From Wikipedia, the free encyclopedia
Giulio Bertoni (Mòdena, 26 d'agost de 1878 - Roma, 28 de maig de 1942) fou un romanista italià, que es va dedicar particularment a la història de la literatura italiana i a la dialectologia italiana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 agost 1878 Mòdena (Itàlia) |
Mort | 28 maig 1942 (63 anys) Roma |
Formació | Universitat de Torí |
Activitat | |
Ocupació | lingüista, crític literari, filòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Friburg Universitat de Roma La Sapienza |
Membre de | |
Professors | Rodolfo Renier (en) |
Alumnes | Rodolfo Renier (en) |
Influències | |
Premis
|
Giulio Bertoni va fer els estudis primaris i secundaris a Mòdena i Torí i després va fer estudis de Literatura a la Universitat de Torí, on va rebre el mestratge sobretot de Rodolfo Renier. Després d'obtenir el títol el 1901, va ampliar els estudis a la Universitat de Florència amb Pio Rajna. En els anys posteriors va fer estades a París i Berlín on va conèixer els que aleshores eren els grans mestres de la filologia romànica: Paul Meyer, Jules Gilliéron, Adolf Tobler o Erich Auerbach. El 1905 tornà a la Universitat de Torí com a professor però immediatament el mateix 1905 va obtenir una plaça a la Universitat de Friburg de Suïssa, on va desenvolupar una gran part de la seva carrera i on va publicar una bona part de la seva obra.
El 1921 va tornar a Itàlia, a la Universitat de Torí, i finalment el 1928 passà a la Universitat de Roma La Sapienza com a successor de Cesare De Lollis; sota la seva direcció el departament de Filologia Romànica adquirí un gran prestigi.
Bertoni va fundar el 1917 a Ginebra la revista Archivum Romanicum, que dirigí fins a la seva mort i que acompanyà de la prestigiosa col·lecció de monografies "Biblioteca dell'Archivum romanicum". Va ser el fundador també de la revista Cultura Neolatina el 1941.
De 1930 a 1932 fou el tercer president de la Société de Linguistique Romane i sota la seva presidència s'organitzà el tercer Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica a Roma. Des de 1935 fou acadèmic de l'Accademia dei Lincei; el 1936 va ser nomenat acadèmic de l'Accademia della Crusca i el 1938 de l'Académie Royale de langue et littérature françaises de Bèlgica; també fou membre d'altres acadèmies italianes i estrangeres. El 1936 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg; també ho fou de les de Vilnius i Sofia.
Com a membre de l'Accademia d'Italia, de la qual també fou president, dirigí diverses obres lexicogràfiques (algunes dutes a terme i altres deixades en suspens per la seva mort i la Guerra Mundial) i s'interessà també pels problemes d'ortografia, ortofonia; el 1938 participà amb F. A. Ugolini en un programa de difusió d'aspectes de llengua a la EIAR (l'antecessora de la RAI); producte d'aquest programa fou el llibre Prontuario di pronunzia e di ortografia.
Fou membre del comitè de redacció de l'Atlante linguistico italiano, càrrec que deixà per assumir la direcció de la part lingüística de l'Enciclopèdia italiana (1925-1937).
A la biblioteca universitària de Mòdena es conserva l'Archivio Giulio Bertoni, que conté el llegat de la seva correspondència i altra documentació.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.