escriptora i politica catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 16 de gener de 1951) és una escriptora, política i activista catalana.[1]
 (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1951 (73 anys) Barcelona |
 Diputada al Parlament de Catalunya | |
| 12 març 2021 – abril 2024 Legislatura: catorzena legislatura del Parlament de Catalunya Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputada al Parlament de Catalunya | |
| 26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària) Legislatura: onzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Feminisme, ficció literària i literatura infantil i juvenil |
| Ocupació | escriptora, política, activista pels drets de les dones |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| Gènere | Novel·la i literatura infantil |
| Premis | |
| Lloc web | gemmalienas.com |
 
| |
.jpg)
Era filla d'un petit industrial català i d'una mestressa de casa francesa. Va iniciar la seva etapa escolar de manera breu al Liceu Francès de Barcelona i posteriorment en una de les escoles creada per la burgesia catalana com a resistència antifranquista en la qual l'ús del català, malgrat la prohibició oficial, era quotidià. A principis dels anys 70 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta època va compaginar la seva feina en un centre de psicologia amb la docència en una escola per a nens amb trastorn límit de la personalitat. De 1980 a 1989 va treballar com a responsable d'edicions a Grup Promotor del Grupo Santillana. Posteriorment es va incorporar a l'editorial Cruïlla per tornar més tard a Grup Promotor d'Alfaguara, com a directora d'edicions.[2]
Gemma Lienas va començar a escriure a mitjans dels 80, i des de 1985 ha escrit i publicat un gran nombre d'obres literàries destinades a adults, joves i infants. El 1986 va publicar la seva primera novel·la, Cul de sac, dirigida al públic juvenil. El 1987, guanya tres premis literaris: el Recull de Blanes, amb la narració El gust del cafè; l'Andròmina, amb la novel·la Vol Nocturn; i el Ramon Muntaner, amb la novel·la juvenil Dos cavalls. Del final d'aquest període és la seva novel·la juvenil Així és la vida, Carlota, que el 1990 guanya la menció d'honor de l'International of Books for Youth.
A principis dels 90, una malaltia l'obliga a deixar el seu lloc de responsabilitat, temps que aprofita per instal·lar-se a Nova York. Al seu retorn, es reincorpora al món editorial i viu a cavall entre Barcelona, on dirigeix les edicions de Cruïlla, i Madrid, on dirigeix les col·leccions juvenils d'SM. En aquest període comença a col·laborar amb la Universitat de Barcelona com a directora tècnica i professora del postgrau de tècniques editorials.
El 1998 canvia el món de l'edició pel de l'escriptura a temps complet i s'instal·la a Estrasburg. A principis del 2000 torna a instal·lar-se a Barcelona i s'involucra en la vida de la ciutat, especialment amb grups que treballen a favor de la igualtat de les dones. L'any 2004 va impulsar, al costat de Lourdes Muñoz i Montserrat Boix, la xarxa catalana per a la igualtat Dones en Xarxa, a partir de l'experiència de Mujeres en Red, organització que va presidir de 2006 a 2013. També és conferenciant i ha col·laborat amb columnes d'opinió en diversos mitjans de comunicació, com El País, El Periódico de Catalunya, Catalunya Ràdio o COM Ràdio.[3]
El 2018 obté el premi Sant Joan de narrativa amb la novel·la El fil invisible[4] i el premi Vaixell de Vapor amb Jo, en Watson i l'armari de la Jacqueline.
Els seus llibres tenen sempre una visió de gènere. En els seus escrits de no ficció ha aprofundit en temes com sexualitat, violència, prostitució, maternitat, usos del temps, les noves famílies i el feminisme, per exemple: Rebels, ni putes ni submises, Pornografia i vestits de núvia o Drets fràgils. Els seus llibres de ficció es basen habitualment en conflictes psicològics.
Un dels seus personatges més coneguts és la Carlota, protagonista d'alguns dels seus llibres com: El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota. En una de les seves entrevistes, Lienas explica que inicialment era només la protagonista d'una novel·la però temps després, volia escriure un llibre sobre les discriminacions que encara existeixen contra les dones i va optar per fer-ho de la mà de la Carlota. Així va néixer El diari lila de la Carlota (2001), un dels principals èxits de l'autora i el principi d'una saga que ha portat a la protagonista a descobrir la sexualitat i l'afectivitat, la violència de gènere, la bulímia, les drogues, etc. Carlota també és protagonista en la col·lecció juvenil "La tribu de Camelot", on l'autora cuida especialment els rols de nois i noies per evitar els estereotips sexistes i promou nous models de relacions entre joves més igualitàries.
Destaquen, també, novel·les com: El fil invisible, El final del joc, Atrapada al mirall, Una nit, un somni o Bitllet d'anada i tornada, centrades cadascuna en un conflicte psicològic concret. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües (alemany, basc, eslovè, italià, portuguès, gallec, castellà i serbocroat).
S'ha declarat militant del PSC i, en els últims anys, votant d'ICV-EUiA.[5] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 va ser el número 84, com a independent, a la llista per la circumscripció de Barcelona d'ICV-EUiA,[6] i a les eleccions municipals de Barcelona de 2015 va formar part de la llista de Barcelona en Comú com a número 36.[3] Més endavant, de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del mateix any, es presentarà de número dos a la llista de la confluència d'esquerres Catalunya Sí que es Pot i va ser elegida diputada.[3][7] El 27 d'octubre de 2017 va votar en contra de la declaració d'independència ensenyant el seu vot.
El desembre del 2020, s'anuncia que ocuparà el quart lloc de la llista per Barcelona per a les eleccions autonòmiques de Catalunya del 14 de febrer de 2021, dins de la candidatura encapçalada per Salvador Illa, del PSC.
Ha estat emmarcada dins del feminisme radical transexcloent pels mitjans de comunicació per accions en la seva carrera política, com ara quan va fer ressò el desembre del 2020 d'un enfilall a Twitter que equiparava el transactivisme amb el proxenetisme.[8] També s'ha remarcat com en aquelles dates, quan acabava d'ingressar al PSC, el partit va mudar negativament de posicionament respecte de l'autodeterminació de gènere i d'incloure les dones trans a la llei contra la violència masclista.[9] Més tard, l'abril del 2021, va qüestionar per escrit al Parlament de Catalunya que les dones trans haguessin d'anar a mòduls femenins a les presons, per la qual cosa va ser públicament acusada de transfòbia.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
