Gérard Poulet (Baiona, 12 d'agost de 1938) és un violinista francès.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaGérard Poulet
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Baiona (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGuillaume Sutre Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGaston Poulet Modifica el valor a Wikidata  i Jane Evrard Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: e979408a-b966-437d-94e3-a765e1c034f0 Discogs: 1342774 Allmusic: mn0002204396 Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Biografia

Fill del director Gaston Poulet, Gérard Poulet va començar a estudiar el violí als cinc anys. Als 11 anys va ingressar al Conservatori Nacional de Música de París a la classe d'André Asselin i va guanyar per unanimitat el primer premi de violí als 12 anys. Va actuar a la Salle Gaveau el mateix any sota la direcció del seu pare amb lOrchester Colonne.

El 1956 va guanyar el 1r Gran Premi al Concurs Internacional de Violí Niccolò Paganini de Gènova i després va millorar les seves habilitats amb Zino Francescatti, Yehudi Menuhin, Nathan Milstein i Henryk Szeryng. Considera aquest últim com "el seu pare en la música".

Gérard Poulet fou professor, llavors professor honorari del Conservatori Nacional de Música de París. Entre els seus estudiants hi ha els violinistes Yaïr Benaïm, Renaud Capuçon, Sarah Nemtanu, Jean-Marc Phillips-Varabédjian, Svetlin Roussev, Marie Scheublé, Klodiana Skenderi, Guillaume Sutre, Akiko Yamada. També va ser professor titular a "l'École normale de musique" de París i a la Universitat de les Arts de Tòquio. Encara és convidat pel Conservatori Americà de Fontainebleau cada estiu.

A la seva discografia, la crítica ha rebut una gran acollida per diversos enregistraments, sobretot de la sonata per a violí solista de Bartók i les sis sonates i partites per a violí de Johann Sebastian Bach.[1][2]

Films

  • Une leçon particulière, realització Claude Mouriéras, disseny Olivier Bernager i François Manceaux, 1987.

Honors

  • Comandant de l'Ordre de les Arts i les Lletres. Va ser ascendit a Comandant el 12 de març de 2019.[3]

Notes

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.