From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco Pérez Rojo (11 de gener de 1908,[1] Alcalá de Henares - 5 de setembre de 1938, Tarragona) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil organitzà les milícies de Sóller que dugueren a terme la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular en aquesta població. Amb elles participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 de gener de 1908 Alcalá de Henares |
Mort | 5 de setembre de 1938 (als 30 anys) Tarragona |
Activitat | |
Ocupació | Militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | República Espanyola Bàndol Nacional |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
Rang militar | Capità |
Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
Altres | |
Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis | |
Format a les acadèmies militars assolí el grau de tinent el juliol de 1930. El 10 d'agost de 1932 fou un dels acusats a Madrid en l'intent de cop d'estat conegut com la Sanjurjada,[2] però la fiscalia li retirà l'acusació durant el judici.[3] El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava.[1]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[4] S'encarregà de formar a les milícies falangistes i requetès de Sóller que dugueren a terme la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) a aquesta població. Amb aquestes milícies participà en la defensa de Mallorca contra el desembarcament republicà del capità Bayo.[5]
Després d'uns mesos a Mallorca tornà a la península. El març de 1937 fou ascendit a capità[6] i l'abril de 1937 formava part dels tribunals dels consells de guerra a Salamanca contra membres del Front Popular i de sindicats.[7] Després passà a comandar una companyia del terç de requetès El Alcázar. El maig de 1938 fou ferit greu. Fou donat d'alta i li concediren la Medalla de Patiments per la Pàtria.[8] Tornà al seu destí participant en la batalla de l'Ebre on morí el setembre de 1938 en els enfrontaments de la cota 426 prop de Gandesa, Terra Alta.[9] Estava casat amb María Aurora Montalvo de Ángel,[10] farmacèutica.[11] Els ajuntaments franquistes d'Alcalá de Henares i de Sóller li dedicaren carrers, però foren reanomenats amb l'arribada de la democràcia.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.