Gideon Ståhlberg

Gideon Ståhlberg (o Stahlberg) (Göteborg, 26 de gener de 1908 - Leningrad, 26 de maig de 1967) fou un jugador d'escacs suec, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1950, i fou també un Àrbitre Internacional que va exercir d'àrbitre d'escacs en diversos matxs pel campionat del món. El varen fer molt conegut les seves victòries en matxs els anys 1930 contra Aaron Nimzowitsch i Rudolf Spielmann. Amb Gösta Stoltz i Erik Lundin, estigué a l'avantguarda dels escacs a Suècia al segon terç del segle xx.^[1] Tot i que va assolir un elevat nivell de joc, probablement hauria obtingut millors resultats si no s'hagués dedicat, parcialment, a altres ocupacions com el bridge i el tennis de taula. Era una persona de gran cultura, poliglota, i va escriure diversos llibres sobre escacs.

Gideon Ståhlberg

(1961)
Biografia
Naixement	Gideon Ståhlberg 26 gener 1908 Surte (Suècia) (en)
Mort	26 maig 1967 (59 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Nacionalitat	Suècia Argentina
Formació	Schillerska gymnasiet (en) Col·legi Universitari de Göteborg
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs i enginyer
Nacionalitat esportiva	Suècia
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Gran Mestre Internacional (1950) Àrbitre Internacional (1951)
Participà en
1964	Olimpíada d'escacs de 1964
1960	Olimpíada d'escacs de 1960
1958	Olimpíada d'escacs de 1958
1956	Olimpíada d'escacs de 1956
1954	Olimpíada d'escacs de 1954
1952	Olimpíada d'escacs de 1952
1939	Olimpíada d'escacs de 1939
1937	Olimpíada d'escacs de 1937
1936	Olimpíada d'escacs de 1936
1935	Olimpíada d'escacs de 1935
1933	Olimpíada d'escacs de 1933
1931	Olimpíada d'escacs de 1931
1930	Olimpíada d'escacs de 1930
1928	Olimpíada d'escacs de 1928
Altres
Títol	Gran Mestre d'escacs (1950) Àrbitre Internacional Tres cops campió de Suècia Tres cops campió nòrdic

Resultats destacats en competició

Ståhlberg va guanyar el Campionat d'escacs de Suècia el 1927,^[2] i fou campió d'Escandinàvia el 1929 a Göteborg (14è Campionat Nòrdic). Guanyà el campionat suec, posteriorment, els anys 1932 i 1939,^[3][4] i va guanyar el campionat nòrdic dos cops més, el 1938 a Örebro i el 1939 a Oslo.^[5][6] Era un molt bon jugador de matxs, i el 1933 va obtenir una sonada victòria sobre Rudolf Spielmann (+3 -1 =4). El 1934, va guanyar a Göteborg a Aaron Nimzowitsch (+4 -2 =2).^[1] El 1938 empatà amb Paul Keres, a Estocolm (+2 -2 =4)^[7]

Fou 9è al fort torneig de Kemeri de 1937 (guanyat per Samuel Reshevsky, Vladimirs Petrovs i Salo Flohr).^[8] La seva carrera com a jugador es va partir en dos mentre participava en l'Olimpíada d'escacs de 1939^[9] i després al Torneig d'escacs de Buenos Aires 1939, quan va esclatar la II Guerra mundial, i Ståhlberg fou un dels jugadors que decidiren de quedar-se a l'Argentina,^[10] país del qual acabà adoptant la nacionalitat,^[3] i on va establir una gran rivalitat amb Miguel Najdorf.^[1] El març de 1941 guanyà el IV Torneig de Mar del Plata, mig punt per damunt de Miguel Najdorf.^[11]

El 1945 va guanyar el torneig Quilmes superant entre d'altres Carlos Skalicka, René Letelier, i Moshe Czerniak.

