noble i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc de Montcada i de Cardona (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 (Gregorià) - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Francisco de Moncada y Cardona 9 octubre 1532 (Gregorià) Mequinensa (província de Saragossa) |
Mort | 12 novembre 1594 (62 anys) València |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Marcgravi Marquès d'Aitona |
Família | Montcada (llinatge) |
Fills | Hug de Montcada i Gralla, Gastó de Montcada i de Gralla, Joan de Montcada i Gralla |
Pares | Joan de Montcada i de Tolsà i Anna de Cardona i Manrique de Lara |
Pertanyent a la nissaga de Montcada, Francesc fou l'únic fill de Joan de Montcada i de Tolsà, comte d'Aitona, gran senescal de Catalunya, i d'Anna de Cardona i Lara. Heretà del seu pare, a la seva mort el 1560, els títols i càrrecs i aconseguí afegir-hi, el 1574 el comtat d'Osona i els Vescomtats de Cabrera i Bas comprant-los a Luis Enríquez de Cabrera, darrer vincle de la casa de Cabrera als seus territoris originaris. Per altra banda, també recuperà la jurisdicció de la baronia de Llagostera, que es disputà amb la famíla Cruïlles.
Pels serveis prestats per Francesc a Felip II, el comtat d'Aitona, que havia estat atorgat per Carles I al seu pare, fou elevat a la categoria de marquesat el 1581.
Casat amb Lucrècia de Gralla i d'Hostalric, filla de Francesc de Gralla i Desplà, senyor de Subirats, ambaixador a Roma i mestre racional de Catalunya, i de Jerònima d'Hostalric, tingueren disset fills:
Del seu sogre Francesc de Gralla heretà la dignitat de mestre racional de Catalunya, que s'incorporarà a la llarga llista d'honors dels seus títols.
Excepte en els anys de joventut, durant tota la vida Francesc mostrà una conducta de gran fidelitat a la corona i això li valgué un grapat d'ascensos en el servei al rei. Entre els anys 1580 i 1581 exercí de lloctinent general de Catalunya. Aquell any fou nomenat virrei de València fins a la seva mort el 1594. Durant el seu mandat es preocupà especialment del manteniment de l'ordre i la persecució del bandolerisme i les armes prohibides.[2][3]
El seu cos es diposità junt amb el de la seva esposa Lucrècia en un sepulcre en el mausoleu de la casa dels Montcada a la capella de Sant Pere de la Seu Vella de Lleida. Però, segles més tard, el panteó seria molt malmès, evidenciant els moments de decadència en què va entrar aquell recinte a la segona meitat del segle xviii en ésser convertit en caserna militar per exprés desig de Felip V.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.