueren per primer cop durant l'Eocè a Sud-amèrica,^[2] que romangué el seu centre de diversitat. Per exemple, un gliptodontí del Miocè inferior amb molts trets primitius en comparació amb altres espècies, Parapropalaehoplophorus septentrionalis, fou descobert en un indret actualment elevat de Xile i descrit el 2007. Quan es formà l'istme de Panamà fa uns tres milions d'anys, algunes espècies, com ara Glyptotherium texanum, migraren al nord en el gran intercanvi americà, igual que els pampatèrids i armadillos.

Gliptodontins

Glyptodontinae
Període
Miocè mitjà - recent[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Cingulata
Família	Chlamyphoridae
Subfamília	Glyptodontinae Burmeister, 1879
Gèneres
Asterostemma Clypeotherium Cochlops Eonaucum Eucinepeltus Glyptatelus Glyptodon Glyptodontidium Glyptostracon Glyptotherium Heteroglyptodon Hoplophorus Lomaphorus Metopotoxus Neoglyptatelus Neosclerocalyptus Neothoracophorus Neuryurus Pachyarmatherium Palaehoplophoroides Palaehoplophorus Panochthus Paraglyptodon Parapropalaehoplophorus Plohophorus Propalaehoplophorus Protoglyptodon Pseudoneothoracophorus Sclerocalyptus Stromatherium

Referències

1. Entrada «Glyptodontinae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
2. Sergio F. Vizcaíno, Andrés Rinderknecht i Ada Czerwonogora «An Enigmatic Cingulata (Mammalia: Xenarthra) from the Late Miocene of Uruguay» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 23, 4, 2003, pàg. 981-983.