En tornar a Europa el 1948 va obtenir uns resultats excel·lents: va disputar l'Interzonal de Saltsjöbaden de 1948,^[12] on hi quedà 8è i es classificà per al Torneig de Candidats; guanyà el torneig de Trenčianske Teplice 1949, i va participar en el Torneig de Candidats de Budapest l'abril-maig de 1950, on hi fou 7è.^[1][13] El mateix any 1950 la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre.^[14] L'única nota negativa del període fou la derrota en un matx el 1949 contra Svetozar Gligoric a Belgrad (+1 -2 =9),^[1]

A l'Interzonal d'Estocolm-Saltsjöbaden de 1952 hi acabà 5è (ex aequo) (el campió fou Aleksandr Kótov)^[15][16] i es va classificar així per al Torneig de Candidats de Neuhausen-Zúric de 1953, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi acabà 15è i últim (el guanyador fou Vassili Smislov).^[1][3][17] A partir d'aquest moment, la seva carrera com a jugador va començar a decaure, però en canvi, es va dedicar més temps a la tasca d'àrbitre. Va arbitrar els matxs pel Campionat del Món entre Botvínnik-Bronstein 1951 i Botvínnik-Smislov 1954, partits sobre els quals en va editar un llibre. El 1956 tingué un darrer gran èxit, en guanyar el Torneig Hoogovens a Beverwijk, amb 6½/9 punts, per davant de Herman Pilnik.^[18]

Publicacions

Ståhlberg va publicar més de deu llibres d'escacs, alguns originalment en suec i d'altres en castellà, com per exemple:

• Partidas clasicas de Capablanca – la perfeccion en ajedrez (Partides clàssiques de Capablanca - la perfecció en escacs, 1943)
• I kamp med världseliten (En lluita contra l'elit mundial, 1948, 1958)
• Schack och schackmästare (Escacs i mestres d'escacs, 1937, 1959)
• Strövtåg i schackvärlden (Excursions al món dels escacs, 1965)

També va publicar (conjuntament amb Jostein Westberg) un llibre sobre Bobby Fischer (1962), i alguns llibres sobre teoria d'obertures, un dels quals en castellà (sobre el gambit de dama), escrit durant la seva estada a l'Argentina. També fou l'editor de diversos llibres de torneigs, com els de Saltsjöbaden 1948, Estocolm 1952, Zuric 1953, i Göteborg 1955.^[19]

Participació en Olimpíades d'escacs

Ståhlberg va jugar com a primer tauler de Suècia a les Olimpíades d'escacs disputades entre 1928 i 1964, inclosa l'Olimpíada no oficial de Múnic 1936 (totes les olimpíades disputades en aquest període, llevat de les edicions de 1950 i 1962). Hi feu un total de 122 punts de 200 partides, un 61,0%). La seva millor puntuació fou un 76,9% a l'Olimpíada d'escacs de 1952 a Hèlsinki. A les edicions entre 1928 i 1939 hi participà sense títol internacional, i a partir de 1952 com a Gran Mestre.^[20] En total, aconseguí guanyar quatre medalles, dues d'individuals (bronze el 1935 i argent el 1952), i dues per equips (bronze el 1933 i argent el 1935). El 1936 fou medalla de bronze al primer tauler a l'Olimpíada no oficial de Múnic.

Ståhlberg, Gösta Stoltz, i Erik Lundin es forjaren el renom de ("els tres mosqueters suecs"), a causa de les seves bones actuacions a Folkstone 1933 i a Varsòvia 1935, on Suècia hi obtingué una medalla d'argent i una de bronze (ambdues olimpíades les guanyà l'equip americà.^[19]

