From Wikipedia, the free encyclopedia
Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.
  | |
| Nom original | (la) Gilbertus Porretanus (fr) Gilbert de la Porré |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1070 ↔ 1076 Poitiers (França) |
| Mort | 4 setembre 1154 (83/84 anys) Poitiers (França) |
| Bisbe | |
| 1142 – 1154 ← Grimoard (en)  – Calo → Diòcesi: arquebisbat de Poitiers | |
| Canceller Catedral de Chartres | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | teòleg, filòsof, catedràtic, sacerdot, escriptor |
| Professors | Bernat de Chartres i Anselm de Laon |
| Alumnes | Alà de Lilla, Joan de Salisbury, Otó de Freising, Jordan Fantosme (en) i Jean Beleth |
| Influències | |
Gilbert va ser educat per Bernard de Chartres i Anselm de Laon. Després d'ensenyar filosofia durant uns quinze anys a Chartres, des del 1137 fins al 1141 va impartir classes sobre dialèctica i teologia a la Universitat de París. Stephen d'Alinerre o Joan de Salisbury varen estar entre els seus alumnes. En 1141 va tornar a Poitiers, sent triat bisbe l'any següent. Les seves opinions heterodoxes respecte a la doctrina de la Trinitat li van valer a les seves obres la condemnació de l'Església. El sínode a Reims el 1148, en què van estar presents tant Gilbert com Stephen, va procurar la sanció papal de quatre proposicions oposades a certs principis de Gilbert, i les seves obres van ser condemnades fins que fossin corregides d'acord amb els principis de l'Església. Sembla que Gilbert es va sotmetre silenciosament a aquest judici, va donar el seu consentiment a les quatre proposicions i va seguir mantenint una relació cordial amb els seus antagonistes fins a la seva mort.
Gilbert distingeix en les deu categories d'Aristòtil dues classes: una essencial i l'altra derivada. Les essencials o inherents (formae inhaerentes) als propis objectes són només substància, quantitat, qualitat i relació en el sentit més estricte del terme. Les sis restants (quan, on, acció, passió, posició i costum) són relatives i subordinades (formae assistents).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
