Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.
Galliformes  | |
|---|---|
 gall dindi ocel·lat | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Superordre | Dinosauria |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes Temminck, 1820 |
| Famílies | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.
Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.
Alimentació
Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]
Taxonomia
Els gal·liformes són un ordre germà dels anseriformes. Històricament han estat incloses dins aquest ordre, grups d'ocells de difícil classificació com ara els turnícids (Turnicidae), mesitornítids (Mesitornithidae) i l'hoatzin (Opisthocomus hoazin) [1] que actualment reben diferents tractaments. Diversos autors han fet diverses propostes de relació entre els diferents grups.[2][3] si bé encara l'acord no és complet. A la classificació de l'IOC, es considera que l'ordre està format per 5 famílies amb 308 espècies:[4]
- Família dels megapòdids (Megapodiidae), amb 7 gèneres i 21 espècies.
- Família dels cràcids (Cracidae), amb 11 gèneres i 57 espècies.
- Família dels numídids (Numididae), amb 4 gèneres i 8 espècies.
- Família dels odontofòrids (Odontophoridae), amb 10 gèneres i 34 espècies.
- Família dels fasiànids (Phasianidae), amb 54 gèneres i 188 espècies.
Espècies presents als Països Catalans
Les que es troben als Països Catalans són sis espècies salvatges que pertanyen a dues famílies: els tetraònids (la perdiu blanca i el gall fer) i els fasiànids (el faisà, la perdiu xerra, la perdiu roja i la guatlla),[5][6] a més de les espècies domèstiques com la gallina i el gall dindi.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
