Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632. Al llarg de l'any 1620 fou rei de Bohèmia, amb el numeral de Frederic I.^[1][2]

Frederic V del Palatinat

Biografia
Naixement	26 agost 1596 Deinschwang (Electorat del Palatinat)
Mort	29 novembre 1632 (36 anys) Magúncia (Alemanya)
Causa de mort	pesta
Sepultura	valor desconegut
Rei de Bohèmia
4 novembre 1619 – 13 novembre 1620 ← Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic – Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic →
Count Palatine of the Rhine (en)
19 setembre 1610 – 1623 ← Frederic IV del Palatinat – Maximilià I de Baviera →
Dades personals
Religió	Protestantisme
Activitat
Camp de treball	Administració estatal, política i domini militar
Lloc de treball	Praga
Ocupació	aristòcrata, cap militar, polític, Príncep elector
Altres
Títol	Comte palatí
Família	Dinastia Wittelsbach
Cònjuge	Elisabet d'Anglaterra (1613–1632), mort de la persona
Fills	Henri Frédéric, Carles I Lluís del Palatinat, Elisabet del Palatinat, Rupert del Palatinat, Maurici del Palatinat, Lluïsa Holandina del Palatinat, Lluís del Palatinat, Eduard de Wittelsbach, Enriqueta Maria del Palatinat, Felip Frederic del Palatinat, Charlotte del Palatinate, Sofia del Palatinat, Gustavus Adolphus del Palatinate
Pares	Frederic IV del Palatinat   i Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau
Germans	Lluís Felip del Palatinat-Simmern Elisabet Carlota de Wittelsbach Lluïsa Juliana del Palatinat
Parents	Jordi Guillem de Brandenburg, cunyat Lluïsa Enriqueta de Nassau, cosina germana Frederic Enric d'Orange-Nassau, oncle Jordi II del Regne Unit, besnet Sofia Dorotea de Hannover, besneta
Premis
Orde de la Lligacama
Lloc web	deutsche-biographie.de…

Era fill de l'elector Frederic IV i de la princesa Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau. Frederic V era net per via paterna de l'elector Lluís VI i de la landgravina Elisabet de Hessen; en canvi, per via materna ho era del stadhouder Guillem I d'Orange i de la princesa Carlota de Borbó-Montpensier.

Matrimoni i fills

El dia 14 de febrer de 1613 contragué matrimoni a Londres amb la princesa Elisabet d'Anglaterra, filla del rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca. La parella tingué tretze fills:

• SAR el príncep Frederic Enric del Palatinat, nat a Heidelberg el 1614 i mort el 1629.
• SM l'elector Carles I Lluís, elector palatí, nat a Heidelberg el 1615 i mort el 1680. Es casà en primeres núpcies amb la landgravina Carlota de Hessen-Kassel el 1627 a Kassel; en segones núpcies, de forma morganàtica amb la comtessa Maria Lluïsa von Degenfeld el 1634 a Estrasburg; i, en terceres núpcies amb l'aristòcrata Elisabeth Hollander von Bernau a Schaffhausen el 1659.
• SAR la princesa Elisabet del Palatinat, nada a Heidelberg el 1616 i morta el 1680. Abadessa de Herford.
• SAR el príncep Robert del Palatinat, nat a Praga el 1619 i mort a Westminster el 1682.
• SAR el príncep Maurici del Palatinat, príncep de Simmern, nat el 1621 i mort el 1652 en un naufragi al Carib.
• SAR la princesa Lluïsa del Palatinat, nada el 1622 i morta el 1709.
• SAR el príncep Lluís del Palatinat, nat el 1624 i mort el 1625.
• SAR el príncep Eduard del Palatinat-Simmern, nat el 1625 a La Haia i mort el 1663 a París. Es casà el 1645 amb la princesa Anna de Màntua.
• SAR la princesa Enriqueta Maria del Palatinat, nada el 1626 i morta el 1651.
• SAR el príncep Joan Felip del Palatinat, nat el 1627 i mort el 1650.
• SAR la princesa Carlota del Palatinat, nada el 1628 i morta el 1631.
• SAR la princesa Sofia del Palatinat, nada el 1630 a La Haia i morta el 1714 a Hannover. Es casà amb l'elector Ernest August I de Hannover.
• SAR el príncep Gustau Adolf del Palatinat, nat el 1632 i mort el 1641.

