poeta, professor, diplomàtic, escriptor i historiador literari espanyol, germà de Federico García Lorca From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco García Lorca (Fuente Vaqueros, 21 de juny de 1902 - Madrid, 1 de maig de 1976) va ser un poeta, professor, diplomàtic, escriptor i historiador literari espanyol, germà de Federico García Lorca i, com ell, pertanyent al moviment literari la Generació del 27.[1]
El 22 de juny de 1912 realitza l'examen d'ingrés de batxillerat a l'Instituto General y Técnico[2], creat per la Llei Pidal de 1845 (ara i des de 1934, Instituto de Educación Secundaria Padre Suárez) adscrit a la Universitat de Granada, situat en aquesta època al carrer Sant Jerónimo.[3] Durant el curs escolar, juntament amb el seu germà Federico, acudia al Col·legi del Sagrat Cor de Jesús en la placeta Castillejos, per repassar i preparar les lliçons i els exàmens.[4] Va obtenir el títol de batxillerat el 21 d'agost de 1918, segons el pla d'estudis de 1903, que constava de sis cursos. Es va llicenciar en dret a l'octubre de 1923 per la Universitat de Granada, on va tenir com a professors a qui més tard serien futurs ministres de la II República, Agustín Viñuales i Fernando de los Ríos.[5]
Com a home de lletres i intel·lectual pertanyent al món granadí de l'època, juntament amb el seu germà Federico participa a les reunions tertulianes del Rinconcillo (1918–1923),[6] on acudien de forma habitual reconeguts personatges de l'època com Melchor Fernández Almagro, el pintor Manuel Ángeles Ortiz, els germans José i Manuel Fernández Montesinos, Acosta Medina, Antonio Gallego Burín, l'enginyer de camins Juan José Santa Cruz, el periodista i escriptor José Mora Guarnido, Constantino Ruiz Carner, Francisco Soriano, Miguel Pizarro, Hermenegildo Lanz, Ismael González de la Serna i el músic Ángel Barrios, entre d'altres.[7]
Durant la seva estada estudiantil a Madrid viu a la Residencia de Estudiantes. Preocupat per la seva formació intel·lectual, al mateix temps que prepara el doctorat a la Universitat Complutense de Madrid, assisteix a classes magistrals d'Ortega y Gasset. En 1924 durant la seva estada estiuenca a la casa familiar a Granada, rep la visita del seu amic Juan Ramón Jiménez. En aquest any, s'inscriu com a alumne a l'Ecole des Sciences Politiques de París i durant el curs participa en les tertúlies intel·lectuals del cafè Select, coincidint amb el seu retrobament amb Manuel Ángeles Ortiz i consolidant la seva amistat amb els pintors Ismael González de la Serna i Joaquín Peinado. Torna a França el 1925 amb una beca per continuar ampliant els seus estudis jurídics a la Universitat de Bordeus i a la de Tolosa de Llenguadoc.[8]
Amb Federico, i ell com a director, posen en marxa la revista avantguardista El Gallo en 1928, de la qual s'editen dos números.[9] Al voltant d'aquella època, decideix opositar al Cos Diplomàtic, aconseguint plaça el 1931.[10] Va continuar la carrera diplomàtica com vicecónsul a Tunísia i cònsol general al Caire, a on a l'agost de 1936 rep la notícia de l'afusellament del seu germà Federico i del seu cunyat, l'alcalde de Granada Manuel Fernández Montesinos.[11]
Durant la guerra civil espanyola exerceix el càrrec de segon secretari a l'Ambaixada espanyola de Brussel·les. Viatja a Barcelona a la tardor de 1938 i, després d'uns mesos d'estada, el gener de 1939 torna a Bèlgica. El 1942 es casa a l'exili amb la filla de Fernando de los Ríos, Laura de los Ríos Giner, amb la qual va tenir tres filles: Gloria, Isabel i Laura García-Lorca (que va ser directora de la Huerta de San Vicente, finca on estiuejava la família fins a 1936).[12]
Després de la Guerra Civil Espanyola, va viure exiliat als Estats Units. Allà va ser crític literari i va exercir com a professor universitari al Queens College. A partir de 1955, treballa com a professor a la Universitat de Colúmbia a Nova York.[13] Torna a Madrid l'any 1968 amb les seves tres filles, i resideix a una casa del carrer Miguel Ángel. Durant aquesta època dirigeix cursos de la Middlebury College a Espanya i a l'estat nord-americà de Vermont. Va morir d'un infart el 1976 i va ser enterrat al Cementiri Civil de Madrid. És després de la seva mort quan es descobreix el seu talent i personalitat creativa a l'àmbit poètic.[14] La seva vídua, Laura de los Ríos Giner, es va proposar difondre la seva obra, fins llavors inèdita, del seu marit. Per aconseguir-ho, durant dos anys va dur a terme la necessària revisió dels originals i preparació per la publicació de l'obra.
| « | ... tarea para la que he contado con la ayuda constante, día a día, de la viuda del autor, Laura de los Ríos...(Mario Hernández)[15] | » |
Francisco García Lorca va escriure memòries i estudis biogràfics com:
També va redactar diversos assajos sobre José de Espronceda i la poesia i teatre del seu germà Federico, y poemes escrits entre 1940 i 1950 que es van publicar després del seu traspàs[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
