filòsof irlandès From Wikipedia, the free encyclopedia
George Berkeley (Kilkenny, 12 de març de 1685 - Oxford, 14 de gener de 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos. El seu màxim avenç filosòfic va ser la teoria anomenada immaterialisme.[1] Per la seva aportació a la teologia, és venerat com a sant per algunes esglésies anglicanes.[2] Segons Berkeley els objectes materials només existeixen quan són percebuts.[3]
El seu estudis universitaris, els va cursar al Trinity College de Dublín. En acabar la carrera, va fer un postgrau que li va permetre ser professor de filosofia. El 1710, va ser ordenat sacerdot anglicà, però el 1734 seria nomenat bisbe. Es va dedicar a protegir els pobres, especialment els infants, per als quals va crear una casa d'acollida que va continuar fomentant fins a la seva mort.
Forma part del moviment filosòfic de l'empirisme, juntament amb altres filòsofs famosos com John Locke o David Hume.[1]
Afirma que l'existència consisteix a percebre o ser percebut, «ser és ser percebut» (del llatí: esse es percipi) i, per tant, només podem assegurar l'existència de les idees (idealisme), ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Però, què succeeix amb tot allò que ningú no pot percebre? No existeix? Berkeley afirma que sí que existeix, ja que Déu sí que ho contempla tot. Així doncs, Déu és la clau de l'existència dels objectes; així, quan veiem un objecte, no el veiem simplement perquè existeixi, sinó perquè Déu fa que sigui possible veure'l. Aquest pensament va ser font d'inspiració per a Jostein Gaarder per a realitzar el seu best-seller El món de Sofia.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.