Vida pública

L'any 1610 Frederic esdevingué elector del Palatinat arran de la mort del seu pare.^[3] A més a més, de la dignitat electoral i del territori del Palatinat, Frederic heretà la influència del seu pare en el si de l'organització de caràcter religió de la Unió Protestant que tenia com a objectiu la defensa dels interessos de la població protestant del Sacre Imperi Romanogermànic.

L'any 1619, els protestants de Bohèmia s'aixecaren en armes contra les tropes habsburgueses. Davant de la superioritat militar de les tropes de l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic, els bohemis oferiren la corona a l'elector palatí amb la voluntat que la seva fortalesa en el si dels protestants alemanys els preserves dels Habsburg.^[4]

Així, l'any 1619 Frederic es traslladà a Praga acceptant la corona bohèmia i essent coronat poc després.^[5]Aquest fet és el que tradicionalment s'ha considerat el que desencadenà la Guerra dels Trenta Anys.^[6] Poc després, el dia 3 de juliol de 1620 la diplomàcia austríaca aconseguí la firma del Tractat d'Ulm pel que la Unió Protestant es comprometia a mantenir-se neutral i retirar el seu suport econòmic i militar a Frederic V en la seva aventura bohèmia.^[7]

Després d'Ulm, les tropes austríaques iniciaren l'ocupació militar de Bohèmia i s'enfrontaren obertament a les tropes palatines el dia 8 de novembre de 1620 a la batalla de la Muntanya Blanca on les tropes austríaques derrotaren a Frederic V. El curt regnat de Frederic sobre Bohèmia feu que fos conegut amb el sobrenom del Rei de l'Hivern.^[8]

Després de la batalla de la Muntanya Blanca, les tropes austríaques ocuparen el Palatinat i obligaren a Frederic i a la seva família a refugiar-se a La Haia. L'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic dictà un edicte imperial pel qual Frederic V se'l privava dels seus territoris palatins.

Així, Frederic i la seva família s'instal·là definitivament a La Haia on visqueren fins al 1648 quan pel Tractat de Westfàlia se li reconegué de nou a la família palatina la sobirania sobre el Palatinat.^[9] Ara bé, Frederic morí el 1632 a Magúncia.

Referències

1. «Frederic V del Palatinat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 agost 2023].
2. Geoffrey Parker, N. «Frederick V | Bohemian Rebellion, Winter King, Dutch Republic» (en anglès). Encyclopaedia Brittanica. [Consulta: 13 agost 2023].
3. Lee, Stephen J. The Thirty Years War (en anglès). Routledge, 2013-10-11, p. 23. ISBN 978-1-136-11964-4.
4. Schramm, Gottfried. Armed Conflict in East-Central Europe: Protestant Noble Opposition and Catholic Royalist Factions, 1604–20 (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 1991, p. 176–195. DOI 10.1007/978-1-349-21579-9_13. ISBN 978-1-349-21579-9.
5. Pursell, Brennan C. «E lector P alatine F riedrich V and the Q uestion of I nfluence R evisited» (en anglès). The Court Historian, 6, 2, 9-2001, pàg. 123–139. DOI: 10.1179/cou.2001.6.2.002. ISSN: 1462-9712.
6. Sutherland, N. M. «The Origins of the Thirty Years War and the Structure of European Politics». The English Historical Review, 107, 424, 1992, pàg. 587–625. ISSN: 0013-8266.
7. Bély, Lucien. «France and the Thirty Years' War». A: Olaf Asbach, Peter Schröder (eds). The Ashgate Research Companion to the Thirty Years' War. Routledge, 2014. DOI 10.4324/9781315613666-10/france-thirty-years-war-lucien-bély. ISBN 978-1-315-61366-6.
8. Rája, Jan. «Battle of White Mountain 8th November 1620». Bellum.cz. [Consulta: 13 agost 2023].
9. Nash, John F. Christianity: the One, the Many: What Christianity Might Have Been and Could Still Become (en anglès). Xlibris Corporation, 2008-02-29, p. 105. ISBN 978-1-4628-2572-1.

Enllaços externs

• «Frederic V del Palatinat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• http://www.aquinas.edu/history/research.html Arxivat 2010-05-28 a Wayback Machine.