pintor neerlandès From Wikipedia, the free encyclopedia
Gerrit Dou o Gerard Dou (altres variants del nom són: Gerrit Douw o Gerrit Dow) (Leiden, 7 d'abril de 1613 - id., 9 de febrer de 1675), va ser un pintor i gravador holandès del barroc. Va pertànyer a l'escola de Leiden i es va especialitzar en escenes de gènere caracteritzades pels seus trompe-l'oeil i les pintures nocturnes il·luminades amb espelmes, amb escenes de fort clarobscur.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 abril 1613  Leiden (Països Baixos) | ||
| Mort | 9 febrer 1675 (61 anys) Leiden (Països Baixos) | ||
| Sepultura | Pieterskerk | ||
| Nacionalitat | Neerlandés | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts visuals | ||
| Lloc de treball | Leiden | ||
| Ocupació | pintor, artista visual | ||
| Art | Pintura, gravat | ||
| Moviment | barroc | ||
| Catàleg raonat | Gerard Dou catalog raisonné, 1908 (1908) Gerard Dou catalog raisonné, 1902 (en)  (1902)Gerard Dow catalogue raisonné, 1829 (en) (1829) | ||
| Professors | Rembrandt van Rijn | ||
| Alumnes | Gabriel Metsu | ||
| Influències en | Frans van Mieris el Vell, Gabriel Metsu | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pares | Douwe Jansz. i Marijtje Jansdr. van Rosenburg | ||
 
| |||
El seu primer instructor va ser el seu pare, un artista de pintura sobre vidre. Es va formar en dibuix i disseny amb el gravador Bartolomeu Dolendo (c. 1571 - c. 1629) i amb Peter Kouwhoorn qui li va inculcar l'art de la pintura sobre vidre. El 1628, amb 15 anys, es va convertir en el primer alumne del jove Rembrandt (1606 - 1669), amb el que va continuar durant tres anys. Del gran mestre de l'escola holandesa va adquirir la seva habilitat per al color, i els més subtils efectes del clarobscur; l'estil de Rembrandt es reflecteix en alguns dels seus primers quadres, en particular, en un autoretrat a l'edat de 22 anys, a la galeria de la casa Bridge-water, i en El cec Tobías anant a trobar-se amb el seu fill, al Castell Wardour.
Quan Rembrandt es va traslladar a Amsterdam, Dou va desenvolupar un estil propi, amb alguns aspectes antagònics al del seu mestre, pintant generalment a petita escala, sobre una superfície suau, com si estigués esmaltada. Les seves obres estan dotades d'una inusual claredat de visió i precisió de manipulació, probablement pocs pintors van esmerçar tant temps i sofriment en els detalls més insignificants de les seves imatges. Es diu que va passar cinc dies pintant una mà, i el seu treball era tan fi que li resultava necessari fabricar els seus propis pinzells. Va ser sorprenentment escrupolós amb les seves eines i les condicions de treball, amb particular horror cap a la pols.
Malgrat la minuciositat del seu toc, l'efecte general és harmoniós i lliure de rigidesa, amb un color sempre admirablement fresc i transparent.
Va ser aficionat a la representació de temes a la llum d'una llanterna o una espelma, els efectes de la qual reprodueix amb una fidelitat i habilitat que cap altre mestre no ha igualat. Sovint va pintar amb l'ajuda d'una lupa o d'un mirall còncau, i per obtenir major exactitud va mirar als objectes que estava representant a través d'un marc quadriculat amb fil de seda.
La seva pràctica com a retratista, que va ser considerable al principi, però es va reduir gradualment, ja que els retratats n a donar-lo volien donar-li tot el temps que ell considerava necessari. Va pintar nombrosos temes, però és més conegut pels seus interiors domèstics, que en general, contenen poques figures emmarcades per una finestra o per les faldilles d'una cortina, i envoltades de llibres, instruments musicals, o tota la faramalla de la llar, tot minuciosament representat. Destaquen sobretot les escenes il·luminades per llum artificial.
Els seus quadres van ser sempre de mida petita, i els temes principalment representats eren naturaleses mortes. Més de 200 pintures se li atribueixen, i es troben en la majoria de les grans col·leccions públiques d'Europa.
Generalment es considera que les seves obres mestres són La dona hidròpica (1663) i La cuinera holandesa (1650) ambdues al Museu del Louvre, París. L'Escola nocturna al Museu nacional d'Amsterdam, és el millor exemple d'escenes a la llum de les espelmes en les quals va destacar. A la National Gallery de Londres, es pot veure La botiga d'aus de corral (1672), i un autoretrat.
Al costat de Jan Steen, Dou va ser un dels fundadors de la Natzarenisme de Leiden el 1648. A diferència de Steen va ser pròsper i respectat al llarg de la seva vida, i les seves imatges van continuar tenint alts preus (generalment més alts que els pagats pels treballs de Rembrandt), fins a l'adveniment de l'impressionisme influït per un gust en contra de la pulcritud i la precisió del seu estil.
Dou tenia un taller amb molts alumnes que van perpetuar el seu estil i van continuar la tradició fijnschilder (bon pintor) de Leiden fins al segle xix. Entre ells estan Frans van Mieris el Vell (1635 - 1681) i Gabriel Metsu (1629 - 1667).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerrit Dou
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
