matemàtic alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Georg Simon Klügel fou un matemàtic alemany del segle xviii.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1739 Hamburg (Alemanya) |
| Mort | 4 agost 1812 (72 anys) Halle (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Tesi acadèmica | Conatuum praecipuorum theoriam parallelarum demonstrandi recensio (1763) |
| Director de tesi | Abraham Gotthelf Kästner |
| Es coneix per | Autor d'un Diccionari de Matemàtiques |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, física i trigonometria |
| Lloc de treball | Göttingen Halle |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Activitat | 1767-1808 |
| Organització | Universitat de Helmstedt Universitat de Halle |
| Membre de | |
| Alumnes | Ludwig Wilhelm Gilbert |
| Influències en | |
| Família | |
| Cònjuge | Elisabeth Karoline Henriette Berendes |
| Pares | Augustin Klügel i Sara Hünten |
Klügel era fill d'un mercader d'Hamburg. Va estudiar al Johanneum i al Gymnasium Academicum d'aquesta ciutat, rebent una bona formació matemàtica i sent encoratjat pels seus professors a continuar els estudis matemàtics. Tot i així, el 1760 va ingressar a la universitat de Göttingen amb la intenció d'estudiar teologia. A la universitat es va trobar amb el professor Kästner, qui va descobrir els seus talents i el va fer canviar d'estudis.
El 1763 llegiria la seva tesi doctoral sobre el cinquè postulat d'Euclides,[1] obra que influí en Lambert[2] i, probablement, en el propi Gauss.
Va romandre a Göttingen fins al 1765 en què va marxar a Hannover en ser nomenat editor de la revista Intelligenzblatt. El 1767 va ser escollit professor a la universitat d'Helmstedt (Baixa Saxònia).
El 1769 es va casar a Hamburg, matrimoni del que van sorgir vuit fills.
Finalment, el 1788, va ser nomenat catedràtic de Física i Matemàtiques a la universitat de Halle, substituint el difunt Karsten,[3] on va romandre fins a la seva mort, tot i que a partir de 1808, i degut a una severa malaltia, va abandonar pràcticament totes les tasques docents i de recerca.
La publicació de Analytische Trigonometrie (Brunswick, 1770) va significar la introducció de la concepció moderna de funció trigonomètrica i en el que demostrava les relacions entre les diferents funcions.[4]
Menys interès té el seu llibre en dos volums Analytische Dioptrik (Leipzig, 1778).
També té interés el seu article Über die Lehre von den entgegengesetzten Grössen (Sobre la teoria de les mesures oposades), publicat el 1795 i en el que fa una aferrissada defensa dels nombres negatius i que, segurament, va tenir influència en l'obra de Kant.[5]
Però la seva obra més important, i també la més monumental, és el seu diccionari de matemàtiques Mathematisches Wörterbuch oder Erklärung der Begriffe, Lehrsätze, Aufgaben und Methoden der Mathematik, del que en va publicar tres volums entre 1803 i 1808 a Leipzig. L'obra seria continuada pels seus successors Karl Brandan Mollweide i Johann August Grunert que en publicarien tres volums més entre 1823 i 1836. L'obra, a més d'elucidar els conceptes matemàtics i les seves demostracions, fa amples observacions històriques tant en les matemàtiques pures com en les aplicades.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