Taula d'actuacions en Olimpíades

Any	Olimpíada[21]	Ciutat	Tauler	Guanyades	Taules	Perdudes	%	Posició indiv.	Posició equip
1928	II Olimpíada[22]	La Haia	3r	6	6	3	60,0		13
1930	II Olimpíada	Hamburg	1r	6	7	4	55,9		9
1931	IV Olimpíada	Praga	1r	7	9	2	63,9	5	7
1933	V Olimpíada	Folkestone	1r	3	9	2	53,6	7
1935	VI Olimpíada	Varsòvia	1r	8	7	2	67,6
1936	III Olimpíada no oficial	Múnic	1r	9	5	3	67,6	[23]
1937	VII Olimpíada	Estocolm	1r	7	4	4	60,0	6	10
1939	VIII Olimpíada	Buenos Aires	1r	7	8	1	68,8	6	4
1952	X Olimpíada	Hèlsinki	1r	8	4	1	76,9		7
1954	XI Olimpíada	Amsterdam	1r	4	8	3	53,3	13	11
1956	XII Olimpíada	Moscou	1r	6	9	1	65,6	4	15
1958	XIII Olimpíada	Múnic	1r	3	10	1	57,1	12	20
1960	XIV Olimpíada	Leipzig	1r	4	9	2	56,7	13	12
1964	XVI Olimpíada	Tel-Aviv	1r	5	6	4	53,3	20	16

El 1967, va anar a Leningrad per disputar-hi un obert internacional, però va morir abans de començar el torneig.

Partides destacades

• Stahlberg - Lasker Partida Stahlberg, G - Lasker, E, [D41] Zuric, 1934, (1-0). Victòria destacable contra un excampió del món.
• Keres – Stahlberg Partida Keres, Paul – Stahlberg, Gideon, [D41] Göteborg, 1938, (0-1). Una victòria sonada contra una de les estrelles emergents del moment. Keres era llavors, en opinió de molts, un dels ferms candidats al Campionat del Món.

Notes i referències

1. Golombek, Harry «GIDEON STAHLBERG 1908-1967». Nuestro Círculo (Semanario de Ajedrez) [Argentina], núm. 132, 12-02-2005. (castellà)
2. «Historial dels Campionats de Suècia» (en castellà). Ajedrezdeataque.com. [Consulta: 22 juliol 2010].
3. Petita biografia a Chessgames.com
4. De fet, va retenir el títol durant 11 anys consecutius, ja que el campionat nacional va deixar de celebrar-se de forma oficial
5. Historial del Campionat d'escacs Nòrdic
6. ShakkiNet - Historial del campionat al lloc web de la Federació Finesa d'escacs
7. Partides del matx de Göteborg contra Keres
8. «Torneig Internacional de Kemeri 1937». chessgames.com. [Consulta: 14 abril 2015].
9. Taula de participants i resultats del torneig Arxivat 2009-01-04 a Wayback Machine. de Buenos Aires (Círculo de Ajedrez) 1939, per Roger Paige (anglès)
10. «Llista de jugadors asilats a l'Argentina el 1939 (notes en castellà)». Arxivat de l'original el 2004-02-09. [Consulta: 3 octubre 2010].
11. «IV Magistral De Ajedrez Ciudad De Mar Del Plata - Fma». Mdpajedrez.org.ar. Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 4 febrer 2016]. (castellà)
12. Interzonal de Saltsjöbaden de 1948: Quadre de resultats
13. Torneig de Candidats de Budapest 1950: Quadre de resultats
14. Gideon Ståhlberg fou un dels 27 Grans Mestres originals; vegeu: GM originals
15. Weeks, Mark. «Interzonal d'Estocolm de 1952: Quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 març 2014].
16. «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 març 2014].
17. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 març 2014].
18. Quadre de resultats, Beverwijk 1956
19. «Comentaris biogràfics sobre Ståhlberg». Arxivat de l'original el 2014-03-12. [Consulta: 8 desembre 2009].
20. Olimpbase:: Fitxa de Gideon Ståhlberg Competicions per equips [Consulta 6 de setembre de 2010]
21. OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)
22. «2a Olimpíada d'escacs, La Haia 1928, resultats individuals». OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2020].
23. Medalla de bronze al primer tauler

Bibliografia

• Golombek, Harry «GIDEON STAHLBERG 1908-1967». Nuestro Círculo (Semanario de Ajedrez) [Argentina], núm. 132, 12-02-2005. (castellà)

Enllaços externs

• Partides d'Stahlberg a Redhotpawn.com [Consulta 07 desembre 2009] (anglès)